Resultats de la cerca
Es mostren 67 resultats
Galápagos
© Cámara Provincial de Turismo de Galápagos
Arxipèlag
Arxipèlag i província de l’Equador, al Pacífic, a 1.000 km del país.
La capital és Puerto Baquerizo Moreno, que a mitjan primera dècada del segle XXI tenia uns 5000 h, població inferior a la de Puerto Ayora més de 10000 h, el nucli més poblat Consta de tretze illes la principal és la Isabela, només quatre de les quals són habitades, i de disset illots, d’origen volcànic El clima és temperat, a causa del corrent de Humboldt La temperatura oscilla entre els 20°C i els 30°C té una estació seca i una d’humida Manca de rius permanents La pesca i, sobretot, el turisme, són els principals recursos econòmics La flora, i sobretot la fauna, hi tenen un gran interès,…
Els pinsans de les Galápagos
A les Galápagos no hi ha pinsans Però Darwin, en el seu “ Journal of Researches during the Voyage of HMS ‘ Beagle ’” 1845, escrigué “Els altres ocells terrestres pertanyen a un grup singular de pinsans semblants els uns als altres per la configuració del bec, la seva cua curta, la forma del seu cos i el seu plomatge
En considerar aquesta diversitat de conformacions dins d’un petit grup d’ocells tan semblants, podria bé creure’s
que una sola espècie s’ha modificat per tal d’atendre missions distintes” Els “pinsans” de Darwin eren geospizins, un grup de fringíllids pròxim al dels pinsans…
iguana
© Fototeca.cat - Corel
Zoologia
Nom donat a diversos saures de la família dels iguànids
.
Pertanyen als gèneres Anolis anolis, Amblyrhynchus, Basiliscus basilisc, Ciclura, Conolophus, Corytophanes, Ctenosaura, Phrynosoma tapaya, Sauromalus, Urosaurus i, especialment, Iguana D’una grandària considerable, tenen l’aspecte semblant al dels dragons, dels quals es diferencien per la llengua, gruixuda i immòbil, i pel fet de presentar els dits punxeguts, les parpelles mòbils, les dents inserides a la cara interna de les genives i la cua llarga i resistent sovint presenten una cresta tot al llarg de l’esquena i també un pap sota la gorja Habiten a tot Amèrica, sobretot a les regions…
quelonis
© Fototeca.cat-Corel
Herpetologia
Ordre de rèptils de la subclasse dels anàpsids que comprèn individus caracteritzats pel fet de tenir un tronc ample i curt, protegit per una closca o cuirassa formada generalment per plaques òssies revestides de plaques còrnies, i a vegades només per plaques còrnies.
De la closca surten, per davant, el cap i les potes anteriors, i per darrere, les potes posteriors i la cua En els quelonis de closca còrneoòssia, aquesta és dividida en dues parts, una de dorsal o superior i una altra de ventral, unides entre elles La part dorsal és formada per tres fileres de plaques òssies en direcció anteroposterior les mitjanes o vertebrals al centre, les costals al costat de les mitjanes i les marginals a les vores La part ventral és formada per una doble filera de plaques ventrals, de nom i dimensions diferents segons la situació, i unes plaques marginals, anomenades…
peix martell
© Cámara Provincial de Turismo de Galápagos
Ictiologia
Peix condricti de l’ordre dels esqualiformes, de la família dels esfírnids, amb el cap de forma molt característica, amb dues expansions laterals i amb els ulls situats en els extrems d’aquestes expansions, a la qual forma deu el nom vulgar.
Arriba fins als 3m de longitud total i és de color gris Les altres espècies de la família habiten preferentment a les mars càlides, però Sphyrna zygaena és present a la Mediterrània Habita en aigües profundes i és un bon nedador, capaç d’agredir l’home Hom creu que té un olfacte excellent, car és la primera espècie que arriba quan apareix sang
regne neotropical
Biologia
Regne biogeogràfic que inclou les regions tropicals i subtropicals d’Amèrica.
La vegetació és constituïda bàsicament per pluviïsilves equatorials i per formacions xeròfiles tropicals La selva equatorial, d’una gran riquesa florística i estructural, ocupa grans extensions, sobretot a l’Amazònia Les formacions xeròfiles, que reben noms peculiars a cada país campo, caatinga, monte, espinal, pampa , etc, són molt variades i comprenen boscs clars, sabanes, matolls i formacions estepàries També hi ha zones de desert, amb una vegetació pobra i especialment adaptada A les contrades andines hi ha comunitats arbustives i herbàcies de caràcter xeròfil fred páramo i puna…
dorsal de Pasqua
Dorsal del Pacífic oriental, que va de N a S des de la costa d’Amèrica central fins a l’Antàrtida.
La profunditat oscilla entre 2 000 i 3 000 m, però prop de l’illa de Galápagos ateny els 4 179 m
tirans
Ornitologia
Subordre d’ocells de l’ordre dels passeriformes que tenen un, dos o tres parells de músculs a la siringe inserits a la part mitjana o al voltant dels arcs traqueals i 14 vèrtebres cervicals.
Comprèn les famílies dels dendrocolàptids, els funàrids, els formicàrids, els conopofàgids, els rinocríptids, els cotíngids, els píprids, els oxirúncids i els fitotòmids que habiten a l’Amèrica Central i del Sud, els tirànids que habiten a tot el continent americà, les illes Galápagos i les Antilles, els acantisítids que habiten a Nova Zelanda, els pítids que habiten a l’Àfrica, Austràlia, el sud-est asiàtic, Nova Guinea i Indonèsia i els filepítids que habiten a Madagascar
Joe Queraltó
Cinematografia
Decorador i cineasta amateur.
Vida Fill de l’escenògraf Pere Queraltó Pintor i decorador professional, és repòrter fotogràfic, cinematogràfic i videogràfic, i coautor dels dos volums d’ Històries illustrades de Sarrià 1997-98 Com a cineasta amateur començà filmant cintes de viatges a la dècada del 1950, i el 1968 s’inicià com a amateur El seu film més notori és Els raiers 1972, Finita Umbert, medalla d’argent en documentals al XXXVI Concurs Nacional de Cinema Amateur 1973, entre altres premis Ha estat president durant tretze anys de la Secció de Cinema Amateur del CEC i cap del gabinet fotogràfic de la revista "Otro Cine…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina