Resultats de la cerca

Els seus Ensayos poéticos 1826 motivaren una controvèrsia important dins el Romanticisme valencià Pertangué a l’Acadèmia Apollo, de València, potenciada per Juan Nicasio Gallego i Eugenio de Tapia Collaborà en El Fénix i altres periòdics Publicà les novelles Voyleano, o la exaltación de las pasiones 1827, Los terremotos de Orihuela 1829, Aventuras de un elegante 1832 de costums valencians i les històriques La conquista de Valencia por el Cid 1831, Los expatriados 1834, Juana y Enrique, reyes de Castilla i, molt influït per Byron, Grecia 1838 i La hija del Asia 1848 Conreà també el teatre i…

Descendent collateral de Narcís Feliu de la Penya Participà, com a sotstinent, en la guerra del Francès, i del 1817 al 1821 fou destinat a Costa Rica En tornar-ne, fou nomenat fiscal de la comissió militar de Catalunya 1833 i arribà a secretari del ministeri de la guerra El 1837 publicà a Sevilla una novella antiromàntica, Elena y Paulina en 1846-47, a València, formà part de la redacció del periòdic “El Fénix” És autor de Gomera València 1846, contra la conservació dels presidis africans, i de diversos escrits sobre legislació militar La jurisprudencia militar al alcance de todos 1847,…

En el primer decenni del segle XX, coincidint amb la moda d’Isadora Duncan i l’esteticisme classicitzant, cultivà unes danses — anomenades cants plàstics — que volien reviure la dansa grega Des del 1920, any en què debutà a Madrid, féu gires per diversos països d’Europa i d’Hispanoamèrica Tingué molt d’èxit a Itàlia, Grècia i també a Egipte Celebrada per les famílies reials britànica i egípcia, plagué a Mussolini El dictador grec Pàngalos la distingí amb l’Orde del Fènix el 1926 i el poeta nacional Kostís Palamàs li dedicà poemes A Catalunya, li foren organitzats festivals al…

Malgrat propugnar nous tipus d’organització econòmica, no té res a veure amb l'arbitrisme, pel fet de rebre el suport de sòlids grups econòmics lligats a iniciatives comercials concretes i als òrgans de poder polític Propugnava la desaparició de la multiplicitat d’imposts i llur substitució per un únic impost que liberalitzés el comerç, el manteniment del proteccionisme però dintre un comerç més lliure i en relació amb un port franc i, finalment, l’associació dels particulars en companyies comercials La major part d’aquest programa fou portat a la pràctica abans d’acabar el segle pel que fa a…

Descendent d’una família pagesa de Mataró, documentada des del segle XIV El seu pare, Narcís Feliu , fou mercader a Barcelona, i posteriorment ciutadà A mitjan segle XVII, la posició familiar dels Feliu era puixant i benestant El pare ingressà el 1637 en la matrícula de mercaders de Barcelona, fou fundador d’una sala de l’Hospital General 1638 i el 1644 fou conseller quart de la ciutat Els Feliu, a més, eren emparentats amb altres nissagues de rics mercaders de Barcelona com els Llinàs Narcís Feliu de la Penya es doctorà en lleis a la Universitat de Barcelona Heretà la fortuna del pare i…

Filla de  Francesc Cambó , quatre anys després de la mort d’aquest 1947 a Buenos Aires es casà amb l’advocat  Ramon Guardans , amb el qual tingué catorze fills, un dels quals és l’advocat i editor  Francesc Guardans  i un altre el polític  Ignasi Guardans Dedicada a preservar el llegat del seu pare, juntament amb el seu marit creà la Fundació  Institut Cambó , que presidí, on s’integraren la  Fundació Bíblica Catalana  i la  Collecció Bernat Metge Es feu càrrec, així mateix, de la preservació del Llegat Cambó amb una cinquantena de pintures renaixentistes heretades del seu pare, que s’…

Fou membre de la confraria de botiguers de teles i corredor d’orella de Barcelona El 1649 era caporal de la Coronela el 1651, collector de l’impost de la bolla a les entrades de Vic, i del 1653 al 1662, administrador d’una botiga de teixits, a Barcelona El 1672 fou detingut per oposar-se al pagament de l’impost de nova ampra creat el 1640 i el 1674 rebé del lloctinent un privilegi pels seus progressos tèxtils en el ram del filat A partir del 1680 es concretà la seva vinculació amb Feliu de la Penya, a través de les seves activitats en la fabricació de teixits i de les seves preocupacions per…

S'inicià professionalment a Ràdio Popular d’Eivissa el 1972, i el 1975 s’incorporà a Ràdio Joventut, on dirigí i presentà el primer programa de música internacional en català Ha treballat també a Ràdio 4, la Cadena SER, TVE-Catalunya i Canal 33 Així mateix, ha exercit com a corresponsal des d’Alemanya per al diari Avui i és autor de nombrosos articles en el setmanari El Temps Collaborador habitual de la premsa digital en català, de la revista Lletres i del diari basc Berria , és membre del Consell Editorial del Diari de Sant Cugat Amb la publicació de diversos assaigs i reportatges s’ha…

Ha publicat poemaris com Bitàcola 1986, premi Martí Dot 1985, Tríptic de tardor 1985, Biblioteca de guerra 2001,  Nòmada 2004, premi 25 d’Abril de poesia de Benissa 2003, Perversió del tròpic 2006 i Metralla 2011 En novella, és autor de La confessió 1993, Salt en fals 1998, La cara oculta de la lluna 2001, premi Enric Valor 2000, Diva 2004, premi Ulisses de narrativa, Ecos de Berlín 2008, L’ombra del fènix 2010, premi Baltasar Porcel de novella 2007, Metròpoli 2012 i Un miracle sense importància 2016, premi Ciutat de Carlet de narrativa 2016, i també a escrit narrativa curta…

Cursà els estudis d’interpretació al Centre Dramàtic del Vallès Debutà professionalment l’any 1979 en Bestiari , de Pere Quart i Manuel Oltra, L’oncle Vània , de Čekhov, i Tafalitats , de K Valentin, obres dirigides per Pau Monterde D’ençà d’aleshores participà en nombrosos espectacles, com ara Veus familiars 1990, de H Pinter  Carícies 1992 i Morir 1998, de S Belbel  La corona d’espines  1994, de J M de Sagarra, obra per la qual rebé els premis de la Crítica 1994 i Butaca 1995  Els gegants de la muntanya  1999, de Pirandello  Tartuf o l’impostor 2000, de Molière, i Enric IV , de Pirandello,…