Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Nepal
Estat
Estat de l’Àsia meridional, situat a l’Himàlaia, entre la Xina al N i l’Índia a l’E, S i W; la capital és Katmandú.
La geografia física Nepal és un país essencialment muntanyós El N el Pahar comprèn la part més elevada de l’Himàlaia, amb unes grans altituds Everest 8848 m, Gangchhen-dsönga 8585 m, Dhaulāgiri 8168 m, Annapurna 8078 m Al S s’estenen les formacions de l’Himàlaia exterior, que, separades per estretes i profundes valls, a través de les quals corren impetuosos rius, que flueixen a la plana gangètica, assoleixen altituds menys elevades 3000 m, les quals descendeixen gradualment cap a l’extrem sud del país, on deixen lloc a una estreta franja plana el Terai, calorosa, humida i coberta de bosc…
Nicaragua
Estat
Estat de l’Amèrica Central, comprès entre Hondures, al N, i Costa Rica, al S, i banyat per la mar Carib, a l’E, i per l’oceà Pacífic, a l’W; la capital és Managua.
La geografia física Una gran depressió tectònica entre el golf de Fonseca, a l’extrem NW, i la badia de San Juan del Norte, al SE, divideix el país en tres parts diferenciades La depressió en si, sotmesa a moviments de submersió en temps geològics recents i a una represa de l’activitat volcànica, inclou la regió lacustre de les conques de Managua i de Nicaragua, separades per una àrea coberta de materials volcànics El llac de Managua, d’una escassa profunditat, té per emissari el riu Tipitapa, immissari alhora del llac Nicaragua, molt més extens i més profund A l’W de la depressió, el vessant…
Egipte
Estat
Estat de l’Àfrica septentrional, al NE del continent africà, que comprèn també la península asiàtica del Sinaí, limitat al N per la mar Mediterrània, al NE per Israel, a l’E per la mar Roja, al S pel Sudan i a l’W per Líbia; la capital és el Caire.
La geografia física El relleu i la geologia El sòcol, de roques paleozoiques cristallines i metamòrfiques, aflora molt poc i representa un 10% de la superfície total Al nord apareixen materials calcaris, sedimentats durant la transgressió marina del Cretaci a l’Oligocè es produí una regressió L’enfonsament de la mar Roja, la formació de les muntanyes que la voregen i l’aixecament de la península del Sinaí tingueren lloc durant l’orogènesi terciària Durant el Quaternari fou reblerta d’alluvions la vall del Nil, sinclinal alpí, i la costa mediterrània, i es formà el delta del Nil, on hi havia…
Itàlia
Estat
Estat de l’Europa mediterrània format per dues unitats naturals ben definides: d’una banda, el sector peninsular (on hi ha dos estats independents: San Marino i el Vaticà), juntament amb les illes de Sardenya i Sicília, i de l’altra, el sector continental limitat per la cadena dels Alps, que de NW a NE li fan de frontera amb França, Suïssa, Àustria, Eslovènia i Croàcia; la capital és Roma.
La geografia física El relleu El sector septentrional, o Itàlia continental, és format pels Alps i la plana del riu Po Aquesta última s’estén, amb una amplada d’uns 200 km i una llargària d’uns 350, des dels Alps fins a l’Adriàtica i constitueix una depressió d’origen tectònic que ha estat progressivament reblerta per materials diversos provinents de la gran serralada alpina morènics al sector més alt i alluvials al sector més baix de la plana aquests últims han provocat la sobreelevació dels llits fluvials, cosa que explica les freqüents inundacions en aquesta part de la plana Els Alps, que…