Resultats de la cerca

Els seus escrits sobre àlgebra, amb un estil d’exposició marcadament analític que el vincula estretament amb els treballs dels babilonis, contribuïren de forma essencial al perfeccionament de la notació algèbrica i a l’establiment de noves vies d’investigació En la seva obra cabdal, Aritmètica , estudià una àmplia sèrie de problemes numèrics limitant-se, en general, a trobar-hi solucions particulars mitjançant algun mètode de càlcul i admetent només com a solucions els nombres enters i racionals positius La seva obra influí en el posterior desenvolupament de la geometria analítica, la teoria…

És autor del Kitāb al-handasa ‘Tractat de geometria’ i d’un tractat sobre els coneixements de càlcul que havien de tenir els escribes i els funcionaris Fou també traductor i comentarista d’Euclides, de Diofant i de Ptolemeu

Fermat afirmà que havia trobat una demostració tot llegint un llibre de Diofant El 1983, l’anomenada conjectura de Fermat fou provada per a n≤ 125 000, i el 1995 el teorema fou resolt pel matemàtic anglès, resident als EUA, Andrew John Wiles

Es destacà pels seus estudis sobre les fraccions decimals, l’estàtica del triangle de forces, l’equilibri dels cossos en un pla inclinat, la trigonometria, etc, que exposà en nombrosos tractats que publicà Traduí Diofant, i es declarà partidari d’introduir el sistema decimal en els sistemes de pesos i mesures

Profundament influït per Diofant, escriví l' Algebra, parte maggiore dell’aritmetica, divisa in tre libri 1572 Una segona part sobre geometria es conserva inacabada Matemàtic de transició, fou el primer a treballar amb nombres imaginaris, cosa que li permeté de resoldre diverses equacions Introduí noves notacions, com els parèntesis El seu principal treball d’enginyer fou l’assecament de les terres pantanoses de Val di Chiara Toscana

Estudià a Cambridge i fou professor a Sussex Se n'anà als Països Baixos, on fou professor a Amsterdam 1643-46 i a Breda 1646 El 1652 retornà a Anglaterra Fou diplomat per Cromwell, a Suïssa 1654-58 Estudià, revisà i analitzà l’obra d’Euclides, la de Diofant i parcialment la d’Arquimedes Publicà Description and Use of the Quadrant 1688 i An Idea of Mathematics 1681-82

Escrigué un comentari als sis primers llibres de l' Aritmètica de Diofant i també un tractat sobre les Còniques d' Apolloni El seu pare fou Teó d'Alexandria , prestigiós matemàtic i astrònom, del qual aprengué els descobriments astronòmics de Ptolemeu Es preocupà d’editar l' Almagest , l’obra més important d’aquest insigne astrònom grec Fou una defensora indiscutible de la filosofia neoplatònica i s’oposà a la implantació del cristianisme al Museu d’Alexandria, del qual fou el darrer director Morí assassinada al carrer en mans de cristians fanàtics en veure que no volia…

L’aritmètica ha nascut a totes les civilitzacions ensems amb el llenguatge per anomenar conjunts de persones o d’objectes i després per facilitar els intercanvis comercials Els egipcis s’havien ocupat d’alguns problemes aritmètics, i les obres que n'han estat conservades la més antiga de les quals és el papir Rhind ~s XVII aC contenen la resolució d’algunes qüestions numèriques sense dir en quines propietats recolza la resolució, ni menys encara justificar-les El nivell de llurs coneixements era, aproximadament, el de l’actual ensenyament primari, però eren enunciats amb un llenguatge més…

El concepte de nombre ha anat evolucionant al llarg de la història així, al principi anava enllaçat amb el simple ús de xifres o guarismes per a comptar sistemes de numeració Els nombres 1, 2, 3, 4, etc, ja eren usats en les antigues cultures babilònica, egípcia, xinesa la qual coneixia els negatius i índia la qual introduí el zero Aquest ús de xifres no implicava, però, cap concepte abstracte de nombre A l’antiga Grècia els pitagòrics consideraren que el nombre era una estructura determinada, immanent a totes les coses això generà la numerologia grega o mística, basada en les propietats…

En la història de la teoria de nombres hom pot assenyalar dos grans períodes un que va des d’Euclides fins a Hilbert, i un altre que comença a partir de Hilbert Els primers tractats de teoria de nombres es troben en els Elements d’Euclides i en l' Aritmètica de Diofant d’Alexandria, i tracten, respectivament, de la divisibilitat en els racionals enters i de l’obtenció de solucions racionals i enteres d’algunes equacions algèbriques La figura més coneguda d’aquesta primera etapa és la del matemàtic francès Pierre de Fermat 1601-65, que conjecturà el famós gran teorema de Fermat…