Resultats de la cerca
Es mostren 574 resultats
cavalleria
Història
Als Països Catalans, patrimoni de casa i terres concedit a un cavaller, suficient per al seu manteniment i amb l’obligació de tenir sempre disposats un cavall i armes per al servei del seu senyor.
Hom estimava el seu rendiment en deu sesters de blat 80 quarteres anuals Al Principat de Catalunya, la cavalleria, o feu de cavalleria , és esmentada ja als Usatges i als Costums de Tortosa Constituïa el patrimoni concedit al grau més inferior de la jerarquia feudal, els sotscastlans, però sovint era concedida directament pel rei —Jaume I encara n’atorgà— per tal com el fet de posseir una cavalleria obligava el seu propietari a prendre part en les hosts reials Arran de la conquesta de Mallorca i de Menorca, al segle XIII, fou la unitat de terra que serví…
cavalleria
Militar
Arma o part de l’exèrcit integrada per soldats de cavall.
Modernament, però, els cavalls han estat substituïts per vehicles mecanitzats Les propietats característiques d’aquesta arma han estat la mobilitat i la violència del seu xoc, degudes a la força i velocitat del cavall L’armament principal fou la llança i el sabre, i posteriorment les armes de foc Tàcticament, actuava independentment exploració, cobertura, penetració en territori enemic, encerclament, etc o cooperant amb altres armes avançament, ocupació de posicions importants, enllaç tàctic de les grans unitats, protecció de flancs amenaçats, etc Antigament hom la classificava en pesant…
cavalleria
Història
Literatura
Institució medieval que constituïa una de les divisions, un orde (ordo militiae), de la societat feudal europea; era una organització paramilitar i independent que comprenia el conjunt de cavallers que hi havien ingressat mitjançant una cerimònia, la d’armar cavaller.
A l’inici s XI era oberta a tot home lliure, mentre fos cristià De fet, però, era requerit de posseir els suficients recursos econòmics per a mantenir l’armament i el cavall Cap a mitjan s XII començaren les disposicions que exigien ascendència cavalleresca, les quals, vers la meitat del s XIII, ja s’havien imposat, i impedien l’ingrés dins l’orde principalment al poderós i ric patriciat urbà, llevat de si hi havia concessió expresa del sobirà No existia un codi escrit, sinó un conjunt de regles i deures als quals s’adheria per jurament ni una jerarquia de títol, grau o edat L’ideal…
cavalleria
Conjunt de cavalls o d’animals similars.
cavalleria
Fet heroic, galant, exercici o acte de destresa propi d’un cavaller.
cavalleria
Dignitat, posició, característiques del cavaller.
Jahudán de Cavallería
Economia
Judaisme
Membre d’una notable família jueva de Saragossa, sogre del torsimany Astruc Bonsenyor.
Fou financer i funcionari al servei de Jaume I Batlle de Saragossa des del 1257, el 1260 recaptà rendes reials a Aragó, i almenys des del 1262 feia préstecs al rei El 1276 era batlle de València i collectava diners a la merindad de Saragossa En temps de Pere II fou batlle de Saragossa 1276 i arrendador de rendes reials aragoneses 1277
la Cavalleria
Nom que adoptaren diversos membres del llinatge hebreu dels ben Labí de Saragossa, a causa de les relacions i la dependència que tingueren amb els templers des del principi del s XIII.
A partir del regnat de Jaume I assoliren una gran influència, no sols amb la concessió de préstecs oportuns, sinó també com a administradors, batlles, tresorers i consellers reials, o bé destacaren com a financers Jahudán de Cavallería i literats Vidal Yosef ben Labí , Vidal Benvenist de la Cavalleria Constituïda, antigament, en dues branques principals, una bona part de la nombrosa descendència de la família es convertí al cristianisme al principi del s XV En aquesta nova etapa, s’hi distingiren especialment el jurista Pere de la Cavalleria i els consellers i…
Cavalleria rusticana
Teatre
Drama en un acte de Giovanni Verga (1884).
D’acció tràgica, realista i antiretòrica, contribuí, a Itàlia, a la superació del teatre romàntic i a la implantació del verisme El 1890 Pietro Mascagni en féu una òpera en un acte, amb llibret de GMenasci i GTargioni-Tozzeti, estrenada al teatre Costanzi de Roma el 1890, i que inicià el verisme operístic musicalment, Mascagni utilitzà fórmules de Carmen , de Bizet, i d’altres de wagnerianes
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina