Resultats de la cerca

La geografia Cap de comarca, Prada És constituïda per l’alta i mitjana vall de la Tet, des que aquesta abandona la fossa de Cerdanya, al congost entre Sautó i Fontpedrosa, fins al Riberal rossellonès Els trets fonamentals de la conca responen a la continuació oriental de les línies de fractura de la Cerdanya, que delimiten també aquí una cubeta d’esfondrament, però molt més estreta i encaixada La tanca, al sud, el massís que s’estén des del pic d’Eina 2786 m alt fins a roca Colom 2464 m, partió amb la vall del Ter Ripollès, que s’enlaira després vers el NE fins al puig de Tretzevents 2763 m i…

És situada a la zona axial dels Pirineus, i comprèn una part de l’alta vall del Segre la Cerdanya pròpiament dita, l’altiplà de la Perxa, que pertany a la conca de la Tet, el massís del Carlit que comparteix amb el Capcir i la vall de Querol La frontera francoespanyola, des del pacte de Llívia 1660, divideix la Cerdanya, unitat física i humana ben definida, en dues comarques El centre comarcal tradicional, la vila de Puigcerdà, restà dins la Baixa Cerdanya, fet que ha motivat que l’Alta Cerdanya no presenti les característiques d’una comarca humana ben estructurada Limita al N…

A la mort del comte Salomó 869-870 de Cerdanya-Urgell, Guifré I obtingué el govern d’aquests comtats però al Conflent, pagus que havia estat també sota el domini de Salomó encara que tradicionalment pertanyia al comtat de Rosselló, Miró exercí el govern d’una manera autònoma A partir del 876 inicià, ajudat pel seu germà Guifré, el clergue i monjo Sunifred i el vescomte Lindoí de Narbona, una guerra aferrissada contra el potent Bernat de Gòtia, marquès de Septimània, envaint i saquejant els comtats de Rosselló i Narbona Severament reprès per aquesta feta pel papa Joan VIII, que en aquell temps…

Fill de la vescomtessa Ava de Fenollet i de Pere de Saissac Pere IV de Fenollet, senyor de Saissac Heretà, de molt jove, el vescomtat, en morir el seu pare, i reté homenatge al vescomte Eimeric III de Narbona Al llarg de la crisi albigesa restà aliat i fidel als comtes de Tolosa i de Foix i als vescomtes de Carcassona-Besiers, contra els croats del nord En concloure el comte de Tolosa la pau amb el rei de França 1229, Pere de Fenollet hagué de deposar les armes i cedir el seu vescomtat al comte Nunó de Rosselló i Cerdanya la seva mare, Ava, hagué de ratificar, aquell mateix any, aquesta…

Senyor de Sant Maurici i de Sant Feliu d’Avall i d’Amunt Fill d’Hug I de Fenollet Criat a la cort dels reis de Mallorca, heretà, vers el 1264, els béns patrimonials dels Fenollet al Rosselló el Soler, Sant Llorenç de la Salanca i Clairà, al vescomtat de Castellnou béns i drets a Llotes, Illa, Greulera, Cameles, Sant Feliu d’Amunt i d’Avall, Casanoves, Rellà i Millars, al Conflent Sant Esteve de Pomers, els Horts i Arenyanes i al Capcir, i els de la seva mare a Cerdanya Urtx, Naüja i Vià El 1298 arrodoní considerablement les seves possessions en comprar a la seva cosina germana…

La geografia Els massissos granítics que la tanquen al nord —el roc de la Calm 2215 m, el Carlit 2921 m i el Puigpedrós 2842 m— l’aïllen de les valls de l’Arieja País de Foix i de l’Aude Capcir, mentre que al sud el rocam esquistós i calcari del Puigmal 2909 m, la Tosa d’Alp 2536 m i la serra de Cadí 2648 m fan de partió d’aigües amb les valls del Llobregat Berguedà i del Ter Ripollès La plana de Cerdanya o Gran Cerdanya , centrada per la vila de Puigcerdà, s’amplia amb les valls glacials, poblades, de Querol, Angostrina i les Lloses, a la solana, i les d’Alp i Oceja, a la baga…

Neix al massís del Carlit, dins el municipi d’Angostrina Alta Cerdanya, sota el puig Peric, com a emissari de l’estany Blau i dels estanys de puig Peric després de rebre, per la dreta, el riu de la Grava i, per l’esquerra, l’aigua dels estanys de la Llosa i de l’Esparver, formava a la plana estesa entre el riu d’Aude i el Carlit els aiguamolls de la Bullosa, la Bulloseta i els Ànecs, transformats l’any 1902 en pantà de la Bullosa Continua pel pla dels Avellans cap al pla de la Perxa i, entre la Llaguna i Montlluís, aprofitant la falla cerdanoconflentina, inicia, profundament encaixat, en…

Situació Minses restes de mur i indicis d’un vall o fossat d’aquest històric castell J Castellví El seti d’aquest castell, esdevingut un pur jaciment arqueològic, s’ha de cercar en un promontori de la zona alta del poble de Censà, prop de l’església parroquial El castell es localitza en la propietat núm B-282 del cadastre, en el lloc anomenat “lo Castell” Des d’aquest indret es gaudeix d’una bona vista vers el S, en direcció a Oleta, i vers el N, cap al coll de Censà, antic pas que condueix a la comarca del Capcir Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 36’ 11” N - Long 2° 10’ 25” E Censà…

Tot i tenir probablement antecedents visigòtics, sobretot a partir del començament del segle VI, no n’és coneguda l’existència sinó a partir del comte Belló mort abans del 812 El comtat devia haver estat restaurat per Pipí el Breu vers el 759 De Belló, originari probablement del Conflent, davallen, d’una banda, els comtes de Carcassona i, de l’altra, els de Barcelona descendents immediats de Belló a Carcassona foren Giscafré ~812 i Oliba I 814-837, fills seus, i Oliba II 863-880 i Acfred ~873-906, fills d’Oliba I i, als comtats catalans, Sunifred I d’Urgell-Cerdanya i de Barcelona-Girona 834-…

Situació Vista de conjunt de l’església, molt transformada l’any 1744, que guarda, però, la façana meridional romànica decorada amb arcuacions llombardes ECSA - A Roura L’església de Sant Romà s’aixeca isolada al nord del petit poble de Ral, al costat del cementiri Mapa IGN— 2249 Situació Lat 42° 38′ 0″ N - Long 2° 7′ 2″ E Ral és a l’extrem sud de l’embassament de Puigbalador Des de Formiguera cal agafar la carretera D-118 en direcció a Puigbalador i prendre un trencall a mà dreta D-32 que hi condueix CPO Història El primer esment del lloc de Ral es troba al testament del comte Guifré II de…