Resultats de la cerca

Vida i obra Estudià al Collegi Seminari de Vic i a la Universitat de Barcelona 1866-71, on es llicencià en dret i filosofia i lletres Fou membre destacat de tots els nuclis intellectuals de Vic de la segona meitat del s XIX, com l’Esbart de Vic, el Círcol Literari i la Societat Arqueològica Amic de personatges com el canonge Collell, fou d’ideologia catòlica i conservadora i estigué vinculat al grup inicial de la Unió Catalanista És autor de poesies romàntiques com Primavera trista 1880, obres teatrals Una diada de Glòria, Les llangonisses de Vich i Lo Puig dels Jueus i estudis d’art Fou…

Vida i obra Inicià els estudis de filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona 1864-67 i hi feu els de dret 1864-70 Sojornà a Roma, Florència i Grècia arran del seu interès per l’arqueologia i es cartejà amb arxivers i arqueòlegs de diferents països Cronista de la ciutat i arxiver municipal, promogué la recerca historicoarqueològica amb El Archivo Municipal de Vich Su historia, su contenido y su restauración 1879 i diverses monografies històriques, i, al costat de Josep Gudiol, impulsà la creació del Museu Episcopal i la restauració del temple romà de Vic Fou membre actiu del Círcol…

Fou arxiver de l’ajuntament de Vic, cronista de la ciutat i impulsor del Museu Episcopal i del Temple Romà Collaborà a Lo Gai Saber , La Renaixença , etc Publicà els poemes romàntics Primavera trista 1880, la comèdia Les llonganisses de Vic 1869 i monografies històriques, com El Archivo Municipal de Vic 1879

En foren membres fundadors Jacint Verdaguer, Jaume Collell, Francesc Febrer, els germans Antoni i Joaquim Espona i de Nuix, Francesc Cuadros, Josep Serra i Campdelacreu, Martí Genís i Aguilar, Magí Verdaguer i Callís i els germans Francesc, Joaquim, Josep i Ramon Masferrer i Arquimbau Tingué vida molt activa en 1867-69, i persistí encara més de deu anys, bé que no amb les reunions i el caràcter primigeni El 1879 publicà La garba muntanyesa, recull de poesies de l’Esbart de Vic , antologia poètica dels esbartistes Josep Bach, Josep Camp, Marià Campà, Joan Cendra, Jaume Collell,…

Fundat l’any 2002, disposa d’equips d’atletisme, basquetbol, futbol sala, natació, ciclisme, gimnàstica artística, hoquei, esquí alpí i esquí de fons, tennis, tennis de taula, bàdminton i petanca Participa en les competicions organitzades per la Federació Catalana d’Esports per a Disminuïts Psíquics–ACELL i en competicions internacionals Un dels seus esportistes més destacats és Enric Campdelacreu, que guanyà la medalla d’or de tennis de taula al Campionat d’Europa Special Olympics de Varsòvia 2010

Conferenciant i articulista des de molt jove, collaborà a “La Renaixença”, “El Pensament Català” i “Catalunya Artística”, així com a d’altres publicacions de comarques Orfe de pare i mare, el 1901 se n'anà a estudiar economia i ciències socials als EUA, i viatjà molt per Amèrica i Europa Completà estudis d’economia el 1907 a Cambridge Anglaterra i residí del 1908 al 1912 a l’Argentina El 1912 tornà a Catalunya i s’installà a Pineda Maresme, vila de la qual fou elegit alcalde 1914-23 i on portà a terme una gestió municipal exemplar Publicà aleshores La socialització de la terra 1912 i es…

Fill d’Antoni Sanz, barber i cirurgià vigatà provinent d’una família de pagesos de Tordera, obtingué el grau de doctor en dret i es casà amb Magdalena Martínez, natural de la vila de Ripoll És autor d’una Relació breu dels successos, segones intencions y locuras que han succehit y se són fetes en la ciutat de Vich, des de l’any 1634 fins al 1641 inclusive , crònica vigatana que té especial interès per la detallada relació que fa dels diversos motins i avalots que patí la capital d’Osona des del maig del 1640 fins a la primavera de l’any següent És un relat ple de vivesa, ja que l’autor –home…

Vida i obra Estudià al Seminari de Vic, es llicencià en medicina a Barcelona 1845 i, després d’exercir breument al poble de Sant Boi de Lluçanès, s’establí a Vic 1848-80, d’on fou cronista Els últims anys de la seva vida visqué a Caldes d’Estrac Lligat amb empenta a institucions culturals de Vic, manifestà una molt variada actuació amb publicacions esparses però molt notables Figurà entre els membres fundadors del Cercle Literari de Vic juntament amb altres patricis i erudits, sense deixar de collaborar en publicacions catalanes, com La Renaixença o Lo Gai Saber Vinculat a publicacions…

Desenvolupament enciclopèdic La idea partí de l’èxit que havia tingut l’Exposició Arqueologicoartística promoguda el 1868 a Vic pel Círcol Literari, que donà lloc a un projecte no reeixit de creació d’un museu municipal però que derivà en la formació d’una exposició permanent i d’un museu arqueològic per aquesta institució En accedir Josep Morgades a la mitra vigatana, l’aleshores ja canonge Collell, ànima de l’exposició del 1868, li plantejà la idea de crear un museu des de la seu vigatana, i arran de l’Exposició Universal del 1888 el bisbe Morgades proposà la creació d’un museu arqueològic…