Resultats de la cerca

Fou soci de la Societat d’Amics del País de València i secretari de l’Acadèmia de les Nobles i Belles Arts de Sant Carles És autor d’obres dramàtiques en castellà Cleopatra, 1791 Florinda, 1792 La Isabela, representada a València i de diverses composicions poètiques, la majoria fetes per encàrrec de corporacions locals Collaborà al “Diario de Valencia” 1790-91, amb escrits en vers i en prosa

Fou soci de la Societat Econòmica d’Amics del País de València i secretari de l’Acadèmia d’Arts de Sant Carles És autor d’obres dramàtiques de factura neoclàssica, com Cleopatra 1791, La Florentina 1792, Florinda 1792 i La Isabela representada a València, i d’un Nacimiento de Nuestro Señor Jesucristo 1795 Escriví diverses poesies, també en castellà, la majoria per encàrrec de corporacions locals Collaborà al “Diario de Valencia” 1790-91

Inicià els seus estudis musicals al seu país natal amb S Russi i JC Osorio El 1867 es traslladà a París per ampliar els seus coneixements al conservatori, on estudià amb Ch Gounod, A Thomas i P Chavet Allí compongué algunes obres, com l’òpera Las diez En retornar a Bogotà 1871, hom el nomenà director de la Banda de Bogotà, per a la qual escriví algunes peces El 1874 estrenà l’òpera Ester , i dos anys més tard, el melodrama líric El castillo misterioso Compongué també obres simfòniques, en les quals introduí elements de la música popular colombiana, com ara la Sinfonía sobre temas…

Fill dels també actors Marià Ozores i Francès i Laura Puchol Debutà en teatre, però passà al cinema, on feu papers còmics d’home rústic i bonhomiós en films com Calabuig 1955, Recluta con niño 1956, Suspendido en sinvergüenza 1962, etc Atacat de paràlisi, actuà encara en televisió i teatre El poder , de J Calvo Sotelo El seu germà  Marià Ozores i Puchol Madrid, 5 d’octubre de 1926 – 21 de maig de 2025, director cinematogràfic d’un centenar de pellícules, realitzà films còmics, de comèdia fàcil amb un cert erotisme, sovint protagonitzades pels seus germans i també actors com…

Seu d’una arxidiòcesi des del segle XVI, hi residiren i hi treballaren grans músics Els arxius de la seu s’han conservat, i la seva gran riquesa testimonia la intensa vida musical de la catedral durant l’època renaixentista i barroca Entre els grans mestres de capella cal destacar Gutierre Fernández Hidalgo, Juan de Herrera, José de Cascante i Salvador Romero Els jesuïtes també tingueren un paper important en aquesta vitalitat musical, i empraren la música com un instrument evangelitzador El pare José Dadey 1574-1660 creà la primera escola de música Les guerres d’independència feren minvar la…

Els seus primers contactes amb la música els desenvolupà a l’entorn familiar sota l’impuls del seu pare, que fins i tot li construí un petit violí Posteriorment estudià música amb F Montis, Foce i A Noguera L’any 1854 actuà com a primer violí a l’orquestra del Círculo Palmesano Gràcies a una dotació econòmica concedida per diverses entitats mallorquines, es traslladà a París, on estudià amb Armingaud, D Alard, Massart i H Berlioz A la capital francesa formà una orquestra de corda constituïda per estudiants, i actuà com a violinista al Teatre Líric El 1866 s’establí a Madrid, on perfeccionà…

El Modernisme a Catalunya no és un fet exclusivament barceloní Els grans arquitectes modernistes van deixar una part important de la seva producció fora de Barcelona Antoni Gaudí, per exemple, a Santa Coloma de Cervelló Lluís Domènech i Montaner a Reus i Canet de Mar Josep Puig i Cadafalch a Mataró i Argentona Enric Sagnier a Montserrat Joan Rubió i Bellver, també a Santa Coloma de Cervelló, Reus, Ripoll o Raïmat D’altres van connectar la seva obra a localitats concretes i, en readaptar les formes del Modernisme a uns usos i tipologies arquitectòniques determinades es van produir com a…