Resultats de la cerca
Es mostren 77 resultats
Pere Sala i Solé
Folklore
Músic tradicional conegut amb el sobrenom de Peret Blanc de Beget.
Instrumentista de violí, feu d’enllaç amb les generacions joves que al final dels anys setanta arribaren fent expedicions de recerca musical a l’Alta Garrotxa Conservava un repertori important en quantitat i qualitat de sardanes curtes d’abans de Pep Ventura Actuà molt de temps amb l’acordionista cromàtic de les Preses Alfons Faig, Fonso , i també amb el grup Tururut Bonaigua o formant duet amb Amadeu Rossell Els darrers anys també actuà en els cicles de Tradicionàrius, del barri de Gràcia de Barcelona Hom ha publicat el llibre Peret Blanc, violinista de Beget escrit per Jordi…
ballet
Folklore
Dansa i ball
Mena de dansa, considerada com una de les més característiques de Catalunya, especialment localitzada a ambdós vessants dels Pirineus.
Els seus moviments, simples i elegants, l’aire, cerimoniós i ple de correcció, i la frescor de la tonada en són les característiques essencials En general hom pot dir que el ballet consta de passejades que alternen amb petites danses de quatre dues parelles i que acaba amb una ronda, finida la qual les noies són aixecades enlaire També porten el nom del ballet diverses danses procedents d’indrets diferents del país, les coreografies de les quals tenen poca cosa a veure entre elles el ballet de Déu d’Anoia, el ballet de Solsona, etc En un recull de danses coreogràfiques d’un document procedent…
Esbart Dansaire de Rubí
Dansa i ball
Folklore
Grup de dansa catalana fundat a Rubí (Vallès Occidental) l’any 1923.
Des del 1952 emprengué una tasca de renovació de la dansa tradicional fent ús de la moderna escenografia però sense trair l’autenticitat dels documents A partir del 1964 oferí un gran nombre de ballades a tot Catalunya i a l’estranger, tot presentant els balls tradicionals amb una gran atenció a les exigències escèniques i cercant la creació de noves coreografies L’any 1979 collaborà en la reconstrucció dels cants i danses del Llibre Vermell de Montserrat, que després presentà com a novetat mundial, acompanyat per l’Escolania de Montserrat i pel conjunt Ars Musicae d’instruments antics L’any…
gegant | geganta
© C.I.C - Moià
Folklore
Figura d’entremès consistent en un ninot de fusta i cartó de grans proporcions.
L’origen és incert, i té tradició en diversos països europeus A Catalunya apareix documentat al segle XIV amb relació a la processó de Corpus de Barcelona David i Goliat i Sant Cristòfol Inicialment era representat per un home enfilat en xanques i més tard adoptà l’aspecte de guerrer Fins al segle XVI no aparegué la geganta com una dama abillada a la moda A més dels gegants de la ciutat , del municipi, hi havia a Barcelona els de les parròquies del Pi i de Santa Maria del Mar també València i Palma tenien parelles de gegants Al segle XIX es generalitzà el seu ús més enllà del Corpus festa…
emissari reial
Folklore
Patge enviat per Ses Majestats els Reis de l’Orient amb l’encàrrec de recollir les cartes que els infants del municipi els escriuen per demanar-los les joguines que volen que els portin els reis.
El patge sol arribar al municipi amb uns dies d’antellació al 5 de gener, per poder tenir temps suficient per a realitzar la seva missió Batejat amb noms diversos arreu de la geografia catalana —Xiu Xiu a Terrassa Vallès Occidental, Mag Maginet a Cornellà de Llobregat Baix Llobregat, Patge Gregori a Barcelona Barcelonès, Fumera a Catalunya del Nord i l’Alt Empordà, etc—, la seva presència també anuncia la proximitat de la festa de Reis Sobresurt pel seu arrelament popular la figura del Patge Faruk a Igualada Anoia, figura creada el 1943 prenent el nom del rei Faruk d’Egipte 1920-…
carnestoltes
© Fototeca.cat
Folklore
Nom habitual del carnaval als Països Catalans.
En sentit estricte comprèn els tres dies anteriors al dimecres de cendra, primer dia de quaresma originàriament, el dia anterior a l’inici de la quaresma En sentit més lat s’inicia el dijous anterior, el Dijous Gras , bé que en molts llocs comença per l’Epifania al País Valencià i a les Balears el dia de sant Antoni abat A Barcelona assolí una esplendor que eclipsà el d’altres localitats fins al segle XVI la noblesa solia fer paròdies dels jocs cavallerescs En aquesta època ja era generalitzat el ball de màscares o de disfresses, malgrat les reiterades prohibicions…
Antoni Maria Alcover i Sureda
© Fototeca.cat
Folklore
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Comunicació
Eclesiàstic, lingüista, folklorista i publicista.
De família rural, de tradició carlina, es traslladà a 15 anys a Palma per tal de seguir-hi els estudis de seminarista Del 1877 al 1886, que fou ordenat prevere, es donà a conèixer com a polemista intransigent, defensor d’un integrisme extremat, i alhora es despertà la seva vocació literària, primer en castellà, i a partir del 1879 decididament en català Així, i gràcies al seu origen pagès, aviat descobrí la riquesa de la literatura i de la llengua popular, que recollí, sota el pseudònim de Jordi d’es Racó, en publicacions insulars i més tard a les Contarelles primera edició, 1885 segona…
festa de les caramelles
Folklore
Música
Festa pasqual que té lloc tradicionalment a la Catalunya Vella i al nord de la Nova: una colla de cantaires visiten cases i masies de les poblacions davant les quals canten les cançons anomenades també caramelles.
Generalment sortien el dissabte de Glòria al vespre actualment, el diumenge i el dilluns de Pasqua Un de la colla que, per tal d’arribar a balcons i finestres, porta una perxa llarga amb una cistella al capdamunt, adornada amb cintes i garlandes, recull la gratificació sovint anaven amb un mul amb portadora per a recollir els ous, anomenat la lloca Amb el resultat de la capta, els caramellaires fan generalment un àpat collectiu El costum, esmentat per primera vegada a la fi del segle XVI i que es manté en vigor encara, especialment en determinats pobles, presenta nombroses variants en alguns…
cavalcada de Reis
© C.I.C. Moià
Folklore
Escenificació de l’arribada de Ses Majestats els Reis Mags d’Orient i dels seus servents, els patges, que té lloc cada 5 de gener, vigília de la Diada de Reis.
Es tracta d’una desfilada mitjançant la qual hom pretén simbolitzar l’adoració que Melcior, Gaspar i Baltasar feren al nen Jesús, i transmetre als infants la illusió que les joguines que han demanat a Ses Majestats estan desfilant en aquells moments per davant dels seus ulls Per bé que originàriament s’havien fet a cavall, actualment la gran majoria se serveixen de vehicles i carrosses motoritzades En algunes poblacions costaneres, reis i patges arriben per mar en d’altres indrets de l’interior, arriben fins al municipi en tren, o fins i tot en globus, i a partir d’allí comencen la cavalcada…
Flama del Canigó
Folklore
Tradició vinculada als solstici d’estiu que simbolitza la reivindicació de la identitat dels Països Catalans.
Té l’origen en la iniciativa 1955 de Francesc Pujades, veí d’Arles Vallespir, d’encendre els focs de la nit de Sant Joan al cim del Canigó , inspirant-se en el valor simbòlic i patriòtic d’aquest cim tal com recull el poema homònim de Jacint Verdaguer Aquest fet es creuà l’any 1963 amb Joan Iglesias, que, a partir del 1949 i des del Cercle de Joves de Perpinyà, esperonava la tradició de les fogueres a la Catalunya del Nord Pujades i Iglesias tingueren la pensada de baixar el foc del cim, i des d’allà repartir la flama per totes les contrades dels Països Catalans Inicialment la Flama només…