Resultats de la cerca
Es mostren 821 resultats
guerres amb França
Història
Conflictes armats sorgits entre França i Catalunya-Aragó a partir del s XIII.
La proximitat dels territoris respectius donà lloc a friccions sovintejades així, la lluita per la influència sobre els territoris occitans croada albigesa, al principi del s XIII, i més tard les guerres pel domini de Sicília i del sud d’Itàlia, que culminaren en la croada contra Catalunya 1284-85 Més tard, les ambicions franceses se centraren al Rosselló, posat en mans de Lluís XI de França per Joan II de Catalunya-Aragó, el qual intentà de recuperar-lo sense èxit guerra del Rosselló no tornà a la corona catalana fins al tractat de Barcelona, el 1493 Carles V intentà recuperar…
Encontre Catalunya-França
Gimnàstica
Competició internacional de twirling que se celebra anualment des del 2002 en una població catalana o francesa alternativament.
Hi participen equips d’ambdós països, que competeixen en categoria individual, en parelles i en grup La competició l’organitza la Federació Esportiva Catalana de Twirling, la Fédération Sportive Nationale de Twirling de França i el club amfitrió
Volta Ciclista a França
Esport general
Cursa ciclista per etapes que recorre França, coneguda també amb el nom francès de Tour.
Es disputà per primera vegada l’any 1903, organitzada pel diari parisenc L’auto , bé que més endavant l’organització quedà a càrrec d’una comissió especial Només deixà de disputar-se en els períodes de les dues guerres mundials És la més antiga i la més prestigiosa de totes les voltes ciclistes Els guanyadors de la prova es vesteixen amb un mallot groc Els ciclistes que més vegades l’han guanyat han estat Jacques Anquetil 1957, 1961, 1962, 1963, 1964, Eddy Merckx 1969, 1970, 1971, 1972, 1974, Bernard Hinault 1978, 1979, 1981, 1982, 1985, Miguel Indurain 1991, 1992, 1993, 1994, 1995, l’únic…
Orquestra Nacional de França
Música
Grup orquestral fundat el 1934 com a primera orquestra simfònica permanent de l’Estat francès.
Des de la seva fundació ha actuat com a orquestra de Ràdio França El seu primer director titular fou DE Inghelbrecht, que instaurà un repertori basat en l’obra de C Debussy i M Ravel El 1944 E Rosenthal assumí el càrrec de director permanent de l’orquestra, que exercí fins el 1947 i que posteriorment fou ocupat per R Desormière 1947-51 i Ch Münch com a directors permanents, i M Le Roux 1961-67 i J Martinon 1968-73 com a directors musicals S Celibidache en fou primer director convidat del 1973 al 1975, càrrec en el qual el succeí L Maazel, que del 1988 al 1990 fou director musical…
Cor de Ràdio França
Música
Conjunt coral francès, únic pel que fa a la seva vocació netament simfònica.
Lligat a les actuacions de l’Orquestra de Ràdio França des de la seva fundació 1976, durant els anys setanta inicià una important sèrie d’enregistraments, que inclouen des de música sacra fins a òpera Ha tingut directors de prestigi com E Ericson, W Sawallisch, R Muti, C Abbado, CM Giulini i P Boulez Ha actuat també a cappella en les sessions De vive voix que tenen lloc cada temporada a París, sota l’impuls de François Polgar, director de la formació des de l’any 1992 El 1997 fou distingit amb l’Ensemble Vocal pel seu enregistrament del Gloria de Francis Poulenc
Declaració del clericat de França
Història
Manifest gal·licà, redactat per Bossuet, aprovat per una assemblea eclesiàstica (1682) i imposat per Lluís XIV al clericat.
Establia que el rei no estava subjecte a cap potestat eclesiàstica, que el concili era superior al papa, que l’Església gallicana exerciria les seves llibertats i que les decisions papals havien d’ésser aprovades per l’Església Innocenci XI s’hi oposà i Lluís XIV hagué de cedir en ésser elegit Innocenci XII NapoleóI la restaurà l’any 1801 i la imposà als seminaris i collegis eclesiàstics de França
Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França
Nom de la societat que resultà de la fusió de la Companyia dels Camins de Ferro de Barcelona a França per Figueres
i la Companyia del Ferrocarril de Tarragona a Martorell i Barcelona
.
El 1882 uní aquestes dues línies a través del carrer d’Aragó, i convertí l’estació de França en la terminal de totes les seves línies Absorbí la Companyia dels Ferrocarrils Directes de Madrid i Saragossa a Barcelona 1886 i la Companyia dels Ferrocarrils de Valls a Vilanova i Barcelona 1887 Fou absorbida el 1891 per la Companyia dels Ferrocarrils de Madrid a Saragossa i Alacant les seves línies foren explotades, però, fins el 1925 com una línia independent Xarxa Catalana de MSA Hom inaugurà, el 1894, la línia completa de Reus a Saragossa per Casp
Companyia dels Camins de Ferro de Barcelona a França per Figueres
© Fototeca.cat
Societat inicialment anomenada Companyia de Camins de Ferro de Barcelona a Girona
, formada el 1860 per la fusió de les dels Camins de Ferro de Barcelona a Mataró i de Barcelona a Granollers.
El 1863 fou autoritzada la continuació a Figueres i el 1864 la prolongació de la línia fins a la frontera francoespanyola, entre Portbou i Cervera El fracàs a assolir aquests objectius determinà la seva fusió amb la Companyia del Ferrocarril de Tarragona a Martorell 1875 amb el nom de Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França
Borbó
Nom de diferents dinasties sortides totes de la casa ducal de Borbó i que han fornit de sobirans les cases reials de França (1589-1792, 1814-30), d’Espanya (1700-1868, 1874-1931, i des del 1975) i de les Dues Sicílies (1735-1860), i la ducal de Parma (1731-1860) i la gran ducal de Luxemburg (des del 1964).
Erròniament, al conjunt de les dites dinasties, amb personalitat pròpia i independent cadascuna llevat la de Parma, la qual depenia en certs aspectes de la d’Espanya, ha estat donat l’apellatiu de Casa de Borbó o Casa de França Aquesta denominació, emprada també pels mateixos interessats, fou fomentada per raons i interessos polítics dels sobirans francesos, principalment arran de l’entronització del primer Borbó a Espanya, pels pactes de Família i també per motius d’ordre tàctic i diplomàtic arran de la caiguda de la monarquia a França D’aquesta Casa de Borbó, se’n…
tractat dels Pirineus
Història
Acord de pau signat a l’illa dels Faisans, al riu Bidasoa, el 7 de novembre de 1659, entre els representants de Felip IV de Castella i III de Catalunya-Aragó, Luis de Haro i Pedro Coloma, i els de Lluís XIV de França, cardenal Mazzarino i Hugues de Lionne, que posaven així terme a la guerra iniciada entre ells el 1635.
El tractat estipulava la cessió a França de diverses places de Flandes inclosa Avesnes, cedida en canvi que Lluís XIV perdonés la traïció de Lluís II de Borbó-Condé, el qual, arran del conflicte de la Fronda, s’havia passat al bàndol de Felip IV alhora, França obtenia tot l’Artois llevat d’Aire i Saint Omer, diverses places de l’Hainaut i, al S, la cessió del comtat de Rosselló amb el Conflent, Vallespir i Capcir i de la meitat del comtat de Cerdanya, fet que satisfeia amb escreix la vella aspiració francesa d’emparar-se d’aquestes comarques catalanes hi hagué més de vint intents…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina