Resultats de la cerca

Situació i presentació El municipi de Vilanant, d’una extensió de 16,88 km 2 , és a ponent de la ciutat de Figueres, al sector accidentat per les serres, de no gaire elevació, que formen els darrers contraforts pirinencs la serra de l’Illa 252 m, a septentrió, al límit amb els municipis de Cistella, Terrades i Llers, i la serra de Coll de Jou 179 m a ponent, divisòria amb Cistella És drenat, a l’extrem meridional, pel Manol, en part límit amb Navata, i al NE pel Rissec, el seu afluent La part meridional del terme, entre ambdós rius, és la menys accidentada, i hom hi pot dedicar al conreu…

Situació i presentació Termeneja amb els municipis d’Argelaguer E, Montagut N i W, Sant Joan les Fonts SW, Santa Pau S i Sant Ferriol S i SE El territori que es troba a la dreta del Fluvià és accidentat per la presència dels vessants septentrionals de la serra de Sant Julià del Mont, dels quals davallen els torrents de Ca n’Illa i de Miana límits SW i SE, respectivament Hi ha una font d’aigües sulfuroses vora el límit del terme amb Argelaguer El sector septentrional, a l’esquerra del Fluvià, és planer i s’hi localitzen la població i els conreus El municipi comprèn, a més del…

Situació i presentació El terme municipal de Campmany, de 26,4 km 2 , s’estén als darrers contraforts meridionals de la serra de l’Albera, a banda i banda del Llobregat d’Empordà, que el travessa de N a S Altres petits cursos fluvials davallen de la mateixa serra i formen petites valls limitades per serrats de poca elevació els més importants, afluents del Llobregat per l’esquerra, són la riera de Torrelles i el Merdançà amb la riera de la Verneda, que neix dins la Jonquera, al lloc dit els Estanys A més del poble de Campmany, cap de municipi, hi ha nombroses masies escampades pel terme, i…

Situació i presentació El municipi de Lledó, de 13,5 km 2 , és a les Garrotxes d’Empordà, a la vall alta del Manol, accidentada pels darrers contraforts orientals de la serra de la Mare de Déu del Mont que, a ponent del terme municipal, al límit amb el municipi de Cabanelles, formen l’interfluvi entre les conques de la Muga i del Fluvià El terme és drenat, a més, per la riera d’Àlguema, que neix a la vora del cap de municipi i el travessa A migdia i, sobretot, a llevant, els terrenys són menys accidentats i davallen suaument vers la plana Al NE el municipi limita amb Cistella per la riera de…

Situació i presentació El municipi de la Baronia de Rialb, de 145,03 km 2 , és el quart en extensió de la comarca, bé que un dels menys poblats de tota la Noguera Ocupa l’angle NE de la comarca i el seu terme fa un entrant vers les veïnes comarques del Pallars Jussà, amb la qual termeneja pel municipi d’Isona al sector de Benavent de la Conca, al NW, i l’Alt Urgell, amb la que confronta pel terme de Coll de Nargó, al NE, i pels de Peramola i Bassella a l’E Al S, el municipi de la Baronia de Rialb limita amb els termes noguerencs de Tiurana i Ponts, i a l’W amb Artesa de Segre, a través del…

Situació i presentació Termeneja amb Sales de Llierca W, amb Sant Ferriol i Besalú S, amb Maià de Montcal E, i amb els termes de l’Alt Empordà de Cabanelles NE i Albanyà N El terme és muntanyós i solcat de N a S per diverses rieres, com la riera del Clot de l’Espinau o dels Molins, el torrent del Salt de Palera, la del Segueró i la riera de Capellada Al terme hi ha les coves del Carlí i de la Mosquera És un municipi essencialment rural, format pel poble de Beuda i els agregats de Lligordà, Palera i Segueró La riera de Capellada és seguida per la carretera que uneix el poble de…

Situació i presentació Limita amb Olot N, Santa Pau E, Sant Feliu de Pallerols SE i la Vall d’en Bas S i W El pla de les Preses és format per materials pliocènics, que per un llindar passa a la cubeta de Santa Pau, també d’origen tectònic És per tota aquesta zona de contacte entre els termes de les Preses, Olot i Santa Pau per on s’estén el sector volcànic i el veïnat anomenat Bosc de Tosca El municipi consta d’una part muntanyosa, accidentada pels vessants septentrionals i occidentals de la serra del Corb 936 m, formada per materials eocènics, amb colades volcàniques, i pels cingles de…

Situació i presentació Limita amb els termes municipals de Beuda N i W, Sant Ferriol S, Serinyà S i Crespià E, aquests dos de la comarca del Pla de l’Estany, i Cabanelles E, que pertany a l’Alt Empordà En la divisió territorial de Catalunya del 1936 Dosquers fou inclòs en la comarca de l’Alt Empordà, però l’any següent, el 1937, en fou segregat per a incorporar-lo a la Garrotxa i el 1969 fou agregat al municipi de Maià De fet, com Maià, es troba a la zona de transició entre la Garrotxa, l’Empordà i el Pla de l’Estany El terme municipal forma part del partit judicial de Figueres i no d’Olot,…

Situació i presentació El municipi de Torroella de Fluvià, de 16,9 km 2 , s’estén a l’esquerra del curs inferior del Fluvià, que fa de límit meridional amb Ventalló El territori és planer, característic del sector d’inundació entre el Fluvià i la Muga Només a l’W i al NW del terme hi ha alguns pujols arrodonits i d’escassa elevació A més del poble de Torroella de Fluvià, que és la capital, el municipi inclou els poblets de Sant Tomàs de Fluvià i Vilacolum, els antics llocs i parròquies de Palol de Fluvià, la Guàrdia i Sant Martí de Canyà, i els veïnats de la Bomba i els Masos de Torroella A…

Situació i presentació El terme municipal de Maçanet de Cabrenys, de 67,88 km 2 d’extensió és situat a l’extrem nord-occidental de la comarca, als vessants pirinencs limítrofs amb el Vallespir, i, per tant, amb l’Estat francès Comprèn la vila de Maçanet de Cabrenys, cap de municipi, els pobles de Tapis, els Vilars i Oliveda, els veïnats d’Arnera, les Salines i les Creus, i la caseria de les Mines, a més d’algunes urbanitzacions Limita amb els termes empordanesos d’Albanyà i Sant Llorenç de la Muga SW i S i Darnius i la Vajol E, i amb els vallespirans de les Illes, Ceret, Reiners, Montalbà de…