Resultats de la cerca

Treballà d’imaginaire amb Joan Flotats Collaborà, a Barcelona, al monument a Antoni López , a l’església de Santa Mònica, al Cementiri Vell, al cementiri de Manresa, etc La seva obra més coneguda fou, però, el monument eqüestre al General Prim, al Parc de la Ciutadella de Barcelona 1887, destruït durant la guerra civil de 1936-39 i substituït per un altre de Frederic Marès  el 1948 A Reus féu un altre notable monument al mateix personatge

Format a l’Escola de Bells Oficis amb Francesc d’AGalí, i a París amb Pau Gargallo Es presentà individualment a Barcelona el 1935, on no tornà a fer-ho sol fins el 1973 Participà en les Exposicions de Primavera dels anys trenta Collaborà en l’obra del tron de la Mare de Déu de Montserrat Realitzà el monument a Miquel Biada i Bunyol 1948 a Mataró, ciutat on féu nombroses obres de tota mena per a l’església parroquial de Santa Maria Ha participat en diverses exposicions i té obra al Museu d’Art Modern de Barcelona La seva escultura, filla del Noucentisme, tendeix a l’…

Format a Barcelona, París i Brusselles El 1925 exposà al Saló Nou Ambient i a les Galeries Dalmau amb Francesc Camps i Ribera i fou premiat amb la medalla d’or en l’Exposition des Arts Décoratifs, de París, que obtingué de nou en l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929 Fou premiat també en la VI Triennale de Milà 1936 Membre d’Esquerra Republicana de Catalunya, fou empresonat pel règim franquista El 1955 participà en la III Biennal Hispanoamericana d’Art Rellotger de professió, emprà elements de rellotges en les seves escultures, influïdes per P Gargallo…

Fou deixeble d’Esteve Monegal a l’escola primària vers el 1910 esdevingué ajudant seu al taller, i després a les classes de l’Escola Superior dels Bells Oficis, on cap al 1916 fou professor Practicà molt l’escultura com a aportació a l’arquitectura, però també l’obra lliure, i participà al Saló de Montjuïc de les Exposicions de Primavera de Barcelona 1933-35 amb caps, nus i figures Treballà el marbre, el bronze, el gres, el ferro, els metalls i la fusta i féu obra d’art per a l’Església per a la seu nova de Lleida, l’església de Rubí, el monestir de Montserrat, l’església…

Residí a França 1945-52 i, en tornar-ne, estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona Passà després llargues temporades a Finlàndia, la Gran Bretanya i Bèlgica Des del 1960 treballà novament a Catalunya Feu primerament una abstracció orgànica en fusta, que donà a conèixer al Cercle Artístic de Sant Lluc 1962 i a la Galeria Belarte 1963 de Barcelona El 1967 exposà amb el grup Intrarealisme a Florència Inspirat en monuments totèmics de cultures primitives, a partir de la dècada de 1970 i 1980 incorporà metalls, resines sintètiques i cromatismes, i feu dibuixos molt…

Format a Llotja i amb Jeroni Suñol Presentà un Pacientíssim Job a l’Exposición Nacional de Madrid del 1876 i un bust de Pius IX a la del 1878 i a l’Exposició Universal de París A l’Exposició de Belles Arts de Barcelona del 1891 presentà Madona de Ripoll , a la del 1896 Sant Lluís Gonzaga i a la del 1898, dos retrats Té diverses estàtues al cementiri de Buenos Aires i altres obres a Montevideo És autor d’escultures públiques a Barcelona, com la d’ Alonso Martínez i l’allegoria del Ferrocarril , a la façana del palau de justícia, una Allegoria, a la cascada del parc de…

Deixeble d’Àngel Ferrant, donà a conèixer la seva obra de caire surrealistitzant en la històrica i escandalosa exposició de l’ADLAN del 1935, a la Llibreria Catalònia de Barcelona, juntament amb Jaume Sans i Ramon Marinello Aquelles obres eren situades entre l’organicisme d’Arp i els muntatges de Juli González Després d’un llarg sojorn al Japó, tornà a Catalunya i treballà en una plàstica d’inspiració orientalitzant Els anys cinquanta es lliurà a l’escultura no figurativa feta d’estructures orgàniques amb tècniques i materials diferents Les superfícies guerxes, l’abundor dels…

Es formà a l’Acadèmia Borrell de Barcelona, i s’integrà al grup d’El rovell de l’Ou, on esdevingué amic íntim de Xavier Nogués El 1899, amb Pidelaserra i Ysern, anà a París, on tractà Manolo i Picasso, el qual, després, a Barcelona 1902, s’inicià com a escultor a casa seva S'integrà en l’Associació de Pintors i Escultors Catalans, i exposà el 1905, any que collaborà amb Gaudí en la decoració de la Sagrada Família, tasca que deixà per incompatibilitat de criteris amb l’arquitecte La seva obra partí de les formes modernistes, que aviat rebutjà per seguir un estil propi…

Nebot de Josep i de Trinitat Monegal El 1905 ja publicava a El Poble Català articles d’un optimisme vital i utòpic Aprengué el violí amb Egisto Cioffi, però es decantà aviat cap a les arts plàstiques i ingressà a l’acadèmia Galí Fou collaborador literari d' Art Jove 1905-06 —on signava Complexe —, de La Publicidad 1910 —on era Complejo — i després de La Revista 1916-17, i fou collaborador artístic d' Or i Grana 1906-07, amb el pseudònim d' Emili Montaner Freqüentà el taller Guaiaba i el 1908 ja era secretari del Cercle Artístic de Sant Lluc i illustrà la primera edició de La muntanya d’…

Conegut amb el pseudònim de Moisès Villèlia Traslladat el 1940 a Mataró, on el seu pare esdevingué director d’un taller d’ebenisteria i fusteria artística, en el qual posteriorment ell també treballà Les seves primeres escultures daten del 1947 són obres figuratives d’un marcat realisme orientalitzant, en què es nota el seu bon aprenentatge de la talla de fusta, coneixement de l’ofici que sempre serà palès en la seva obra El 1954 féu les primeres obres abstractes — Personatges que no volen ser figuratius — , exposades individualment al Museu Municipal de Mataró Des d’aleshores es dedicà…