Resultats de la cerca

És drenat, a més, pels barrancs de la Parra i de la Vila, afluents d’aquest darrer per la dreta Al sector occidental, més muntanyós, s’estén la zona forestal 260 ha i de pasturatges del Bovalar 1 258 m alt, en part de propietat comunal, aprofitada pel bestiar de llana unes 750 ovelles L’agricultura és quasi totalment de secà 1 125 ha, amb predomini dels cereals l’ametller hi va en expansió La tradicional indústria tèxtil llanera va en decadència La vila 526 h agl 2006, cinctorrans 907 m alt és en una petita plana L’església parroquial Sant Pere és obra del s XVIII Fins a la fi del s XVII…

Estudià medicina a la Universitat de València i rebé el grau de doctor el 1765 Fou catedràtic de prima i escriví una història dels comentaris d’Hipòcrates fins a Andreu Piquer i uns Discursos sobre els escrits químics més insignes a Alemanya, França i Anglaterra 1772

Deixeble de l’acadèmia de Sant Carles i de Josep Vergara Fou acadèmic de mèrit vers el 1803 És autor d’obres religioses a esglésies d’Ibi, Cinctorres, Morella, Calig, Algemesí, Castelló de la Plana, etc Té un Sant Roc i un cap d’estudi a l’acadèmia de San Fernando

Neix a Sant Pere del Moll, als contraforts septentrionals de la serra de Vallivana, a poca distància del naixement del seu collector Té una direcció E-W fins al límit amb el terme de Cinctorres, a la confluència amb la rambla de Sellumbres, afluent per l’esquerra la qual, per la seva major longitud, ha estat sovint considerada com a curs principal, on pren la direcció S-N, fins a la confluència, a Forcall, amb la rambla de Cantavella, per l’esquerra, i amb el Bergantes

Actiu des del 1423 fins al 1456 Segueix la línia de l’estil internacional derivat de l’escola de Borrassà amb característiques locals De la seva obra feta a Tortosa resta només el retaule de Sant Miquel 1429, de l’esglesiola del mateix nom de la Pobla del Bellestar, conservat a l’església de Vilafranca del Maestrat Veí de Morella, contractà retaules per als llocs i les viles de la comarca Fins l’any 1954 es conservaven les taules del retaule de Cinctorres, contractat el 1441

Als Països Catalans, a partir d’aquell moment, molts altars marians de les parròquies es digueren de Santa Maria de Gràcia o de les Dones —pel fet d’anar a cura d’elles l’administració— Són molts els santuaris, els convents, les parròquies i els altars que li són dedicats a Llucmajor Mallorca, la Ral Ripollès, Orís Osona, Lloret de Mar Selva, Santa Margarida de Montbui Anoia, Barcelona, Vila-real Plana Baixa, Maó Menorca, Sitges Garraf, Alcover Alt Camp, Biar Alcoià, Cinctorres Ports, l’Escala Alt Empordà, Santa Susanna Maresme, etc La Mare de Déu és representada sovint sense el…

L’aplec, que té una seu rotativa, s’ha celebrat fins ara a Todolella, Cinctorres, Villores, la Mata, Vilafranca del Maestrat, Herbers, Forcall, el Portell de Morella, Morella i Sorita de Morella Se celebrà per primer cop l’any 1978 a la Todolella, organitzat per un grup de joves de la comarca que volien reivindicar el futur social i econòmic dels Ports, a més de la llengua i la cultura de la comarca Des de llavors s’ha celebrat cada any, tret del 2006 L’esdeveniment congrega milers de persones vingudes de diverses comarques veïnes i de la resta dels Països Catalans i inclou…

Fou rector de Cinctorres, de Morella i de Sant Mateu Dels arxius d’aquestes poblacions obtingué una vasta documentació referent a la història política, artística i literària del País Valencià Publicà nombrosos estudis monogràfics, particularment en el “Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura” cal destacar els seus treballs Rosell Pleito que por su dominio sostuvieron en el siglo XIII la Orden de San Juan de Jerusalem y el Real Monasterio de Benifazá , Fundación de San Mateo , Los Santalínea, orfebres de Morella , Cabos sueltos de las Germanías , Notícies de dos manuscrits…

Visqué gairebé sempre a Morella El 1827 fou capità d’un batalló que foragità els malcontents de la Tinença de Benifassà Format a l’Acadèmia de Sant Carles, esdevingué acadèmic de Belles Arts a València Pintà moltes obres per a esglésies de la comarca, entre les quals es conserven l' Assumpció , el Sant Felip Neri i la decoració de la capella de la comunió, de l’arxiprestal de Morella, diverses obres al fresc i al tremp a Forcall, Sorita, Cinctorres, Herbers, Xiva de Morella, i l’admirable mural d’Herbesset El Museu de Belles Arts de València en conserva alguns quadres històrics,…

Pel camí sol haver-hi distribuïdes capelletes amb representacions dels passos de la Passió en forma d’estacions, les quals no tenen l’ordre tradicional del Via Crucis, bé que a vegades hi coincideix En aquests llocs hom diu fer el calvari de fer el Via Crucis Sembla que foren instituïts pels franciscans en benefici dels fidels que no podien desplaçar-se a Terra Santa Són abundosos a la part meridional dels Països Catalans entre altres, cal esmentar, a la Plana Alta, els de Torreblanca, Benicàssim i les Coves de Vinromà a la Plana Baixa, els d’Artana, Betxí, la Vilavella i Vila-real i els de…