Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
estonià
Lingüística i sociolingüística
Llengua finoúgrica (grup baltofinès), parlada per un milió de persones, principalment a Estònia i a diverses colònies establertes a l’est del llac Peipus, a Crimea, a la regió de Samara (Rússia), al Caucas, a Sibèria, a Letònia i als EUA.
Hom en té documentació dispersa des del principi del s XIII, i el primer text escrit totalment en estonià és del 1535 Té dos dialectes força diferenciats el septentrional i el meridional L’estonià estàndard, cristallitzat al primer terç del s XX, es basa en la variant del nord
estonià | estoniana
art estonià
Art
Art desenvolupat a Estònia, caracteritzat per la fusió de diferents elements: alemanys, russos, suecs, danesos, etc.
Els monuments més antics daten dels s X-XII A partir del s XIII l’art estonià es desenvolupa d’acord amb l’occidental Del s XIV hom troba els castells de Tallinn, Narva i Kingiessop i les fortificacions i la catedral de Tallinn Del Renaixement és la façana de la casa dels Caps Negres a Tallinn, d’APasser 1597 Al barroc hom construí els palaus de Kardriog, a Tallinn, de NMichetti i MGZemcov 1718 En l’escultura es distingiren EThiele, autor de diverses obres a l’ajuntament de Tallinn 1674, i CHAckermann, autor de l’altar de la catedral de Tallinn 1696 segons disseny del suec NTessin, fill…
corona
Economia
Antiga unitat monetària d’Estònia, corona estoniana (en estonià, kroon).
Instaurada el 1991 arran de la independència del país, fou vigent fins el 2011, quan Estònia adoptà l' euro com a moneda
música estoniana
Música
Art musical desenvolupat a Estònia.
Des de l’origen tingué un fort influx germànic fins al Romanticisme hom no pot parlar d’una música pròpiament estoniana Contribuïren a crear-la les associacions musicals Wanemuine des del 1864, de Tartu —vinculada també al teatre estonià— i Estonia 1871, de Tallinn En el temps d’independència 1918-40 hom creà l’Institut Teatral i Musical de Tallinn 1919, que encara existeix El 1928 fou estrenada la primera òpera estoniana Vikerlased ‘Els vikings’, d’Evald Aava També s’ha destacat el compositor Eduard Tubin, autor del ballet Kratt 1943
literatura estoniana
Literatura
Literatura escrita en dialecte estonià.
Abans del 1850 Robert Fählmann publicà els primers reculls de cants populars estonians En 1857-61 FR Kreutzwald Vidri Roin Ristmets publicà Kalevipoeg ‘Fill de Kalevi’, epopeia nacional estoniana Foren poetes importants Lydia Koidula i Johann Liiv Entre el 1905 i el 1915 es desenvolupà el moviment de la Noor Eesti ‘Jove Estònia’, burgès i nacionalista, adherit al decadentisme i al simbolisme Gustav Suits, FTuglas, Ernst Enno El 1917 fou fundada la revista “Siuru”, oberta a l’avantguarda i a les qüestions socials Marie Under, Artur Adson El 1921 té lloc la creació del grup…
baltofinès
Lingüística i sociolingüística
Grup força homogeni de llengües finoúgriques, parlades entre les mars Bàltica i Blanca (Finlàndia, Estònia, Curlàndia i altres zones veïnes de Rússia).
Comprèn el finès o suomi, l' estonià , el carelià i unes altres llengües menys importants com el vepse , el lud , el livonià i el vot El baltofinès distingeix entre fonemes breus i llargs La sufixació dels noms modifica llur consonantisme intern La declinació reflecteix amb gran precisió les relacions locals La negació s’expressa amb un verb auxiliar El lèxic del baltofinès conté nombrosos elements bàltics i germànics
bàltic | bàltica
Història
Habitant d’estirp alemanya de les províncies Bàltiques de l’imperi rus.
Els bàltics provenien de la població urbana de les fundacions hanseàtiques, de la petita noblesa rural descendent de cavallers germànics secularitzats al s XVI i en menor proporció de la colonització rural Entre el sector aristocràtic dels alemanys bàltics barons bàltics l’imperi rus reclutà durant prop de dos segles molts alts funcionaris i militars Arran de la independència d’Estònia i Letònia i de les subsegüents reformes agràries 1919-20 els barons bàltics perderen, ensems amb la major part de llurs terres, la influència política, bé que la població germànica dels nous…
països en transició
Economia
Expressió amb què el Banc Mundial anomena un conjunt de 28 països que entre el 1917 i el 1950 desenvoluparen un sistema d’economia planificada i que a partir de la dècada dels noranta han començat una transformació vers la instauració d’un sistema de lliure mercat.
Es tracta d’un procés que requereix canvis molt profunds i que és tutelat pels principals organismes internacionals Aquest grup és format per 10 països de l’Europa de l’est i central Albània, Bulgària, Croàcia, Eslovàquia, Eslovènia, Hongria, Macedònia, Polònia, Romania i la República Txeca, els 15 sorgits de la disgregació de l’URSS Armènia, Azerbaidjan, Bielorússia, Estònia, Geòrgia, Kazakhstan, Kirguizistan, Letònia, Lituània, Moldàvia, Rússia, Ucraïna, Uzbekistan, Tadjikistan, Turkmenistan, la Xina, Mongòlia i Vietnam
països bàltics
Història
Independitzats de l’imperi rus el 1917, després del tractat Germanosoviètic del 1939 foren reconeguts com una part de la zona d’influència de l’URSS, la qual els annexionà en 1940-41 fins el 1991, que recuperaren la independència