Resultats de la cerca
Es mostren 98 resultats
Catània
© B. Llebaria
Ciutat
Capital de la província homònima, a Sicília, Itàlia, situada vora el golf de Catània i als contraforts de l’Etna.
Nucli industrial i centre comercial d’una àrea agrícola, és la segona ciutat de Sicília per la seva població, i el primer port pel seu tràfic Hi destaquen les indústries alimentàries, tèxtils cotó i seda, químiques refineries de sofre, mecàniques i del tabac El seu port és un dels de més moviment d’Itàlia i una de les seves activitats principals és l’exportació de fruita Catània és també una localitat turística balnearis i cultural té centre d’ensenyament superior Universitat de Catània, fundada el 1434 per Alfons IV de Catalunya-Aragó, amb una important biblioteca,…
Gravina di Catania
Ciutat
Ciutat de la província de Catània, a l’illa de Sicília, Itàlia, situada al vessant meridional de l’Etna.
pau de Catània
Història
Tractat de pau signat entre Joana I de Nàpols i Frederic III de Sicília, amb la intervenció del papa Gregori XI, el 1372.
Posà fi a les hostilitats entre la casa d’Anjou i els reis del Casal de Barcelona, iniciades el 1282 amb les Vespres Sicilianes, i reconegué el regne de Trinàcria, el títol del qual ostentava Frederic III
Militello in Val di Catania
Localitat
Localitat del departament de Catània, a l’illa de Sicília, Itàlia, a l’W del llac de Lentini.
Giovanni Verga
Literatura italiana
Escriptor italià.
Iniciat en el periodisme a Sicília, el 1865 es traslladà a Florència i, del 1872 al 1893, a Milà, època que correspon a la seva millor producció Considerat el més famós dels narradors italians del verisme , la matèria de les seves obres són humils pescadors i camperols, pastors i miners, una multitud de personatges enfonsats en la misèria i en la lluita per la supervivència El fons és una Sicília primitiva l’autor aconsegueix de penetrar a l’interior d’aquest món i expressar la psicologia i la dinàmica dels condicionaments ambientals No hi ha, per part de l’autor, cap solidaritat, aspecte que…
Mario Rapisardi
Literatura catalana
Poeta.
És considerat el poeta oficial de la seva ciutat Polemitzà amb Carducci 1881, que l’acusava d’haver-lo ofès en un poema, Lucifero La seva obra és recollida a Poemi, liriche e traduzioni , publicada el 1912 El poeta hi canta el progrés i els ideals del socialisme en estil declamatori i antiquat Són millors les líriques, Ricordanze , d’estil parnassià
Isabel de Sabran
Història
Princesa titular d’Acaia, baronessa de Matagrifó i senyora d’Arta i de Clarença, filla d’Isnard de Sabran (germà de sant Ausiàs) i de Margarida de Villehardouin (filla de GuillemII, príncep d’Acaia).
Es casà el 1314 a Messina amb l’infant Ferran de Mallorca, senyor de Catània En morir la seva mare heretà les possessions i els drets a les terres de Grècia, però els hi disputaren el seu germanastre Joan I Orsini, comte de Cefalònia, i Mafalda d’Hainaut, princesa d’Acaia, i el marit d’aquesta, Lluís de Borgonya, el qual s’enfrontà amb l’infant Ferran a la Manolada, on aquest morí 1316 Isabel morí just al cap d’un mes d’haver infantat el futur rei Jaume III de Mallorca
Joan II d’Atenes
Història
Duc d’Atenes i de Neopàtria (1338-48), fill de Frederic II de Sicília.
Fou conegut també amb el nom de Joan de Randazzo Succeí el seu germà Guillem II El noble Matteo Palizzi el denuncià al seu germà, Pere II de Sicília, de voler-lo destronar 1340 el rei, però, el nomenà vicari del regne i Matteo fou exiliat a Pisa Fou governador de Messina i mantingué el prestigi dels catalans a Sicília Mort el rei, continuà com a vicari i regent, juntament amb la reina Elisabet, del seu nebot Lluís I 1342 Dominà una revolta anticatalana a Messina Estigué en tractes amb els hongaresos per a lluitar contra la reina Joana I de Nàpols en morir el seu marit, Andreu 1345…
Luigi Capuana
Literatura italiana
Teatre
Narrador, crític i dramaturg italià.
Professor de literatura a Roma i a Catània Influït per Zola, fou un dels creadors del verisme La seva narrativa presenta, amb intenció documental i cientista, casos generalment patològics, dins un clima ombrívol i tràgic Cal remarcar-ne Giacinta 1879, Il Profumo 1890 i Il marchese di Roccaverdina 1901 Fou un crític notable Gli ismi contemporenei , 1898 i un representant destacat del teatre sicilià Teatro dialettale siciliano , 1911
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina