Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
Cristòfor Bas
Literatura catalana
Escriptor i poeta.
De l’orde de la Mercè, fou comanador d’Oriola i d’Orà Escriví, entre d’altres obres, Despertador espiritual 1670, Guerra contra guerra, Clamores de la razón contra los tumultos de la locuacidad 1683 i Afectos de un corazón contrito 1743
Francesc Barber i Bas
Periodisme
Literatura catalana
Teatre
Poeta, dramaturg i periodista.
Escriví en diaris de l’època, com La Correspondencia de Valencia , i fundà La Correspondencia Alicantina La seva obra poètica, dispersa, fou premiada diverses vegades als Jocs Florals de Lo Rat Penat de València Cant a la llauradora valenciana ,1889 Cant a la mare , 1892 Conreà també el teatre de tipus costumista De València al Grau i Dos Marruecos, un diner 1889, El que menja de baldraga i El dengue
,
Antoni Viver
Literatura catalana
Poeta i autor de teatre.
Feu estudis eclesiàstics iexercí de vicari en diverses poblacions, fins que el 1912 fou nomenat rector de Vall-llobrega Com a escriptor, publicà diversos articles i poemes en publicacions gironines “El Geronés”, “El Deber”, “El Faro” i, més assíduament, a “Vida” i barcelonines La Veu de Catalunya i Cu-cut Va escriure el «drama històric en tres actes i en vers» Cap d’estopes 1901 i la peça teatral en prosa Tartufisme El 1919, la collecció “Lectura Popular” recollí diversos dels seus poemes al volum Poesies 1919 Són composicions d’herència romàntica que prenen com a temes principals la…
Antoni Viver
Literatura catalana
Escriptor.
Eclesiàstic, collaborà activament a la revista de Girona Vida Poeta romàntic, amb ecos parnassians i fins i tot noucentistes, publicà només un recull de poemes, a Lectura Popular És autor de dues obres teatrals Cap d’estopes i Tartufisme
Alfred Sargatal i Plana
Literatura catalana
Traductor, professor i editor.
A quinze anys guanyà el primer premi de poesia Màrius Torres i el 1966 el Joan Casulà amb Retalls del diari d’un adolescent 1967 El 1979 publicà un segon poemari, Nadir Poemes Establert a Barcelona el 1965, treballà fins al final dels anys setanta com a corrector d’estil per a nombroses editorials Edicions 62, Nova Terra, Edicions de Materials, Laia, Bruguera, Doyma i Seix i Barral Posteriorment compaginà la docència, com a catedràtic d’institut de llengua i literatura catalanes 1980-2008, amb la dedicació a la literatura director de “Els llibres de Glaucos” 1982-85 de l’editorial Laertes,…
,
Josep Rodrigues
Literatura catalana
Bibliògraf.
Vida i obra Frare trinitari, pertangué al cercle preillustrat valencià del marquès de Villatorcas Publicà alguns sermons, però la seva obra més important és la Biblioteca valentina , un repertori biobibliogràfic molt deutor dels de Nicolás Antonio Els primers plecs foren publicats el 1695 el 1703 l’edició era pràcticament acabada, però per pressions internes de l’orde no aparegué fins el 1747, amb un complement de fra Ignasi Savalls Conté més de set-cents autors Bibliografia Bas Martín, N 2002 Seguí i Francès, R 2005 Vegeu bibliografia
Joan Baptista Solervicens i Pollina
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra Feu cursos de medicina i de lletres Inicialment formà part del grup del pare Francesc de Paula Vallet El 1921 fou un dels fundadors de La Veu Gracienca després formà part de l’equip que el 1929 endegà el diari El Matí , i finalment fou redactor de La Veu de Catalunya Fou una persona molt propera als cercles d’influència de Francesc Cambó, cosa que li permeté treballar com a assessor de l’editorial Alpha i de la Fundació Bernat Metge, des d’on esmenà a fons algunes obres en vers fonamentals El 1936, quan esclatà la guerra civil, es refugià a Itàlia, des d’on contribuí, dins un…
Vicent Ximeno i Sorlí
Literatura catalana
Bibliògraf i erudit.
Vida i obra Doctor en teologia, fou prevere i beneficiat a la catedral i l’hospital de València Escriví diverses obres d’història i religioses, però la seva obra més remarcable és el repertori biobibliogràfic Escritores del reino de Valencia , en dos volums València 1747-49, començat vers el 1732 amb el propòsit de corregir i millorar l’obra de Josep Rodrigues S’hi apleguen cronològicament els escriptors valencians entre el 1285 i el 1747 Hi collaboraren Jacint Segura i, sobretot, els germans Maians Bibliografia Bas Martín, N 2002 Seguí i Francès, R 2005 Vegeu bibliografia
Pere Guilanyà i Roure
Literatura catalana
Poeta.
Fou collaborador de La Revista , La Nova Revista i, amb el pseudònim Pere de Berguedà , de Ressorgiment de Buenos Aires i de “Veu Catalana” de Mèxic S’exilià a França com a pròfug militar, i més tard a Buenos Aires La seva poesia, influïda per Ventura Gassol, s’emmarca en temes populars i segueix unes pautes estètiques que tenen el seu origen en determinats tòpics del modernisme i en certes referències guimeranianes, però passats pel sedàs formal de la influènciadel noucentisme Publicà Voluptat 1926, Elegies 1933, Evocacions París 1943, amb litografies d’Edmond Desjobert, i Odes París 1945,…
Jacint Segura
Literatura catalana
Historiador.
Vida i obra Dominicà 1683, fou professor de diversos collegis de l’orde Vinculat al cercle de M ↑ Martí , participà de l’esperit crític i renovador dels historiadors valencians del final del XVII i començament del XVIII, tot i que no sempre l’aplicà És autor d’un tractat de metodologia històrica, el Norte crítico con las reglas más ciertas para la discreción en la historia València 1733, per a la formació dels historiadors Fou amic de Gregori Maians i polemitzà amb Feijoo, el “Diario de los Literatos de España” i Agustí ↑ Sales Feu aportacions a Escritores del reino de Valencia de Vicent ↑…