Resultats de la cerca

Aquest nom fou potser suggerit pel de la basílica de Santa Maria de Blaquernes de Constantinoble És una novella enciclopèdica que exposa un pla de reforma del món El llibre primer mostra l’ideal de vida familiar en la dels pares de Blanquerna, Evast i Aloma La donzella Natana, destinada a esdevenir la seva muller, es fa monja quan ell decideix de seguir la vida contemplativa El llibre segon descriu l’ordenació del convent del qual Natana és abadessa i la reforma a la qual Blanquerna, religiós, sotmet el seu Elegit bisbe, restaura l’ordre a la seva diòcesi, i en un…

Desenvolupament enciclopèdic Aquest darrer nom fou potser suggerit pel de la basílica de Santa Maria de Blaquernes de Constantinoble És una novella enciclopèdica, de tall realista , per oposició a les creacions de la narrativa artúrica i sentimental, que parteix d’ Art Abreujada de trobar veritat , i exposa un pla de reforma del món El llibre, escrit a Montpeller el 1283, primer mostra l’ideal de vida familiar en la dels pares de Blanquerna, Evast i Aloma La donzella Natana, destinada a esdevenir la seva muller, es fa monja quan Blanquerna decideix de seguir la vida…

Els seus objectius fundacionals són quatre reflexionar sobre els fets històrics que han configurat el poble català valorar i apreciar les arrels cristianes que formen part de la identitat catalana investigar i promoure nous valors d’acord amb una visió progressista de la societat i, finalment, defensar i promoure la nació, llengua i cultura catalanes El Grup Blanquerna fa diverses activitats al llarg de l’any, orientades a la reflexió sobre la identitat nacional i la cultura i llengua pròpies destaca la cita anual del mes de setembre al monestir de Lluc Mallorca, on durant tres…

Fou dirigida, primer, per Josep M Ballarín i, després, per Josep M Piñol

Prové de l’Escola de Magisteri de l’Església, creada per l’arquebisbat de Barcelona el 1948 a partir dels centres de Sant Joan de La Salle i Sant Joan Bosco, que adoptà el nom de Blanquerna el 1974 Adscrita el 1979 a la Universitat de Barcelona, inicià el reciclatge de mestres incorporat al pla del departament d’Ensenyament de la Generalitat Ja amb l’estatut jurídic actual, el 1991 fundà la confederació de centres de la Universitat Ramon Llull i impulsà la facultat de Psicologia i Pedagogia Ha creat diverses escoles universitàries Infermeria i Fisioteràpia, el 1992 Periodisme, el…

Reprengué la pedagogia aplicada en aquesta institució, basada en el mètode Montessori Alexandre Galí , el principal promotor i fundador, en fou l’assessor pedagògic, i el primer president Joan Garriga i Massó Organitzà l’Escola Blanquerna i les acadèmies Monturiol i Elisenda El 1929 creà una nova secció, l’Acadèmia de Música de Barcelona Atès el ràpid creixement de les escoles, hom construí un edifici adequat a la Via Augusta, inaugurat el 1933, on funcionaren fins el 1939 El 1936 passà a dependre directament de la Generalitat com a Escola d’Experimentació i Assaig La Mútua,…

La seva missió és la difusió de la cultura catalana a la capital de l’Estat espanyol Hi tenen lloc conferències, cursos i debats sobre la realitat, la història i la cultura catalanes, especialment en el vessant de les relacions amb la resta de l’Estat espanyol Inclou una llibreria dedicada especialment a temes catalans El 2016 canvià el nom original de Centre Cultural Blanquerna per l’actual L’idioma predominant de les activitats és el castellà Comparteix l’edifici amb la seu de la Delegació de la Generalitat a Madrid L’11 de setembre de 2013, en ocasió dels actes de celebració…

Es fa una edició a València de Blanquerna, de Ramon Llull

El president de la Generalitat, Jordi Pujol, lliura a Madrid el premi Blanquerna al polític espanyol Miguel Herrero de Miñón per la seva sensibilitat envers la realitat catalana i el reconeixement de la plurinacionalitat de l’Estat Herrero de Miñón, que va ser un dels membres de la ponència que va redactar la Constitució espanyola del 1978, és actualment militant de base del PP

El Tribunal Constitucional admet a tràmit els recursos contra la sentència del Tribunal Suprem, que condemnava a quatre anys de presó quatre membres de Falange i dos d’Alianza Nacional que l’11 de setembre de 2013 van protagonitzar actes violents a la seu de Blanquerna, la delegació de la Generalitat de Catalunya a Madrid A la majoria dels ultres, el Suprem els havia imposat una pena de dos anys i deu mesos de presó per desordres públics amb concurs ideològic, amb l’impediment del dret de reunió i agreujant de discriminació ideològica