Resultats de la cerca
Es mostren 86 resultats
santuari de Lord
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Lord) del municipi de Sant Llorenç de Morunys (Solsonès), sobre un penyal (la roca de Lord), a 1 175 m.
És un centre antic de pietat i eremitisme La llegenda diu que la marededeu, una imatge romànica del s XIII, fou trobada per un bou i un bover el 870 El santuari existia ja el 992 A l’edat mitjana estigué a cura de donats i ermitans El 1587 fou encomanat als dominicans, que el tingueren mig segle escàs Tornà novament a càrrec d’ermitans, fins que fou profanat i cremat, el 1835, durant la guerra carlina Refet de nou el 1870, fou erigida una gran església i casal i hom aprofità una part dels antics edificis i claustres, que serví d’aixopluc uns quants anys a una comunitat de…
pallarès
Lingüística i sociolingüística
Subdialecte del català nord-occidental parlat al Pallars.
En fonètica se singularitza per l’obertura de la e < llatí ai bovęr, caldęra , el pas freqüent de la e àtona a i vistit, videll, quixal , la pèrdua de la a darrere i tònica valrí, valdria, l’articulació de y en lloc de ž o z puyar , pujar, correya, corretja, la no palatalització de NN festanal En morfosintaxi hi ha romanalles de les desinències - am , - au de present marxam , - au , l’article plural les serveix per al masculí les dits , abunden els imperfets en - eva , - iva feva , feia, fuiva , fugia, i la negació es reforça amb cap No ho faré cap El lèxic comprèn variants com…
Arseni Pacheco i Ransanz
Historiografia
Literatura
Filòleg i historiador de la literatura.
Llicenciat en filosofia i lletres a Barcelona 1956, s’hi doctorà el 1958 amb una edició i un estudi de l’obra de Francesc de la Via Residí un temps a Alemanya i Escòcia Fou professor de llengua i literatura a Barcelona, a Alemanya i a diverses universitats de la Gran Bretanya Des del 1970 s’installà definitivament a Vancouver Canadà, on ensenyà a la University of British Columbia Promogué i divulgà la cultura catalana És autor d’un bon nombre de treballs sobre temes de literatura catalana i castellana, entre els quals destaquen les edicions de Francesc de la Via 1963-68 i 1997, la Història de…
,
Pere Pinya
Història
Personatge llegendari, que hauria estat hostaler i fundador de la vila, després ciutat, de Perpinyà.
Aquesta tradició fou recollida per Andreu Bosc, que donà el nom de Bernat Perpinyà al personatge i que fins i tot assenyalà la casa que serví d’hostal, la qual ostentava unes armes on figurava una pinya La casa, de fet, era del s XVI Féu una crítica definitiva d’aquesta llegenda, el 1833, Pere Puiggarí Una altra llegenda recollida per Verdaguer, al seu poema Canigó 1886, fa de Pere Pinya un bover dels Cortals, llogaret del terme de la Llaguna Capcir, a la capçalera de la Tet, i que, cansat de la vida de muntanya, baixà, guiat pel riu, amb dos bous i una arada, fins a un indret…
els Llebrers
Astronomia
Constel·lació boreal situada entre les de l’Ossa Major, el Bover i la Cabellera de Berenice.
El seu astre principal, α Canum venaticorum , anomenat també Cor Caroli , és un sistema binari situat a una distància de 130 anys llum, les components del qual tenen magnituds aparents 2,80 i 5,39, respectivament Conté un gran nombre de galàxies i, especialment, un cúmul de galàxies molt important
Francesc Canto i Arroyo
Arxiu Enric Canto
Periodisme
Esport general
Periodista esportiu.
Inicià la carrera periodística en la revista El Ciclista i el 1911 fou un dels impulsors de la Volta Ciclista a Catalunya Integrat a la Unió Velocipèdica Espanyola UVE, el 1912 fou un dels fundadors de l’Sport Ciclista Català, l’entitat ciclista més antiga de Catalunya encara activa Al juliol del 1912 llançà la primera edició del Butlletí del Sport Ciclista Català , i collaborà en la revista Stadium i Mundo Deportivo 1916-28 El 1913 participà en la creació de la Festa del Pedal, i el 1920 en la del Saló Internacional de l’Automòbil de Barcelona Fou redactor esportiu de La Vanguardia 1928-48,…
,
Jaume Pomar i Llambias
Literatura catalana
Periodisme
Escriptor i periodista.
Vida i obra Llicenciat en periodisme 1973, cursà també estudis de filosofia i lletres Treballà a l’administració pública, ocupació que compaginà amb una intensa activitat literària, periodística i cultural en general Fundà i dirigí 1965-68, juntament amb Guillem Frontera, la collecció de poesia “La Sínia” de l’editorial Daedalus Collaborà habitualment en els principals mitjans de les Balears El Día , Diario de Mallorca , Última Hora , Baleares i el seu successor en català, Diari de Balears , i també en alguns de Catalunya, com ara Serra d’Or De l’obra literària sobresurt especialment la…
,
Raynald Colom
© Nicholas Talvola
Música
Trompetista de jazz.
Començà a estudiar música d’infant L’any 1988 la seva família s’establí a Barcelona El 1999, després de completar els estudis al Conservatori Municipal de Terrassa i a l’Escola de Música de Bellaterra, anà becat al Berklee College of Music de Boston EUA Influït pel moviment de ressorgiment del bop de Wynton Marsalis i Roy Hargrove, dels quals rebé també algunes classes, en tornar a Barcelona 2000 tocà amb diversos jazzmen , com ara Albert Bover, Robin Eubanks, Horacio Fumero, Randy Brecker o Perico Sambeat, amb el sextet del qual, alternant amb l’European Youth Orchestra 2001…
Joan Dameto i Cotoner
Historiografia
Historiador.
Vida Fill d’Albert Dameto i Descatllar, senyor de Bellpuig El 1602 ingressà a la Companyia de Jesús i fou destinat a Barcelona, Calataiud i Saragossa deixà l’orde 1614 i tornà a Mallorca 1615, on pledejà contra Isabel Font, vídua del seu oncle Nicolau a qui el pare de Joan havia deixat l’herència paterna, de la qual finalment obtingué la finca Les Tanquetes, que formava part del rafal de Son Dameto El 1621 es doctorà en dret el 1631 fou nomenat cronista general del regne de Mallorca pel Gran i General Consell El 30 d’abril de 1630 Dameto els jurats i els síndics clavaris de la Part Forana en…
,
Rafael Caria
© IEC / Montse Catalán
Literatura catalana
Filòleg i poeta.
Llicenciat en dret, es dedicà al redreçament cultural i lingüístic de la seva ciutat, fou director de l’anuari acadèmic Revista de l’Alguer 1990-99 del Centre de Recerca i Documentació Eduard Tota que ell havia fundat el 1979 Especialitzat en toponímia i lexicografia, publicà en aquest camp Studi di toponomastica e lessicografia algherese, I Il mondo del Càlic 1990, Toponomastica algherese, II 1993, Documents d’història toponímica algueresa el “Llibre de las lacanas” 1992, Els noms de les herbes del camp de l’Alguer 1993 i Le piante espontanee ad Alghero 2001 Publicà també llibres…
,