Resultats de la cerca
Es mostren 244 resultats
Esbart Dansaire de Manresa
Dansa i ball
Folklore
Grup de dansa catalana fundat el 1909 a Manresa.
Actualment forma part de l’Agrupació Cultural del Bages Un dels esbarts més antics de Catalunya, des dels anys cinquanta du a terme una tasca de difusió tant de danses populars com de creació pròpia amb muntatges coreogràfics Ha presentat, entre altres, els espectacles Ball de Bombers 1954, Suit Mallorquina 1956, La Presó de Lleida 1969, Nit de Sant Joan 1986, Festa a ses Illes 1987, Festa de Mar 1993, l’Avalot 1999, Poemes en Clau de Dansa 2002, Camins per al record 2003, Gloses del Cançoner 2004 i Aires 2005 i ha actuat en festivals folklòrics diversos, entre els quals les Diades de…
Jean-Baptiste Pigalle
Escultura
Escultor francès.
Anà a Itàlia 1736-39, on féu el Mercuri lligant-se la sandàlia Musée du Louvre per presentar-se a l’Académie 1744 Per encàrrec de Lluís XV en féu una rèplica, que, juntament amb Venus confiant un missatge a Mercuri 1748, fou enviada a Frederic II actualment ambdós als Staatliche Museen Preussischer Kulturbesitz de Berlín Entre el 1750 i el 1758 treballà per a Mme de Pompadour a Choisy-le-Roi i a Sèvres, i féu gracioses escultures que són retrats idealitzats de la favorita, com el grup de l' Amor i l' Amistat 1758, ambdues al Musée du Louvre Però les seves obres mestres, d’un perfecte…
Jacques Santer
Política
Polític luxemburguès.
Graduat en lleis a Estrasburg i a l’Institut d’Études Politiques de París, el 1961 entrà a l’administració de l’estat Secretari general 1972-74 i president 1974-82 del partit socialcristià, en 1972-74 fou secretari d’estat per als afers culturals El 1984 fou elegit primer ministre, càrrec en el qual fou reelegit el 1989 Diputat al Parlament Europeu des del 1975, en fou vicepresident 1975-77 i president del grup democratacristià 1987-89 Del 1994 al 1999 fou president de la Comissió Europea Assumí aquest càrrec en un moment clau de la UE, ja que l’any 1996 tingué lloc la revisió…
Blanca Selva i Henry
© Fototeca.cat
Educació
Música
Pianista, pedagoga i musicòloga.
El seu pare era català del Conflent Estudià al conservatori de París 1893-95 i amb Vincent d’Indy a la Schola Cantorum, on fou professora de piano 1901-21 Professà també als conservatoris d’Estrasburg i de Praga Al voltant del 1922 s’establí a Catalunya, on residí fins el 1937 Impulsà l’Acadèmia de Música de Barcelona i des del 1927 collaborà estretament amb l’Associació Obrera de Concerts de Barcelona com a pianista i conferenciant, i quan, el 1934, l’Obrera organitzà el seu ensenyament musical, aquest dugué el nom d’Estudis Musicals Blanca Selva Renovà la tècnica pianística i…
Joan de Dalmau i Mommertz
Astronàutica
Enginyer d’origen català.
Enginyer industrial per la Universitat Politècnica de Catalunya 1981 i diplomat en estudis de l’espai per la International Space University d’Estrasburg 1989 Iniciat com a enginyer de vendes d’exportació, el 1985 ingressà a l’ Agència Espacial Europea ESA, assignat a la base espacial de Kourou, a la Guaiana Francesa, on participà en els llançaments de l’ Ariane 4 i l’ Ariane 5 , i fou assessor de diferents programes de recerca i desenvolupament aeroespacial en diversos països Ha treballat al Centre National d’Études Spatiales CNES i a la Universitat Internacional de l’Espai ISU…
Raimund Abraham
Arquitectura
Arquitecte i professor austríac.
Estudià a la Universitat de Tecnologia de Graz i el 1964 emigrà als EUA Des del 1971 és professor a la Cooper Union i al Pratt Institute de Nova York Desenvolupà la docència a Harvard i Yale i en altres universitats de Londres, Los Angeles i Estrasburg La seva activitat acadèmica li permeté dedicar-se a l’arquitectura dibuixada i a l’expressió gràfica d’estructures arquetípiques sovint incloses en l’àmbit de l’arquitectura radical Malgrat la dimensió teòrica i ideològica de la seva feina, en destaquen algunes obres construïdes, com ara l’edifici de l’IBA de Berlín 1980-85 i l’…
guerra Francoprussiana
© fototeca.cat
Història
Conflicte armat entre França i Prússia que durà des del juliol del 1870 fins al maig del 1871.
La rivalitat entre ambdós estats fou agreujada per les aspiracions d’un Hohenzollern a la corona espanyola malgrat que aquest renuncià davant les pressions de Napoleó III, la temerària diplomàcia francesa, volent obtenir de Prússia una concessió pública, féu inevitable la ruptura ruptura desitjada, d’altra banda, per Bismarck, puix que la guerra situà Prússia definitivament al capdavant dels estats alemanys El 19 de juliol de 1870 França declarà la guerra Després d’alguns avanços francesos sense importància, es produí l’ofensiva prussiana, comandada per Moltke, el qual, després de derrotar l’…
Carmina Virgili i Rodon
© Universitat de Barcelona
Geologia
Geòloga i estratígrafa.
Llicenciada en ciències naturals 1948 es doctorà a la Universitat de Barcelona 1956 Fou professora a la facultat de ciències 1949-63 i investigadora del CSIC L’any 1963 obtingué la càtedra d’estratigrafia de la Universitat d’Oviedo i, posteriorment, la de la Universitat Complutense de Madrid Deixebla de Lluís Solé i Sabarís, aviat s’especialitzà en sedimentologia i estratigrafia, concretament del Triàsic i del Permià Cal destacar l’estudi El Tríasico de los Catalànides 1958 i, entre les publicacions, els articles de síntesi referents especialment al Triàsic ibèric, a més de l’obra La…
Josep Lluís Guerín
Cinematografia
Nom amb el qual és conegut Josep Lluís Carroggio i Guerín, realitzador cinematogràfic.
Realitzador precoç en cinema de petit format, dirigí Los motivos de Berta 1984, una reflexió sobre la fi de l’adolescència Posteriorment realitzà Porta de l’àngel episodi del film collectiu City Life , 1988 i Innisfree 1989, un retrat sobre els escenaris irlandesos on John Ford rodà The Quiet Man situat entre el documental i la ficció El seu tercer llargmetratge fou Tren de sombras , un altre documental, en aquesta ocasió sobre l’origen del cinema, que li valgué el Premi Nacional de cinematografia de la Generalitat de Catalunya i els Méliès d’Or i Plata dels Festivals de Cinema Fantàstic…
Convenció Europea de Drets Humans
Dret
Tractat internacional pel qual es crea un sistema de protecció de drets humans en el marc del Consell d’Europa que fou signat a Roma el 4 de novembre de 1950 i ratificat per l’Estat espanyol l’any 1979.
En vigor des del setembre del 1953, la Convenció té com a principi vetllar pel compliment dels drets fonamentals civils i polítics dels ciutadans dels estats signants i també d’aquells que, encara que no ho siguin, es troben sota la seva jurisdicció Protegeix el dret a la vida abolició de la pena de mort pel protocol 6 al Conveni, prohibeix la tortura, l’esclavitud i el treball forçat, garanteix el dret a la llibertat i la seguretat, a un procés equitatiu i a un recurs efectiu, al principi de tipicitat penal, al respecte a la vida privada i familiar, a la llibertat de pensament, de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina