Resultats de la cerca

Formà part del Club Natació Barcelona, del Club Gimnàstic Barcelonès, del Club Atletisme Valls d’Andorra i del València Club d’Atletisme Guanyà el Campionat de Catalunya en la prova de 800 m 1986 i de 1500 m 1987, 1993, 1994

El 1962 fundà amb Jordi Escaler i el seu germà, l’enginyer Francesc Betriu i Tàpies Oliana, Alt Urgell, 1926 – Barcelona, 2 de juny de 2014 la fàbrica Taurus, primera empresa de capital totalment català dedicada al petit electrodomèstic, que els anys següents tingué un fort creixement llançà, entre d’altres, la batedora BapiTaurus, que els anys setanta fou líder del mercat i esdevingué també un important recurs econòmic de les comarques lleidatanes del Pirineu Amb l’objectiu de millorar les comunicacions d’aquest territori amb els centres d’activitat productiva i comercial, el 1975 creà l’…

Vida i trajectòria professional Després d’estudiar econòmiques a la Universitat de Barcelona, es traslladà a Madrid, on cursà ciències polítiques 1961-64 Es diplomà en sociologia 1963-64 i ingressà a l’Escuela Oficial de Cinematografía 1963-65, en l’especialitat de direcció, estudis que deixà inacabats en ser expulsat Redactor en cap de la revista  Fotogramas 1963-67, fou codirector escènic del grup teatral Los Goliardos 1964-66 i coguionista de la sèrie Dichoso mundo 1967, TVE i dels llargmetratges Historias de la fiesta 1965, Mariano Ozores i Tinto con amor 1967, Francisco Montolio El 1969…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Nemo Films, Venus Producción Madrid ARGUMENT Réquiem por un campesino de Ramón JSender GUIÓ Gustau Hernández, FBetriu, RArtigot FOTOGRAFIA Raúl Artigot Eastmancolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Julio Esteban, Josep Rosell ambientació MUNTATGE Guillermo SMaldonado MÚSICA Antón García Abril SO Ricardo Steimberg directe INTERPRETACIÓ Antoni Ferrandis mossèn Millán, Antonio Banderas Paco el del Molí, Fernando Fernán Gómez Don Valeriano, Terele Pávez Jerónima, Simó Andreu Don Cástulo, Emilio Gutiérrez Caba el centurió, Francisco Algora el sabater, María…

Vida Estudià disseny industrial a l’escola Eina de Barcelona El 1971 marxà a França atret pel Grup Català de París, que formaven els artistes Jaume Xifra, Joan Rabascall, Antoni Miralda i el seu cosí Benet Rossell A Madrid conegué Francesc Betriu, que temps després li proposà treballar en Furia española 1974 com a ajudant de decoració Després de treballar en diversos films més com a ajudant, de vegades sota les ordres de Ramon B Ivars, realitzà feines d’ambientació en La verdad sobre el caso Savolta 1978-79, Antonio Drove i Rèquiem per un camperol Réquiem por un campesino…

Vida Entrà de meritori als estudis Emisora Films d’Ignasi F Iquino, sota les ordres dels muntadors Ramon Quadreny i Joan Lluís Oliver Amb un contracte fix debutà amb La extranjera 1958, Joan Xiol, a més de treballar amb films dirigits pel mateix I Iquino com 07 con el 2 delante 1965, La mini-tía 1967 i De picos pardos a la ciudad 1968 També empalmà nombrosos espagueti-westerns, molts de Joan Bosch, com ara El terrible de Chicago 1967 La diligencia de los condenados 1970 Abre tu fosa, amigo llega Sabata 1970, amb collaboració en el muntatge d’Antoni Graciani Una bala marcada 1971 o la…

Vida Estudiant d’història de l’art a la Universitat de Barcelona, gràcies al seu oncle, París Llesuy –tècnic de màquines de cinema–, començà a treballar en un estudi d’animació Portà la truca en els curts Como un pájaro 1969, Anne Settimo i Ferdinand y el ciempiés 1969, Martí Pey i feu d’ajudant de direcció a Prólogo 1969, Gerardo Malla i La línea Ferdinand Pascal 1970, M Pey Escriví i dirigí La fàbrica , un treball d’animació que obtingué el primer premi al Festival de curts de Valladolid i dos premis al II Certamen Internacional de curts d’Osca 1974 Amb Gustau Adolf Hernández compartiren la…

Conegut amb el nom artístic de Cassen Obtingué àmplia acceptació amb esquetxos i imitacions tant en el camp de la revista com en els del music-hall i la televisió Cridat per Lluís G Berlanga, protagonitzà el film Plácido 1960, i posteriorment ha interpretà diversos films comercials, com Bahía de Palma 1963, El mujeriego 1963, Atraco a las 3 1963, El castigador 1964, etc, alternats amb altres d’una major ambició, com Furia española 1976, de Francesc Betriu

Fou fundada l’any 1946 a l’entorn de la botiga de bicicletes Can Mazas i amb Celestí Manent com a primer president Muntà una primera estructura d’equip on destacà Francesc Casasayas Progressivament organitzà noves competicions com el Premi Manent, la Copa Avellaneda i el Premi Matadepera 1950, la Pujada a l’Obac 1976 i el Campionat de Terrassa A partir del 1954 Josep Betriu n’assolí la presidència, que ocupà en diferents períodes El seus equips ampliaren els efectius i les categories incorporant juvenils i aficionats amb ciclistes com Joan Crespo, Anicet Utset, Josep…

El 1975 Josep Betriu i Tàpies n’inicià les obres de construcció El 1982 s’inaugurà un vol d’Aviaco de Barcelona a la Seu d’Urgell, però el 1984, després de l’obertura del túnel del Cadí, es tancà l’aeroport per als vols comercials Des de llavors la seva utilització fou molt reduïda i l’operador principal és l’Aeroclub Barcelona-Sabadell El 2007 fou adquirit per la Generalitat de Catalunya, que el reobrí el 2010 per dinamitzar econòmicament la regió a través del turisme Es troba a 5 km de la Seu d’Urgell i té una superfície aeroportuària de 85,30 ha