Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
Roberto Pane Cantalamessa
Art
Historiador italià de l’art.
Especialista en patrimoni arquitectònic, fou professor a la Universitat de Nàpols 1942 i assessor de la UNESCO per a la restauració de monuments És autor de biografies d’arquitectes Andrea Palladio , 1960 Ferdinando Fuga , 1956 Bernini architetto , 1953, i Gaudí , 1964, de monografies sobre el patrimoni napolità Architettura del Rinascimento a Napoli , 1937 Mausolei romani in Campania , 1957 Ville vesuviane del Settecento , 1959, d’obres generals Il Rinascimento nell’Italia meridionale , 1977, teòriques Architettura e arte figurative , 1948 i sobre conservació de monuments Città antiche…
siculonormand | siculonormanda
Art
Dit de l’estil arquitectònic desenvolupat a Sicília i a la Itàlia meridional durant els s. XII i XIII, constituït per una profusa varietat de formes artístiques bizantines, musulmanes, llombardes i normandes.
A la Campània predominen els elements musulmans voltes, arcs de ferradura, peraltats i entrecreuats, decoració exuberant, com és palès a les catedrals de Caserta Vecchia s XII-XIII i d’Amalfi 1266-68, claustre i a la casa Rufolo s XIII, Ravello Sota el domini normand l’arquitectura a Sicília aplegà esquemes de l’anomenat romànic normand planta basilical amb creuer molt remarcat i torres monumentals, formes de l’art bizantí cúpules sobre petxines, capitells, temes iconogràfics i ornamentació de mosaics i tècniques d’origen musulmà decoració de paviments, murs i voltes, de…
paisatge
Art
Pintura, dibuix o gravat que representa un lloc natural o urbà com a tema principal o bé com a fons o ambientació.
Aquest gènere aparegué en el món hellenístic i romà decorant els fons de pintures Les tendències orientals i el cristianisme el reduïren a símbols i a abstraccions decoratives, i no tornà a sobresortir com a tal en l’art d’occident fins al naturalisme i el realisme del segle XIV La miniatura, en àmbits del gòtic cortesà, li donà una nova puixança, preludi de les minucioses visions dels Van Eyck Així, assolí progressivament un alt grau de perfecció, de primer a Florència i després, al segle XV, a tot Itàlia, arran de la nova concepció humanística de l’espai que la perspectiva artificialis…