Resultats de la cerca
Es mostren 246 resultats
bou
Pesca
Art de ròssec de fons constituït essencialment per dues peces llargues de xarxa (cames o bandes), unides als costats de l’obertura (gola) d’una mena d’embut, també de xarxa, de fons cec (cop); les cames es mantenen verticals dins l’aigua mitjançant les armadures de ploms i suros.
Vist per damunt, un art de bou treballant té la forma d’una llarga V al vèrtex de la qual s’obre el cop el peix que hi ha a l’espai de mar que resta entre les cames ha d’entrar al cop En la pràctica, però, els peixos més bons nedadors s’escapen cap endavant o cap amunt, i d’ací l’interès a arrossegar cada vegada amb velocitat més gran i també a procurar que la gola sigui ben alta Al començament, el bou era remolcat per dues barques de vela iguals, la parella de vela o parella de bou , anomenades també, com l’art mateix, simplement bous Cadascuna de les barques de la parella, navegant…
hadrosaure
© Albert Prieto-Márquez
Paleontologia
Gènere de dinosaures de l’ordre dels ornitisquis
, del grup dels iguanodonts, que atenyien fins a 8 m de longitud, 4 m d’alçada i un pes de quatre tones, amb el cos aguantat per les potes posteriors i la cua.
El crani i les mandíbules eren comprimides dorsiventralment i recobertes d’un estoig o bec corni, semblant al bec d’un ànec Tenien moltes dents fins a 3 000, arrenglerades en diverses fileres Habitaren, durant el Cretaci superior, els pantans de l’Amèrica delNord, on es nodrien de plantes aquàtiques Els hadrosàurids més antics i primitius s’han trobat en roques del Cenomanià de Texas EUA, de fa uns 93 milions d’anys Cretaci superior basal, i se'n coneixen espècies ancestrals al Cretaci superior asiàtic El centre d’origen d’aquests animals és encara…
camp d’urnes
Prehistòria
Tipus de necròpolis característic de la primera edat del ferro a l’occident d’Europa i que s’estengué per la major part de Catalunya i una llenca al nord del País Valencià.
Els camps d’urnes coneguts també amb el nom alemany urnenfelder , corresponen a la cultura de Hallstatt, i tenen com a època de plenitud els segles IX-VI aC són cementiris d’incineració amb les cendres del mort posades dins de gerres o urnes, sovint voltades d’ofrenes, en clots fets un prop de l’altre, sense elements constructius a les tombes i sense cap signe exterior sobre la terra L’origen fou al sud d’Alemanya i s’estengueren cap a França i Itàlia seguint les immigracions dels grups indoeuropeus sovint identificats amb els celtes o preceltes, bé que d’altres els han lligats…
sardanisme
© Fototeca.cat
Folklore
Moviment que promou la sardana, la seva perfecció artística i musical, la seva perduració i divulgació com a dansa nacional de Catalunya.
Cal cercar-ne els orígens en l’obra de Pep Ventura i en la fixació dels modes empordanès i selvatà per obra de balladors insignes com Pardàs, Gres, Masifern, etc La introducció de la sardana a Barcelona pels empordanesos i, sobretot, l’obra de Cambó i dels Massó i Valentí al si de l’Orfeó Català i del Centre Escolar Catalanista foren decisives Els primers certàmens sardanístics 1902, amb la consagració de Josep Serra i de Juli Garreta, guanyaren per al moviment nombrosos músics eixits del conservatori Morera, Manén, etc més tard, Pujol, Toldrà i Joaquim Serra…
freixe
Botànica
Tecnologia
Gènere d’arbres caducifolis, de la família de les oleàcies, que comprèn unes 65 espècies de les regions temperades de l’hemisferi nord.
Tenen fulles oposades imparipinnades, de folíols ovals o lanceolats, aguts i de vora dentada, flors petites disposades en panícules i fruits en sàmara D’algunes espècies hom aprofita la fusta freixe , que és dura i elàstica, semblant a la de roure, però de color més clar, i que és molt apreciada en ebenisteria i per a fer peces de precisió Les espècies presents als Països Catalans són el freixe de flor Fornus , propi, sobretot, de les terres submediterrànies orientals, però que reapareix a les muntanyes valencianes, el freixe de fulla gran F excelsior , comú a l’Europa central i que només…
pesca
© Dep. d'Agricultura / Generalitat de Catalunya
Pesca
Peix que hom ha pescat.
La producció pesquera mundial ha experimentat un increment constant després de la Segona Guerra Mundial amb 28,2 milions de t el 1955 hom havia superat la xifra del 1938, el 1966 la producció s’havia duplicat amb escreix, però el 1974 el ritme ja s’havia alentit +17,9% i el 1984 el creixement, del 23,2% en un decenni, equivalia al 2,1% anual És un fet notable en aquesta expansió l’increment extraordinari de les captures efectuades per l’URSS i el Japó Més espectacular pot semblar el cas del Perú, que de 0,023 milions de t el 1938 arribà a 12,6 milions de…
transhumància
© Fototeca.cat
Història
Ramaderia
Migracions estacionals característiques de diverses espècies d’herbívors domèstics, lligades a la disponibilitat i aprofitament dels pasturatges.
Els desplaçaments, generalment d’anada i tornada, poden ser latitudinals, verticals o ambdós alhora La transhumància és una adaptació antròpica a les migracions dels herbívors en estat salvatge, i prové del nomadisme pastoral neolític sorgit a l’Àsia central La seva combinació amb economies de base agrícola sobretot a l’àrea mediterrània, l’Àsia Menor i central, el Caucas, els Andes i, des del s XIX, a l’W del subcontinent nord-americà hauria donat lloc a la transhumància tradicional Actualment, gràcies a la disponibilitat de farratge,…
enquestes d’usos lingüístics
Lingüística i sociolingüística
Estudis sociolingüístics comparables per Catalunya, les Illes Balears, Andorra, la Franja, la Catalunya del Nord i l’Alguer fets entre els anys 2003 i 2004.
Juntament amb l’enquesta de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua del 2004 configuraren el primer estudi comparatiu realitzat simultàniament als territoris de llengua catalana
cava
Enologia
Denominació d’origen del xampany elaborat i produït inicialment a Catalunya, i posteriorment en altres zones de l’Estat espanyol.
A mitjan dècada de 1980 hom introduí el terme cava com a resultat de les pressions del sector vitivinícola francès, el qual argumentava que el vi escumós produït a l’Estat espanyol s’apropiava indegudament del nom francès o la seva traducció al català o al castellà per tal com constituïen begudes diferents Acceptat oficialment i comercialment el canvi de denominació, ha tendit a imposar-se fins al punt de desplaçar el tradicional de xampany en l’ús comú, àdhuc per als productes en les etiquetes dels quals no figura la denominació d’origen Aquest canvi fins i tot fou…
sit
© Fototeca.cat
Ornitologia
Nom donat a diversos ocells de la família dels fringíl·lids, de l’ordre dels passeriformes, tots els quals pertanyen al gènere Emberiza, llevat d’un, que és del gènere Plectrophenax.
L’únic que és comú a la Catalunya continental és el sit negre Ecia , de 16 cm, que té el cap gris amb llistes negres, les parts superiors de color castany i negre, les inferiors i el carpó castany rogenc i el pit gris habita a tota la península Ibèrica, a l’Europa continental mediterrània, a Sicília, a Xipre, a l’Àsia Menor i a Palestina El sit blanc Pnivalis , de 17 cm, habita a Finlàndia i Escandinàvia septentrionals, al nord de Rússia i Sibèria, a les illes de l’oceà Àrtic i al nord d’Escòcia, hiverna al nord i al centre d’Europa i…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina