Resultats de la cerca
Es mostren 81 resultats
Francesca Ensenyat i Seguí
Literatura catalana
Escriptora, més coneguda pel nom de Xesca Ensenyat.
S’inicià el 1968 amb la publicació del poemari Ciutat de l’horabaixa , però tota la seva obra posterior és exclusivament narrativa L’amagatall de guipur 1976, premi Ciutat de Manacor, Uns cabells mortalment obscurs 1978, Villa Coppola 1985, premi Ciutat de Palma de novella 1984, Una moda fresqueta 1991, Quan venia l’esquadra 1994, premi Ramon Muntaner de literatura juvenil, Massa vi per a un sol calze 1994, premi de novella breu Ciutat de Mollerussa, Canvi de perruqueria i altres misèries 1995, Quaranta anys no són res 1997 i Una altra vida 2012 En alguna obra utilitzà el…
,
Jaume Ensenyat i Julià
Historiografia catalana
Empresari, polític i investigador.
Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, participà activament en la vida política balear durant els anys vuitanta en diverses opcions de centredreta Com a promotor cultural, fundà el Casal de Cultura i el Museu de Sóller 1958 Com a investigador, ha publicat diversos estudis sobre turisme i emigració dels mallorquins a Puerto Rico, és l’autor d’ El atlas de arquitectura naval de Don Juan Monjo , on es recreen diversos projectes de construcció d’embarcacions tradicionals, i collabora en el setmanari Sóller Està en possessió de la Medalla de Plata al mèrit turístic Entre les seves…
Bartomeu Ensenyat i Estrany
Historiografia catalana
Prehistoriador i folklorista.
Fou director de Dansadors de la Vall d’Or i de l’Escola de Música i Danses de Mallorca, comissari d’Excavacions Arqueològiques de Balears 1951-56, coordinador del Patronat d’Excavacions Arqueològiques Submarines de Balears 1969-75 i collaborador de la Gran Enciclopèdia de Mallorca La seva tasca com a investigador i folklorista li reportà diferents guardons al llarg de la seva carrera, com ara la Creu d’Isabel la Catòlica 1960, el Siurell de Plata 1968 i la Medalla d’Or del foment del turisme de Mallorca 1985, entre d’altres Autor prolífic, centrà la seva investigació en l’anàlisi d’…
Cristòfor Pizà i Ensenyat
Pintura
Pintor.
Format a les acadèmies de Roma, on visqué molt temps Fou un típic exponent d’un sòlid academicisme, patent en els seus retrats, figures i composicions, mentre que com a paisatgista fou ja influït pel pleinairisme, especialment des que conegué l’obra de Rusiñol i de Mir
Bartomeu Ensenyat i Estrany
Prehistòria
Prehistoriador i folklorista.
Treballà a Mallorca, sobretot a Sóller i la seva rodalia Com a prehistoriador i arqueòleg fou comissari d’Excavacions Arqueològiques de Balears 1951-56 i coordinador del Patronat d’Excavacions Arqueològiques Submarines de Balears 1969-75 Publicà treballs sobre les ceràmiques incises, els problemes del ritu dels enterraments amb calç i les construccions talaiòtiques Cal esmentar Cerámicas con decoración incisa 1951, Los problemas actuales de la historia primitiva de Mallorca 1953, Excavaciones en el Puig d’en Canals, Sóller 1954, Hallazgo de un cráneo trepanado en la necrópolis de son Real…
Joan Baptista Ensenyat i Pujol
Historiografia catalana
Historiador i prevere.
S’ordenà el 1873, fou vicari de Santa Catalina a Palma 1893 i, posteriorment, rector de s’Arracó a Andratx Es dedicà, sobretot, a la història local del ponent de Mallorca i a l’estudi de les biografies dels bisbes illencs La seva obra principal són els dos volums de la Historia de la baronía de los señores obispos de Barcelona en Mallorca 1919, una documentada síntesi que inclou els pobles d’Andratx, Calvià, es Capdellà, Puigpunyent, Estellencs, Marratxí, Sant Jordi Palma i la parròquia de Santa Creu de Palma Altres obres seves són El problema social 1892, María Antonieta su vida…
Carl Peter Henrik Dam
Bioquímica
Bioquímic danès.
Després d’haver ensenyat bioquímica a l’institut politècnic de la seva ciutat nadiua, investigà a la Universitat de Rochester Nova York en 1942-45 Pel descobriment de la vitamina K rebé, juntament amb Edward Adelbert Doisy, el premi Nobel de medicina 1943 Els seus treballs abasten els camps d’estudi de les vitamines, els lípids, la coagulació de la sang i la formació dels càlculs biliars
Viktorin Strigel
Cristianisme
Teòleg protestant alemany.
Deixeble de Melanchthon a Wittenberg 1542, ensenyà a la Universitat d’aquesta ciutat i després a Erfurt i a Jena 1548, on polemitzà contra MFlaci en defensa del sinergisme de Melanchthon Fou expulsat de Leipzig 1567 pel fet d’haver-hi ensenyat una doctrina eucarística de tendència calvinista Convertit al calvinisme, ensenyà ètica a Heidelberg Són famosos, per la polèmica, els seus Loci theologici 1581-84
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina