Resultats de la cerca
Es mostren 101 resultats
Siegfried Köhler
Música
Director d’orquestra alemany.
Inicià els estudis musicals a la seva ciutat natal i posteriorment es traslladà a Heilbronn, on en 1941-42 dirigí l’orquestra del teatre El 1946 es posà al capdavant de la Filharmònica de Friburg i del 1954 al 1957 es feu càrrec de la direcció musical de l’Òpera de Düsseldorf Posteriorment es traslladà a Colònia Ocupà també càrrecs de direcció musical de les òperes de Sarrebrück 1964 i Wiesbaden 1974-88 Nomenat director de la Reial Òpera d’Estocolm el 1990, el 2001 hi dirigí Les noces de Fígaro i Electra
Jaume Molgosa i Valls
Literatura
Teatre
Escriptor, director de teatre i actor teatral.
Actuà habitualment del 1860 al 1895 a Barcelona, on estrenà un gran nombre de comèdies, que publicà sovint, com Un bateig a cops de punys 1885, Nihilistes 1887 i Conseqüències de l’Electra 1902, i drames, com Blanca Monnier, o la secuestrada de Poitiers 1901 El seu germà, Josep Oriol Molgosa i Valls Barcelona 1844 — 1909, també fou actor i escriptor Publicà diverses obres, com Una resurrecció 1887, Mestre Jan o l’honra del treball 1895 i, en castellà, El sitio de Gerona 1887 i Pablo Claris o el padre de los catalanes 1898
complex
Psicologia
Conjunt de tendències inconscients que determinen les activitats i el comportament de l’individu.
Adoptat pels psicoanalistes, el terme expressa un conjunt d’imatges amb una especial càrrega afectiva, el qual, en ésser reprimit, adquireix una dinàmica subconscient que es manifesta simbòlicament en somnis i, en estat de vigília, en altres formes Freud, o en certes forces morals que presideixen l’estructura de l’inconscient Jung Els complexos np són quelcom patològic, però poden esdevenir-ho com a conseqüència de modificacions posteriors o d’hipertròfies secundàries, fins el punt que cada esdeveniment important de la infancia pot provocar-ne un complex de castració, complex d’Èdip, complex…
Jean Madeira
Música
Contralt nord-americana.
Estudià piano amb la seva mare i el 1933 ingressà a la Juilliard School de Nova York, on estudià cant Debutà el 1943 amb Martha a la Chautauqua Summer Opera Casada amb el director F Madeira el 1947, l’any següent debutà al Metropolitan de Nova York com una de les Nornes El capvespre dels déus , teatre on cantà de manera quasi ininterrompuda fins el 1971 La seva carrera europea es desenvolupà amb èxit al Festival de Salzburg -on el 1956 debutà com a Clitemnestra d' Electra , que enregistrà més tard en disc-, Munic, Londres, Brusselles i Viena El 1968 participà en l’estrena mundial d' Ulisse…
Orestes
Mitologia
Heroi de l’Arcàdia.
Fill d’Agamèmnon i de Clitemnestra, al moment de l’assassinat del seu pare fou allunyat de palau i, posteriorment, de la seva pàtria Seguint, però, les ordres d’Apollo, hi tornà anys més tard, acompanyat del seu amic fidel Pílades, i donà acompliment a la venjança decretada per la mort d’Agamèmnon occint, ell i Electra, llur pròpia mare Clitemnestra i el seu amant Egist Perseguit per les Erínies maternes, hagué de purificar-se a Delfos o a Atenes, davant l’Areòpag presidit per Atena Segons una altra llegenda inventada per Eurípides, anà a la Tàurida, on retrobà la seva germana…
atrida
Religions de Grècia i Roma
Membre d’una il·lustre família grega mitològica, famosa pel seu tràgic destí que la féu protagonista de moltes obres literàries, tant èpiques com tràgiques.
El fundador dels atrides fou Pèlops, que tingué Tiestes i Atreu de la seva muller Hipodamia L’enemistat dels dos germans portà Atreu a donar a Tiestes, en un dinar, els seus fills trossejats D’Atreu nasqueren Agamèmnon i Menelau, herois de la guerra de Troia el primer morí a les mans de la seva muller Clitemnestra, adúltera amb Egist, fill de Tiestes i cosí d’Agamèmnon Menelau fou traït per la seva muller, Helena, que fugí amb Paris, príncep troià, fet que donà origen a la guerra de Troia A la tercera generació hom troba Orestes i Electra, fills d’Agamèmnon El primer, amb l’ajut…
Sílvia Gasset i Tàpias
Música
Soprano.
Estudià cant al Conservatori Municipal de la seva ciutat natal, on fou deixebla de C Badia i de M García Morante, amb qui es formà en el repertori liederístic Posteriorment amplià la seva formació amb M Mayska, F Ferraris i T Menotti Ha actuat arreu de Catalunya, a Suïssa i a Itàlia, combinant el repertori operístic i el recital de lied i cançó Ha intervingut en diverses produccions del Gran Teatre del Liceu, com Electra , amb la qual debutà el 1975, Parsifal i Madama Butterfly , entre d’altres Des del 1981 presideix Òpera de Cambra de Catalunya, institució a través de la qual…
Sena Jurinac
Música
Nom amb el qual fou coneguda la soprano bosniana naturalitzada austríaca Srebrenka Jurinac.
Estudià amb M Kostrencici i debutà com a Mimí La bohème a l’Òpera de Zagreb 1942 Tres anys més tard fou contractada per a formar part de l’Òpera de Viena, escenari on debutà com a Cherubino Les noces de Fígaro El 1948 cantà Così fan tute a Edimburg amb la companyia del Festival de Glyndebourne, on actuà ininterrompudament entre el 1949 i el 1956 A partir d’aleshores fou considerada una de les intèrprets més destacades del repertori mozartià, al qual aviat afegí les òperes de Richard Strauss, com ara El cavaller de la rosa o Electra Posteriorment destacà també en òperes de R…
Elisabeth Höngen
Música
Mezzosoprano alemanya.
Estudià a Berlín i el 1933 debutà a Wuppertal amb el paper de lady Macbeth de l’òpera Macbeth , de G Verdi El 1943 entrà a formar part de la companyia de l’Òpera de Viena i entre el 1948 i el 1959 actuà al Festival de Salzburg interpretant òperes de B Britten, ChW Gluck i R Strauss El 1947 cantà al Covent Garden, amb un repertori d’òperes de WA Mozart i R Strauss Hi tornà el 1960 com a Clitemnestra, de l’òpera Electra , de R Strauss Destacà en el repertori wagnerià i cantà a Bayreuth el 1951 El 1952 es presentà a la Metropolitan Opera House de Nova York Ocasionalment interpretà…
Regina Resnik
Música
Mezzosoprano i directora nord-americana.
Estudià música al Hunter College de la seva ciutat natal i el 1942 fou contractada a la New Opera Company, amb la qual debutà Del 1944 al 1974 actuà regularment al Metropolitan, on destacà en un repertori variat, des de WA Mozart fins a B Britten, passant per G Verdi, R Wagner, R Strauss i S Barber, entre d’altres Entre el 1953 i el 1961 cantà a Bayreuth Estrenà diverses òperes d’autors del segle XX a Amèrica i Europa i protagonitzà nombrosos enregistraments fonogràfics A la meitat dels anys setanta, la seva presència als escenaris es feu menys freqüent Continuà interpretant petits papers,…