Resultats de la cerca

Escriptor i polític francès Exiliat durant la Revolució, retornà sota el Directori i esdevingué membre del Consell d’Instrucció Pública 1814, diputat per l’Avairon 1815-22 i ministre d’estat 1822 Fou membre de l’Académie Française 1816 i par de França 1823, títol que renuncià arran de la revolució del 1830 Capdavanter del pensament contrarevolucionari, del legitimisme i del tradicionalisme filosòfic, afirmà que la font de tot coneixement és la revelació, que la monarquia és de dret natural i, tot justificant l’esclavatge i l’antisemitisme, rebutjà els postulats racionalistes del s XVIII…

Estudià filosofia i lletres a la Universitat de Sevilla, on es llicencià el 1952 Aquest mateix any publicà el seu primer llibre, el poemari Las adivinaciones Posteriorment exercí de professor de literatura 1959-62 a la Universidad Nacional de Colombia, a Bogotà, on al mateix temps prosseguí la seva carrera literària, que reflecteix una gran preocupació pels temes socials i que es caracteritza per un llenguatge molt elaborat Els anys cinquanta formà part del grup de joves escriptors antifranquistes que incloïa Blas de Otero, Jaime Gil de Biedma i els germans Goytisolo En tornar a l’Estat…

Seguí, en general, el tradicionalisme filosòfic del vescomte de Bonald Hi collaboraren Josep Vidal i Pont, Tomàs Aguiló, Joaquim Rubió i Ors, Joaquim Roca i Cornet i Pau Piferrer

Els primers anys hi collaboraren Josep MLlompart i José Manuel Caballero Bonald A part algunes poesies en gallec i en català, ha tractat de la literatura castellana des del punt de vista de l’assaig i la creació Ha publicat números monogràfics un d’ells sobre Mallorca i un altre sobre les converses poètiques de Formentor, 1960 dedicats a artistes i escriptors Joan Miró, Gaudí, Picasso, Tàpies, Llorens Artigas, Carles Riba, entre d’altres

Afirmava la necessitat de la monarquia i de l’Església com a vehicles pels quals l’home arriba al contingut d’una revelació divina primitiva constituïda per les veritats teòriques i pràctiques vitalment fonamentals El seu menyspreu de la raó incapaç per ella mateix d’assolir qualsevol certesa, juntament amb l’enaltiment de l’autoritat fideisme, foren censurats pel concicili I del Vaticà Els seus representants més destacats foren Lde Bonald, Jde Maistre, FRLamennais i LBautain, i a la península Ibèrica, Juan Donoso Cortés

A l’Estat francès rebé aquest nom un grup polític que actuà durant la Restauració, oposant-se a les transformacions efectuades per la Revolució i defensant l’ultrareialisme —el restabliment de la monarquia absoluta, segons les doctrines de Maistre i Bonald— i l’ultramuntanisme en religió Molt influents durant el govern Villèle 1821-28, foren derrotats en la revolució del 1830 Més recentment 1954-62, aquest nom s’aplicà als partidaris intransigents de l’Algèria francesa A l’Estat espanyol, des de l’acabament del franquisme, hom anomena ultres o ultradretans els feixistes enyorosos de la…

Vida i obra Estudià filosofia a Vic, dret a la Universitat de Cervera i es doctorà a la de Barcelona, en què fouprofessor de dret natural i adoptà l’historicisme jurídic Amb Balmes, Roca i Cornet i Rubió i Ors configurà l’Escola Apologètica Catalana en defensa de la tradició catòlica occidental, alhora que s’interessà per Bentham, Bonald i Guizot i per autors literaris com Chateaubriand i Byron, amb traduccions o amb articles a “La Religión” i “La Civilización”, entre d’altres Fundà els diaris “La Paz” 1838 i “La Corona” 1843, en què collaborà amb proses i versos, amb el…

Especialista en història del feixisme, es doctorà en historia per la Universitat Autònoma de Barcelona amb un estudi sobre el nacionalisme bolivià i exerceix de professor titular en aquesta universitat Ha escrit sobre el feixisme en el període de entreguerres De Múnich a Auschwitz 2001, Ramiro Ledesma Ramos y el fascismo español 2005, Todos los hombre del Führer la élite del nacionalsocialismo, 1919-1945 2006 També ha publicat llibres sobre el neofeixisme Neofascistas democracia y extrema derecha en Francia e Italia , 2004, la Guerra Civil Espanyola Barcelona, Mayo de 1937 la crisis del…

Bé que no sempre ha adoptat formes monàrquiques, la forma més usual de l’absolutisme ha estat la monàrquica, com la dels segles XVII i XVIII No hi ha un cos unificat de doctrina de l’absolutisme Hobbes, el pensador més important d’aquest corrent, basà la seva concepció sobre un individualisme laic i utilitari i una concepció pessimista de la condició humana, que ve a justificar la necessitat d’un ordre polític per submissió Bossuet fonamentà l’altre corrent important de l’absolutisme en la tradició i en la providència Amb l’accessió del liberalisme, aquest corrent remarcà l’aspecte de…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Films RB Barcelona per a Exclusivas Floralva ARGUMENT I REFERENT LITERARI L’obra homònima de Manuel de Falla i Gregorio Martínez Sierra GUIÓ José Antonio Medrano, José Caballero Bonald, FRovira Beleta FOTOGRAFIA Gabor Pogani Eastmancolor, Techniscope MUNTATGE Emili Rodríguez Osés MÚSICA Versió lliure de l’obra de M de Falla i GMartínez Sierra, adaptada per Ernesto Halffter SO ACárdenas INTERPRETACIÓ Antonio Gades Antonio, La Polaca Candela, Rafael de Córdova Diego, Morucha Lucía, Nuria Torray Soledad, José Manuel Martín Lorenzo, Fernando Sánchez Polack el pare…