Resultats de la cerca

Afiliat a l’ONCE, debutà a l’Europeu de l’any 1991 Disputà els Jocs Paralímpics d’Albertville 1992, on guanyà la medalla de plata en supergegant, de Lillehammer 1994, on aconseguí tres plates en eslàlom, eslàlom gegant i supergegant i un bronze en descens, i de Nagano 1998, abans de retirar-se condicionat per les lesions

President de la Federació Catalana de Coloms Esportius des del 1997, és també vocal de la Real Federación Española de Colombicultura

Jugà en el Reial Club Deportiu Espanyol 1949-52, en què fou tercer porter i disputà 7 partits de Lliga Seguidament jugà amb el Màlaga 1952-55, el Sevilla 1955-57, l’Atlético de Madrid 1957-58 i l’Sporting de Gijón 1958-60 La temporada 1960-61 tornà a l’Espanyol, però no jugà cap partit de Lliga Després fitxà pel Terrassa Futbol Club En retirar-se passà a fer d’entrenador i dirigí, entre altres equips, el Mallorca 1974-75

Fou subcampió d’Espanya en les categories cadet i sub-20, i campió de Catalunya de kyus en categoria sènior, cadet, sub-20 i sub-23 Formà part de la selecció estatal en les categories cadet, sub-20 i sub-23 Aconseguí el grau de cinturó negre segon dan

Debutà l’any 1947 al Teatre Victòria de Barcelona i formà part de la companyia de Paco Martínez Soria, amb la qual adquirí gran popularitat pel seu paper protagonista a La venganza de Don Mendo   En el cinema debutà a Fantasía española 1953, de Javier Setó, i aviat es convertí en un dels actors més sollicitats del cinema espanyol de postguerra, sobretot en produccions de gènere còmic, per les quals fou més conegut D’entre un centenar llarg de títols en què participà, hom pot esmentar Mañana 1957, de José María Nunes  La ciudad no es para mí 1966, de Pedro Lazaga Amor a todo gas , 1969, de…

Vida Participà en el teatre amateur des de petit i debutà professionalment el 1946 a la companyia de Vila-Daví i després a la de Bonavia-Mestres Debutà en el cinema a Fantasía española 1953, Xavier Setó, gràcies a l’oportunitat que li donà el director i productor Ignasi F Iquino, amb qui collaborà en títols com ara El golfo que vio una estrella 1953 i Good-bye, Sevilla 1955 Compaginà aquest vessant amb el teatre, on treballà amb Paco Martínez Soria i muntà companyia pròpia, que obtingué un bon èxit amb revistes, sarsueles i tragèdies El 1956 s’installà a Madrid després de vint anys recorrent…

Existeixen dues modalitats principals l’esquí alpí, que inclou proves de descens, eslàlom, eslàlom gegant i supergegant, i l’esquí nòrdic, que només contempla curses d’esquí de fons sobre diferents distàncies En competició, es distingeixen tres tipus d’esquí adaptat en funció de la discapacitat dels esportistes Els esquiadors amb paràlisi cerebral i els discapacitats motrius o visuals practiquen l’anomenat esquí paralímpic Aquests esportistes competeixen en tres categories –discapacitats visuals, dempeus i en cadira– subdividides, al seu torn, en diferents classes segons el grau de…

Cursà estudis a l’Instituto de Investigaciones y Experiencias Cinematográficas de Madrid Meritori del Teatro Español 1959 sota la direcció de José Tamayo, ingressà a la companyia de Núria Espert el 1960 i interpretà diversos espectacles sota la batuta d’Adolf Marsillach Marat-Sade o Tartufo Com a actor teatral, els seus últims treballs foren les obres  La familia de Pascual Duarte 2011 i Entre Marta y Lope 2013, amb la qual es retirà dels escenaris Entre el 1963 i el 1966 fou ajudant de direcció de José Monleón, el 1979 posà en escena De San Pascual a San Gil , de Domingo Miras…

Té una capacitat de 874 hm 3 i juntament amb l’embassament de Buendía, produeix 100 000 kWh d’energia la seva potència installada és de 36 680 kW

Estudià a Madrid amb Miguel Barrosa i amplià la seva formació a Itàlia amb Carlo Tagliabue Es consagrà el 1961 com a Scarpia en unes memorables funcions de Tosca al Teatro Colón de Buenos Aires Posteriorment, es presentà amb èxit als principals teatres de l’Estat espanyol, com la Zarzuela de Madrid o el Liceu de Barcelona Estrenà obres de F Escudero Zigor , 1968, Ò Esplà El pirata cautivo , 1974 i Manuel Moreno Buendía Fuenteovejuna , 1981, a més de K Penderecki i F Mannino Després d’un parèntesi de deu anys, reaparegué el 1990 especialitzat en el repertori de sarsuela,…