Resultats de la cerca

Fou deixeble d’Euclides i un dels membres més destacats de l’escola de Mègara És especialment conegut per haver desenvolupat una forma de la implicació, en la qual el concepte de possibilitat s’identifica amb el de realitat

Hom li atribueix la invenció d’un cert nombre de paradoxes lògiques, la més coneguda de les quals és la del mentider paradoxa

Fill de Ḥunayn ibn Isḥāq, fou metge a la cort de Bagdad i continuà la tasca de traductor del seu pare Es dedicà, sobretot, a obres de matemàtica, d’astronomia, de geometria Euclides i de filosofia Aristòtil, Plató, Alexandre d’Afrodísia i Porfiri

Professor a Cambridge, cedí el lloc al seu deixeble Newton Fundà la biblioteca del Trinity College Fruit dels seus cursos són les Lectiones opticae 1669 i les Lectiones geometricae 1670 Féu importants aportacions al naixent càlcul infinitesimal i a la geometria, i edità Euclides, Arquimedes i Apolloni L’obra Treatise on the Pope's Supremacy 1680 és de caràcter polèmic

Autor de l’obra més antiga de la matemàtica grega conservada sencera, coneguda com a Petita Astronomia Primitivament era dividida en dues parts De l’esfera en moviment i De la sortida i la posta dels astres , en les quals intentà d’explicar algunes dificultats de la teoria de les esferes homocèntriques Influí en Euclides, més jove que ell, i en els matemàtics àrabs

Estudià a Cambridge i fou professor a Sussex Se n'anà als Països Baixos, on fou professor a Amsterdam 1643-46 i a Breda 1646 El 1652 retornà a Anglaterra Fou diplomat per Cromwell, a Suïssa 1654-58 Estudià, revisà i analitzà l’obra d’Euclides, la de Diofant i parcialment la d’Arquimedes Publicà Description and Use of the Quadrant 1688 i An Idea of Mathematics 1681-82

Estudià i practicà també la medicina Fou conegut també com a Peletarius És autor de Algebra 1554, De constitutione horoscopi, De peste compendium 1563, etc Edità els Elements d’Euclides 1559, amb diversos comentaris Escriptor del grup de la Pléiade, es relacionà amb PRonsard i Jdu Bellay i publicà, entre d’altres, unes Oeuvres poétiques 1547, L’amour des amours 1555, diverses traduccions i un tractat d’ortografia

En el seu llibre Algebra ili isčislenie konečnykh ‘Àlgebra, o càlcul de finits’, 1834 presentà un mètode original per a calcular arrels complexes El 1835 publicà Novyje Načala geometrij s polnoj teorija paralllelnykh ‘Nous principis de la geometria amb una teoria completa de parallels’, on, en negar la possibilitat del cinquè postulat d’Euclides, donà lloc a una geometria no euclidiana, els detalla i les aplicacions de la qual exposà en Pangeometrija 1855

Com a professor del Collège Royal de París atacà durament els aristotèlics de la Sorbona tant per llurs mètodes dialèctics, buits i retòrics, com per llurs doctrines, contràries a la fe En les Dialecticae institutiones i les Animadversiones in dialecticam Aristotelis ambdues del 1543 propugnà un nou “art de discutir”, més pròxim a la forma natural de raonar i d’expressar-se, que aixecà una forta i llarga polèmica Féu estudis de matemàtiques, òptica i geometria Edità els Elements d’Euclides Morí assassinat

S’aplica en tots els casos en què l’ús d’una estratègia ordenada i iterativa facilita l’obtenció de solucions Destaquen els algorismes típicament numèrics com el de calcular arrels quadrades o cúbiques, o l’algorisme d’Euclides, per a calcular el màxim comú divisor de dos nombres enters, però també són molt importants avui els algorismes subjacents a molts programes informàtics vàlids per a càlculs matemàtics, així com per a moltes altres aplicacions optimització, jocs, organització, etc Rep el nom del matemàtic persa  Muḥammad ibn Mūsà al-Ḫwārizmī