Resultats de la cerca
Es mostren 274 resultats
Ambrogio Lorenzetti
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor sienès.
La seva vida, com la del seu germà Pietro, és gairebé desconeguda Treballaren plegats a Florència, Assís i Siena És autor de les taules de la Madonna di Vicolabate 1319 Museo Episcopale di Cestello, Florència, Presentació al temple 1342 Galleria degli Uffizi, Florència i Anunciació 1344 Pinacoteca Nazionale, Siena Conreà també la pintura al fresc a les Escenes del martiri dels franciscans i de Sant Lluís de Tolosa 1324-27 basílica de San Francesco, Siena i Majestat 1333-35 església de Sant’ Agostino, Siena La seva obra cabdal fou les Allegories del bon i del mal govern 1338-40, a…
Giunta Pisano
Pintura
Nom amb què és conegut el pintor Giunta Capitini, iniciador d’un corrent bizantinitzant en la pintura toscana.
Partint d’un bizantinisme dramàtic i expressionista crucifix de Santa Maria degli Angeli a Assís, assolí un estil propi crucifixos de San Rainiero de Pisa i San Domenico de Bolonya
Partido de Justicia Social y Estado de Derecho
Partit polític
Partit inscrit al maig de 1990 amb seu a Barcelona.
Es proposa defensar la igualtat, la llibertat, la justícia i el pluralisme i, d’una manera radical, els drets fonamentals dels ciutadans Impulsors Josep Miquel Roca, Francesc d’Assís Moix i Lluís Gonzàlez
tercer orde
Cristianisme
Nom donat a alguns instituts religiosos (tercer orde regular) o a certes associacions piadoses (tercer orde secular) que depenen d’un orde religiós, es beneficien dels seus privilegis i en segueixen l’espiritualitat i, en la mesura del possible, la regla.
Els principals tercers ordes regulars masculins són el de Sant Francesc i el dels caputxins de la Mare de Déu dels Dolors Entre els femenins es destaquen els de les terciàries carmelitanes, dominicanes i franciscanes terciari regular El primer tercer orde secular fou el de sant Francesc d’Assís 1209 terciari secular
Stefano Fiorentino
Pintura
Pintor italià, deixeble de Giotto.
Documentat entre el 1330 i el 1340, hom li atribueix els frescs sobre la Història de sant Estanislau església inferior de San Francesco, Assís, on, influït per la pintura sienesa, en particular de SMartini, introduí un cert refinament en l’estètica giottesca amb la utilització de colors més transparents i un dibuix més nítid
baronia de Vilagaià
Història
Títol concedit el 1790 a Francesc d’Assís de Delàs i Silvestre
.
Continua en la mateixa família
Editorial Alcides
Editorial
Editorial de Barcelona (1961-64), fundada per Pere Puig i Quintana, que també la dirigí.
Francesc d’Assís Ripoll en fou el president i promotor Publicà, entre d’altres, Un segle de vida catalana 1814-1930 , obra collectiva dirigida per Ferran Soldevila, el Llibre de l’any 1962 i 1963, els almanacs Els llibres de tothom 1962, 1963, 1964 i 1965, dirigits per Joan Oliver, i la collecció Biografies populars 18 volums
Josep Benlliure i Ortiz
Pintura
Pintor, anomenat Peppino, fill de Josep Benlliure i Gil.
Bon dibuixant del natural, durant la seva etapa italiana es destacà pels apunts a l’oli i els paisatges i escenes d’Assís Via del cardenal Merry del Val Museu de Belles Arts de València Influït després per Sorolla, conreà el costumisme colorista Carme, la Clavariesa Museu de Belles Arts de València, Sortida de missa 1915
Joan Draper i Fossas
© Fototeca.cat
Literatura
Periodisme
Escriptor i periodista.
Fundà i dirigí la revista “L’Avenir” Arenys de Mar, 1907 i dirigí “Bella Terra” 1923-27 Publicà poesies Aires de Llevant, 1915, i narracions Dietari d’un nedador , 1924 Claror d’Assís , 1962 Estrenà obres teatrals, amb música de Xavier Maymí, com l’opereta El rei filharmònic 1908 i la rondalla L’amor sempre triomfa 1915 Utilitzà els pseudònims Blai i Kronorrim
lauda
Literatura
Música
Himne de tipus religiós conreat a Itàlia des del s XIII.
Inicialment era una cançó monofònica, potser amb influència de la música trobadoresca Sembla que té origen en els cants de grups religiosos, com el de Francesc d’Assís Posteriorment tingué forma polifònica hom en conserva pocs exemples d’aquestes èpoques Bé que ha estat considerada una precursora de l’oratori, continuà existint fins a la fi del s XVIII, amb un to cada cop més popular
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina