Resultats de la cerca

En aquest lloc hi havia antigament la parròquia de Santa Maria de Corcó

Situat dins el catalanisme esquerrà, dirigí la revista gironina Ciutadania , per la qual cosa fou empresonat Publicà l’opuscle La locura de Álvarez de Castro 1910, conjuntament amb Dídac Ruiz, on s’acusà el general de paranoic Es traslladà a Barcelona 1912 i dirigí L’Esquella de la Torratxa i La Campana de Gràcia , les dues grans revistes de sàtira política de l’època Collaborà en El Poble Català , la Revista de Catalunya i La Veu de Catalunya Té un gran valor autobiogràfic la seva trilogia Entre la terra i els núvols 1931-48, integrada per L’hereu 1931, El vagabund 1933 i L’impenitent 1948

Forma part dels Premis Literaris de Girona Fou convocat per primera vegada el 1967 pel Cercle Artístic de Girona, coincidint amb el centenari del naixement de l’escriptor i com a reacció a la creació, aquell mateix any, del premi Inmortal Ciudad de Gerona, impulsat per l’Ajuntament i en el qual només s’acceptaven novelles en castellà Entre el 1993 i el 1996 s’atorgaren dos premis, l’un de la crítica i l’altre dels lectors, a una obra publicada l’any anterior Relació d’obres i autors guardonats Any Obra i autor 1968 Estat d’excepció , de Manuel de Pedrolo 1969 Prohibida l’evasió , d’Avellí…

El seu pare, d’ideologia carlina, posseïa diversos masos, i fou al mas Espriu de l’Esparra on Prudenci Bertrana s’apassionà per la natura i per la caça Estudià el batxillerat a Girona i un curs d’enginyeria industrial a Barcelona L’any següent es matriculà a Llotja 1885 De nou a Girona, cap al 1890, es casà amb Neus Salazar, amb qui tingué quatre fills, dels quals només sobrevisqué  Aurora Bertrana , també escriptora Perduda l’herència paterna, fou professor de dibuix i pintor de paisatges, retrats de difunts, exvots, rètols, etc Fou aleshores, ja en la maduresa, que…

Filla de Prudenci Bertrana , estudià música amb Joan Llongueres El 1923 anà a Suïssa a ampliar la seva formació musical Allà conegué l’enginyer Denys Chauffat, amb qui es casà dos anys després i al qual acompanyà a la Polinèsia en una estada de tres anys 1926-29, des d’on envià cròniques i reportatges a D’Ací d’Allà De tornada a Catalunya, el viatge li forní el material per a les seves primeres narracions,  Paradisos oceànics 1930 i Peikea 1934, i per a la primera novella, L’illa perduda 1935, escrita conjuntament amb el seu pare Afiliada a Esquerra Republicana de Catalunya 1932…

Estudià humanitats i magisteri al seminari de Vic 1937, teologia i ciències bíbliques a Roma 1959-64, filosofia a la Universitat de Tübingen Alemanya i filologia catalana a la Universitat de Barcelona Mestre de literatura i filosofia al Collegi de Sant Miquel dels Sants de Vic, institució de la qual fou director 1970, fou impulsor i professor des dels seus inicis de l’Escola de Mestres de Vic 1977 i dels Estudis Universitaris de Vic 1987, que culminaren en la creació de la Universitat de Vic 1997, de la qual fou fundador, a més de professor titular es jubilà el 2017 i el primer rector 1997-…

Filla de Prudenci Bertrana La seva producció historiogràfica més interessant són les obres Memòries fins al 1935 1973 i Memòries del 1935 fins al retorn a Catalunya 1975 Destaca així mateix la biografia del seu pare, Una vida 1960, de qui també feu un extens estudi literari inclòs a les Obres completes de Prudenci Bertrana 1965 La seva preocupació per la condició de la dona la impulsà a collaborar en iniciatives com l’agrupació femenina Lyceum Club 1931 o el setmanari Companya 1937, i a dirigir la collecció “La Novella Femenina” 1937

Prudenci Bertrana publica Josafat

Vida i obra Filla de Prudenci Bertrana, que collaborà en la seva primera novella L’illa perduda, 1935 i a qui ella dedicà l’estudi biogràfic Una vida 1965 Estudià música amb el mestre Joan Llongueras i el 1923 feu una estada a Ginebra per aprofundir els seus coneixements musicals Fou una intellectual compromesa, sobretot als anys trenta, vinculada a partits d’esquerra El 1933, per exemple, es presentà com a candidata al Congrés per Esquerra Republicana de Catalunya Així mateix, cal destacar la seva faceta d’articulista en publicacions com La Veu de Catalunya , “La Rambla”, “L’…