Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Carrefour
Economia
Cadena de distribució comercial francesa.
Fundada el 1959 per les famílies Fournier i Defforey, és líder a tot Europa Les seves vendes superaren els 72600 milions d’euros el 2004 Té més de 430000 treballadors a tot el món El 1999 acordà fusionar-se amb Promodès, propietari de la cadena Pryca i Champion, entre d’altres, creada el 1961 A l’Estat espanyol, l’operació es concretà amb la integració dels centres de Pryca i els de Continente, que pertanyien a Carrefour
Promotora de Hipermercados SA
Economia
Empresa comercial creada el 1976 per reorganitzar les activitats del grup francès Carrefour i de l’espanyol Simago.
Les activitats foren iniciades el 1973 en ésser constituïda Ibèrica d’Hipermercats SA Ha procedit a l’absorció de les diverses empreses locals, que el 1981 unificà sota la marca Pryca L’any 2000, arran de la fusió amb Centros Comerciales Continente en Centros Comerciales Carrefour reforçà el seu lideratge en el sector dels hipermercats espanyols El 2001, amb 111 establiments, controlava prop del 50% d’aquest sector a tot l’estat, mentre que la partcipació en el ram dels supermercats, amb 153 establiments, era del 4,6%
Fusió de Pryca i Continente
Dues de les principals cadenes de distribució franceses, Carrefour i Promodès, anuncien la seva fusió, que dóna lloc al segon grup més gran del món després del nord-americà Wal-Mart, que al final del 1998 va obrir a Alemanya el seu primer establiment a Europa Carrefour Espanya, resultat de la fusió de les seves filials espanyoles, serà la primera del sector a l’Estat, amb el 22% de la quota de mercat que sumen les seves filials Continente, Pryca i Día, entre d’altres, i tindrà 13 grans superfícies comercials a Catalunya i 9 al País Valencià
Cristóbal García Espinosa
Atletisme
Atleta i entrenador.
S’inicià al Club Atletisme Montornès a les ordres d’Esteban Giménez El 2000 feu el salt al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat per entrenar-se amb Luis González Molina Aconseguí tres títols de campió de Catalunya de 400 m tanques 2002, 2003, 2005 i dos de 400 m llisos en pista coberta 2004, 2005 Milità a les files de l’Integra2 l’Hospitalet 2000, 2001, 2002 i al Carrefour-Lleida 2002-07 També fou internacional amb la selecció catalana Acabada l’etapa d’atleta en actiu, passà a formar part del grup de tecnificació del Club Atletisme Montornès
Miquel Alimentació Grup
Economia
Empresa distribuïdora del sector de l'alimentació.
Té l’origen en l’empresa de capital familiar Pere Miquel i Fills, creada el 1958, que el 1969 passà a formar part d’Unión Vege Española L’empresa introduí el sistema cash & carry amb la construcció del Gros Mercat, a Figueres 1970, el primer a l’Estat espanyol El 1986 llançà la marca pròpia Gourmet El 1993 es constituí Miquel Alimentació Grup, amb Ramon Miquel i Ballart com a president L’any 2000 creà la cadena de supermercats Suma, i, posteriorment, Pròxim, en règim de franquícia El 2006 adquirí la filial de distribució majorista de la francesa Carrefour a l’Estat espanyol…
Joan Castanyer
Cinematografia
Escenògraf i director.
Vida Home polifacètic i molt lligat als cercles avantguardistes de França, el 1936 assumí la direcció de Laya Films a instàncies del seu amic Jaume Miravitlles, cap del Comissariat de Propaganda de la Generalitat durant la guerra A França fou membre del grup esquerrà Octobre i collaborà amb films de Jean Renoir, Jacques Becker o Pierre Prévert Pintor, decorador, escriptor cinematogràfic, tenia idees pròpies respecte al cinema i per afinitat ideològica era proper a l’anarquisme vitalista que havia viscut en cercles polítics i artístics a la França de preguerra Fou un creador i al mateix temps…
Barberà del Vallès

© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Occidental, a banda i banda del Ripoll, dins l’àrea d’influència de la ciutat de Sabadell.
Situació i presentació El terme de Barberà del Vallès, d’una extensió de 8,31 km 2 i situat a banda i banda del Ripoll, confronta al N i al NW amb el municipi de Sabadell, al NE amb Santa Perpètua de Mogoda, al SE amb Montcada i Reixac, al S amb Ripollet i Cerdanyola i a l’W amb Badia del Vallès La fondalada del Ripoll travessa la part central del terme de NW a SE La part de ponent del terme és una plana essencialment urbana, dividida en dos vessants ben poc pronunciats, un cap al Ripoll i l’altre vers el Riu Sec Per l’interfluvi passa la carretera de Barcelona a Sabadell, fins ara eix…
El comerç i el consum
Comerços i comerciants Al llarg de la història el comerç ha adoptat formes diverses i s’ha desenvolupat en indrets canviants La imatge mostra l’aspecte del mercat del Born de Barcelona, al segle XVIII Fototeca - Jordi Gumí El comerç és una de les activitats més antigues que sempre ha estat present, amb més o menys intensitat, a totes les ciutats del món, i és segur que ho continuarà essent, amb una dinàmica de canvis molt important, malgrat les transformacions i les crisis A més, probablement per la seva base familiar, ha estat una activitat en la qual les dones han tingut un gran…
Manresa
Vista aèria de Manresa
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca del Bages, a l’extrem S del pla de Bages, a l’angle de confluència del Llobregat (límit E del terme) i el Cardener.
Situació i presentació Limita al N amb els termes de Sant Joan de Vilatorrada i Sant Fruitós de Bages, a l’E amb el Pont de Vilomara i Rocafort i Mura, al S amb Sant Vicenç de Castellet, Castellgalí i Sant Salvador de Guardiola, i a l’W amb Rajadell i Fonollosa El document més vell que es coneix, certificant l’existència històrica de la ciutat i del topònim que la identifica, és el diploma reial del rei Odó, datat a Orleans el 24 de juny de l’any 889, i les modificacions que en el concili de Port 890 hi van ser introduïdes en parlar de la ciutat i del seu territori El topònim, però, sembla…
Mataró
Vista aèria de Mataró
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca del Maresme, al vessant de mar de la Serralada Litoral.
Situació i presentació La ciutat de Mataró, la capital del Maresme, és situada al centre d’aquesta comarca, arran de la mar, a uns 28 km de Barcelona El seu terme té una extensió de 22,53 km 2 , i té el punt més alt en una cadena de petits turons que el tanca a tramuntana, límit amb els termes veïns d’Argentona, al W i al NW, i de Dosrius, al N També limita amb els municipis de Sant Andreu de Llavaneres E i Cabrera de Mar SW Vista de la platja del Varador © Alberto González Rovira El relleu, que pertany al sistema orogràfic de la Serralada Litoral, és una mena d’estrep del bloc del Corredor…