Resultats de la cerca

Al final del s XIII adquirí el vescomtat de Benauges Gascunya Joan I de Grailly , senyor de Grailly, vescomte de Benauges i Castilhon, que era senescal de Guiena pel rei EduardI d’Anglaterra al moment del desafiament entre Pere II de Catalunya-Aragó i Carles d’Anjou 1283, tenia ordres del rei anglès de no permetre l’encontre i de lliurar la ciutat al rei de França Malgrat tot, Pere II es presentà al camp disfressat i al final es donà a conèixer al de Grailly El seu fill i successor Joan II de Grailly es casà amb Blanca de Foix Llur fill Pere I de Grailly , vescomte de Benauges 1336,…

Durant l’època romana, el País de Foix formà part de la Civitas Conseranorum Coserans , i sota el domini dels visigots i dels francs, del ducat d’Aquitània, del comtat de Tolosa i finalment del comtat de Carcassona Al principi del segle XI, el comte Roger I de Carcassona mort vers el 1012 el llegà al seu segon fill, Bernat I de Carcassona mort entre 1035/38 el fill d’aquest darrer, Roger II de Carcassona, en fou el primer comte independent Roger I de Foix i l’iniciador de la primera dinastia comtal de Foix El succeïren el seu germà Pere I de Foix mort el 1071 i el fill d’aquest, Roger II…

Succeí el pare Roger Bernat II en el comtat de Foix i la mare, Ermessenda, en el vescomtat de Castellbò 1230 Es casà amb Brunisenda, germana del vescomte Folc V de Cardona, marit de la germana de Roger Esclarmunda, mentre Cecília, germana consanguínia seva, esdevenia la muller del comte Àlvar d’Urgell Aliat primerament del comte Ramon VII de Tolosa, al qual prestà homenatge per la part baixa del comtat, al nord del Pas de la Barra 1241, l’abandonà després passant-se al seu enemic el rei de França i fent-se'n vassall immediat 1243 El 1245 prestà així mateix homenatge a Jaume I de Catalunya-…

Fill del comte Sanç I de Cerdanya i Provença i de Sança Núñez de Lara, i net de Ramon Berenguer IV Fou fet comte vitalici de Rosselló i Cerdanya per Pere I el 1212 Apareix ja com a testimoni a la carta de franquesa de Balaguer del 1211 Fou armat cavaller poc temps abans de la batalla d’Úbeda 1212, en la qual participà Arribà tard a la batalla de Muret, però després continuà la lluita contra els francesos a la regió de Narbona El 1215 es lligà amb el seu pare, amb el vescomte Guillem Ramon I de Bearn i el fill d’aquest, Guillem, i amb Guillem IV de Cervera, senyor de Juneda, en aliança…

És situada al peu del Pirineu occidental, a les vores del Gave de Pau S'ha convertit en un centre de pelegrinatge marià internacional d’ençà que Bernadeta Soubirous afirmà, el 1858, que se li havia aparegut la Mare de Déu a la cova dita de Masabièla Admesa per les autoritats eclesiàstiques la realitat de les aparicions, el 1907 en fou estesa la festa, fixada l’11 de febrer, a tota l’Església Catòlica

L’encercla una carena, dominada pel tuc o gran tuc de Colomers 2933 m alt, que continua a l’oest per la Creu de Colomers 2900 m i el port de Colomers , obert a la vall de Boí, damunt els estanys de Colieto segueixen el tuc del Port 2778 m, el port de Caldes 2672 m —al camí de la vall de Boí—, el tuc d’Era Lòsa 2535 m i el coll de Ribereta 2310 m, al camí d’Arties pel nord el crestall s’allargassa fins al tuc d’Eth Podu 2725 m o tuc de Pòdo o tuc de cap de port de Colomers per l’est, continua pel portell de Colomers 2730 m —que comunica amb la vall de Sant Nicolau, a la capçalera de la qual…

Al s XI passà per matrimoni als vescomtes de Bearn i des d’aleshores restà unit a Bearn

Ocupa uns 2775 km 2 , que coincideixen amb la conca alta del Cinca i la mitjana de l’Éssera, amb el partit judicial de Boltanya i amb la part pirinenca no catalana del bisbat de Barbastre És la meitat més feréstega i tancada dels Pirineus aragonesos, on es troben representades les distintes unitats estructurals, distribuïdes en faixes latitudinals El Pirineu axial, que s’estén del massís de Posets 3367 m, compartit amb l’Alta Ribagorça, al de Vinhamala 3303 m, al límit amb Bigorra, amb petites valls com la de Pineta, capçalera del Cinca, i la de Gistau, que ho és del seu afluent…

Casada, després d’haver estat promesa a Sanç de Castella, amb l’infant Pere d’Aragó 1295, no tingué descendència Vídua 1296, el seu cunyat Jaume II de Catalunya-Aragó intentà d’annexionar les seves baronies a la corona, però hagué d’acontentar-se que restessin en possessió dels comtes de Foix, en comptes d’anar a parar als comtes d’Armanyac, als quals Guillema, abans de morir 1309, les havia llegades

Fill de Guillem II i de Garsenda de Provença, és el darrer dels vescomtes bearnesos de nissaga catalana Cap del partit castellà a Gascunya, visità Alfons X a Sevilla 1253, que li encarregà d’expulsar-ne els anglesos Arribà fins a Bordeus, però fou repellit per les forces d’Enric III d’Anglaterra Intervingué en les lluites entre França i Anglaterra i, fet presoner pel comte de Leicester 1251, fou conduït a aquest darrer país, però poc després fou alliberat Altrament, es mantingué neutral en la gran contesa francocatalana durant el regnat de Pere II el Gran i dels seus immediats successors En…