Resultats de la cerca

Cinturó negre quart dan de karate, primer dan de kobudo i tercer dan de goshindo En el seu palmarès destaquen el títol de campió d’Espanya en categoria de menys de 80 kg 2000, els quatre títols consecutius de campió de Catalunya 1995-98, el de campió de Catalunya per equips 2006 i el de subcampió d’Espanya en la categoria open 2006 Fou seleccionador català absolut 2005-07 i àrbitre de la Federació Catalana de Karate Exercí d’entrenador en diferents centres fins el 2005, que obrí el Club Karate Cantero de Navàs, on imparteix classes de karate, kobudo i defensa personal

Vida Feu diverses conferències sobre cultura cinematogràfica i el 1926 fundà a Barcelona un dels millors setmanaris cinematogràfics editats a l’Estat espanyol, "Popular Film" 551 núm, que dirigí fins el 1934, tot i que la publicació visqué fins el 1937 sota la direcció de Lope F Martínez de Ribera M Santos hi publicà amb el pseudònim Gazel La revista també publicà l’anuari Almanaque "Popular Film" 1928 El 1929 publicà el llibre reportatge Hollywood La ciudad del celuloide , any en què exercí de delegat a Barcelona de "Figuras del cinema Revista quincenal de interpretación crítica y literaria…

Defensa que fitxà pel FC Barcelona 1967-69 procedent del Deportivo Luqueño Jugà 38 partits i guanyà la Copa del Generalísimo 1968 Posteriorment fou traspassat al Granada, on jugà nou temporades

Defensa que s’inicià al Teià Futbol Cinc, posteriorment jugà al Futbol Sala Vilassar de Mar, el Futbol Sala Castellar, el Futbol Sala Sant Esteve Sesrovires, el Club Esportiu la Llagosta i l’Associació Esportiva Futbol Sala el Masnou Interdinàmic La temporada 2008-09, fitxà per l’Agrupació Esportiva Centelles Ha format part de la selecció catalana i de l’espanyola

De jove, a la segona meitat dels anys setanta, collaborà ocasionalment en els darrers anys de la companyia del Liceu de Joan Magriñà i en la companyia de dansa d’estil neoclàssic de Ramon Solé Marxà amb només setze anys a treballar com a intèrpret a França, Alemanya i Bèlgica el seu principal lloc de treball i formació el trobà com a ballarí solista del Ballet Reial de Flandes Tornà al final del 1986 per participar en l’experiència frustrada del Ballet de Barcelona Desfeta la companyia que l’havia reclamat a Catalunya, el 1987 fundà l’escola que porta el seu nom, en què inicia el doble…

Des de ben petit imità cantants de cobla i de flamenc, com el Caracol, Marchena, Valderrama i Rafael Farina Gran admirador d’aquest darrer, començà a ser anomenat El Farina de las Ventas i, més endavant, El Fary Abans de dedicar-se a la música, treballà en un bar, de repartidor de fruita a domicili i de jardiner amb el seu germà, a Torrejón de Ardoz Durant el servei militar aprengué a llegir i, en acabà, exercí de taxista durant set anys i fou propietari d’un hostal al barri de Bilbao, a Madrid Amb els diners guanyats, pogué cobrir les despeses dels enregistraments dels seus primers discos,…

Començà a estudiar música a Santa Clara, on la seva família s’havia traslladat quan ell era petit El 1948 anà a l’Havana, on continuà els seus estudis amb J Ardèvol i H Gramatges, al Conservatorio Municipal de Música El 1956 obtingué una beca i anà a Tanglewood, als Estats Units, on estudià amb A Copland Entre el 1967 i el 1977 dirigí el departament de música de la Biblioteca Nacional de Cuba Exercí la docència a diversos centres cubans, entre els quals destaquen el Conservatorio Alejandro García Caturla i l’Escuela Nacional de Música Al llarg de la seva trajectòria usà els llenguatges més…