Resultats de la cerca

Format al Reial Club Marítim de Barcelona, el 1989 quedà semifinalista en el Campionat del Món juvenil d’outrigger de quatre L’any següent quedà sisè en el Match International Sènior, també amb un outrigger de quatre Fou campió d’Espanya d’outrigger, en embarcació de dos 1991 Disputà tres Campionats del Món 1989, 1996, 1997 i obtingué una medalla de bronze als Jocs Mediterranis 1997, en doble scull pes lleuger Fou gerent de la Federació Catalana de Rem 1998-2004 i director executiu del Mundial de rem de Banyoles 2004 Als Estats Units, fou entrenador de la University of Washington, a Seattle…

Conegut com Jan Dinarés , la seva trajectòria esportiva transcorregué al Club Egara Guanyà set Lligues espanyoles 1992, 1993, 1996, 1998-2001, quatre Copes del Rei 1993, 1998-2000 i sis Campionats de Catalunya 1994, 1998-2002 Fou internacional amb la selecció espanyola en nombroses ocasions Guanyà la medalla de plata als Jocs Olímpics d’Atlanta 1996 i al Campionat del Món 1998 També participà en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i de Sydney 2000

S’inicià al Club Egara, on disputà tota la seva carrera esportiva Amb el primer equip aconseguí deu Campionats de Catalunya 1961, 1963-71, set Copes del Rei 1961, 1963, 1965, 1968, 1969, 1971, 1972 i dues Lligues espanyoles consecutives 1971, 1972 Fou internacional amb la selecció espanyola, i participà en els Jocs Olímpics de Roma 1960, on obtingué la medalla de bronze, els de Tòquio 1964, on aconseguí el quart lloc, i els de Mèxic 1968

De família de teixidors, hagué d’abandonar els estudis per a dedicar-se a l’ofici familiar De temperament autodidàctic i creador, fundà el 1905, després d’uns contactes truncats amb l’Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia, l’Escola Horaciana El decenni següent fou decisiu en la seva orientació El curs 1912-13 deixà l’Escola i es diplomà a Ginebra a l’École des Sciences de l’Éducation, i descobrí l’escola geogràfica francesa de P Vidal de la Blache i el geògraf J Brunhes Anà contractat a Bogotà 1915-18, on fou rector del Gimnasio Moderno, del qual renovà l’orientació pedagògica Simultàniament…

Vida i obra De família de teixidors originària del Bages, visqué després a Alcoi i Terrassa, i de jove combinà el treball en fàbriques de Barcelona amb una formació autodidàctica i l’excursionisme La relació amb cercles intellectuals anarquistes l’inicià com a mestre Ateneu Obrer de Badalona, Foment Martinenc de Barcelona i el posà en contacte amb F Ferrer i Guàrdia El 1905 fundà l’Escola Horaciana, notable experiència de renovació pedagògica, que influí en l’orientació de la seva tasca científica posterior El 1912 fou becat per la Junta para Ampliación de Estudios per estudiar a l’École de…

És fill de l’internacional Francesc Amat i net d’un dels fundadors del Club Egara, en el primer equip masculí del qual jugà des del 1983 fins al 2001 Davanter, debutà amb el primer equip de l’Egara la temporada 1995-96 Posteriorment passà al Reial Club de Polo 2001-05 i al Club Amsterdam 2005-06, per retornar al Club de Polo 2006-08 i al Club Egara 2008-13 El maig d’aquest any anuncià la retirada en acabar la temporada El seu palmarès comprèn nou campionats de Lliga 1993, 1996, 1998, 1999, 2000, 2001, 2002, 2003 i 2008, set de Copa 1993, 1998, 1999, 2000, 2003, 2008 i 2009 i una Copa d’Europa…

Desenvolupà tota la seva carrera al Club Egara, amb el qual guanyà sis Campionats de Catalunya 1994, 1998-2002, quatre Copes del Rei 1998-2000, 2002 i cinc Lligues estatals 1996, 1998-2001 Disputà 42 partits amb la selecció espanyola absoluta i guanyà la medalla d’argent en la Copa d’Europa 2003 També formà part de la selecció catalana, amb la qual aconseguí el Campionat Internacional de Lausana 1997 Rebé el premi ARC 2003

Fill de Pau Vila i Dinarès Advocat per la Universitat de Barcelona 1934 i mestre per les escoles normals de la Mancomunitat i la Generalitat 1936 Treballà al Consell de Cultura, fou jutge del Tribunal Tutelar de Menors i el 1938 fou auditor de guerra als fronts d’Aragó i de l’Ebre Membre fundador d’Esquerra Republicana de Catalunya 1931 i soci fundador de la Societat Catalana de Geografia 1935 El 1939 s’escapà del camp de concentració de Sant Cebrià Rosselló i, exiliat primer a Colòmbia, s’establí a Veneçuela, on en 1944-70 fou catedràtic de geografia de la Universitat Central i de la…

Utilitza com a fonts per a la seva anàlisi mapes antics, novelles i diaris de viatgers, llibres i registres notarials, diaris i revistes, i dades estadístiques o llibres de tipus administratiu com ara els cadastres, els amillaraments, els registres parroquials, o els censos i els padrons, entre d’altres L’objectiu dels estudis de geografia històrica és interpretar els processos econòmics, demogràfics i socials per tal d’establir quina ha estat l’evolució d’un espai Els principals estudiosos de la matèria en l’àmbit internacional són Lucien Febvre, Fernand Braudel, Carl O Sauer, Georges Duby i…

Desenvolupament enciclopèdic La Institució fou constituïda per un grup de sabadellencs interessats en la cultura autòctona, entre els quals destaquen Ramon Arquer, Miquel Crusafont, Joan Farell i Joan Montllor Sota la tutela de l’alcalde Josep M Marcet, la Institució responia al desig d’establir un collectiu d’especialistes que, al marge de les consignes del règim franquista, mantingués el caliu de la cultura autòctona El seu nom fa referència al primer arxiver i historiador de Sabadell, de final del s XVIII vg Bosch i Cardellach, Antoni , que també fou metge i secretari municipal Constava de…