Resultats de la cerca

El malestar tenia l’origen en el peculiar repoblament d’aquesta zona que pertanyia bàsicament als ducs de Gandia i de Maqueda, marquesos d’Albaida, Dénia i Guadalest, comtes de Cocentaina i del Real després de l’expulsió dels moriscs 1609-15, que reafirmà encara més el règim senyorial imperant Un exemple representatiu fou el de Muro del Comtat, per les condicions lleonines que el senyor del lloc, Gaspar Roís de Corella, comte de Cocentaina, exigí als seus repobladors reconeixement de la propietat senyorial de les terres, residència obligatòria, submissió total a la jurisdicció nobiliària per…

Comprenia Saxònia, Turíngia, Francònia, Alamània, Baviera i les marques orientals, i en fou el primer rei Lluís el Germànic El regne desaparegué al segle XV, però els sobirans del Sacre Imperi Romanogermànic continuaren portant el títol de reis de Germània fins que foren coronats emperadors

Pel seu primer matrimoni amb Gertrudis dita Anna de Zollern-Hohenberg 1245 augmentà els seus dominis i per part de la seva mare heretà el comtat de Kyburg 1264 La seva elecció com a rei, per intervenció directa del papa Gregori X per mitigar la influència de Carles I de Nàpols a Itàlia, posà fi a l’anomenat Interregne 1250-73 S'enfrontà al rei Otakar II de Bohèmia, que pel tractat de Viena 1276 es veié obligat a cedir-li Àustria, Caríntia, Estíria, Carniola i Ístria, que repartí entre els seus fills El rei de Bohèmia intentà de recuperar-ho, però fou vençut i mort prop de Dürnkrut 1278 En la…

Fill de Conrad el Vell, comte a l’Alt Lahngau, i net de l’emperador carolingi Arnulf I Extingida la branca dels carolingis orientals, fou elegit rei de Germània Lorena, però, passà a Carles III de França, i fracassaren les expedicions 912, 913 per recuperar-la Fou derrotat en les campanyes contra els ducs de Baviera, Saxònia i Suàbia Renuncià a instaurar la seva família i designà successor Enric I, dit l’Ocellaire , duc de Saxònia

Lluità contra Conrad I de Germània , que el designà successor Recuperà Lorena 923 i 925 casant la seva filla Serberga amb el duc Giselbert I Sortí victoriós de les campanyes contra els eslaus 929, hongaresos 933 i danesos 934

Tercer fill de Lluís I el Piadós i Ermengarda d’Hesbeye, s’alià amb el seu germà Carles II el Calb juraments d'Estrasburg , 842, per lluitar contra l’altre seu germà Lotari I, el qual derrotaren a Fontenoy-en-Puisaye 841 Pel tractat de Verdun es consagrà la divisió de l’imperi, i Lluís fou relegat a Germània El 858 intentà, sense èxit, l’ocupació de territoris pertanyents als seus germans, i el 869 no pogué impedir que Carles el Calb ocupés una part de Lorena Les revoltes dels seus fills, Carloman I, Lluís III i Carles III el Gros, el paralitzaren i l’obligaren a crear ducats “…

Fou rei de Sicília Conrad I 1251-54 i de Jerusalem Conrad II 1250-54 i duc de Suàbia Era fill de l’emperador Frederic II, i en nom seu governà l’imperi des del 1237 Deposat, com el seu pare, pel papa Innocenci IV 1245, lluità contra els usurpadors Enric Raspe i Guillem d’Holanda Designat emperador pel seu pare 1250 no arribà a ésser coronat El 1251 anà a Itàlia i recuperà Nàpols 1253 Deixà els seus regnes al seu fill Conrad II de Sicília, dit Conradí

Fou elegit en una revolta dels electors contra els Habsburg, a la mort de Rudolf I d’Habsburg L’aliança amb Eduard I d’Anglaterra 1294 contra Felip IV de França i el desig de reforçar l’autoritat imperial contra els grans senyors feudals provocaren la reacció dels electors Fou destronat a Magúncia és el primer cas de deposició feta sense intervenció del papa, vençut i mort lluitant contra Albert d’Habsburg

Fill de FredericI, duc de Suàbia, fou duc de Suàbia i de Francònia 1115, el 1127 s’oposà a l’emperador Lotari II i fou coronat temporalment rei d’Itàlia 1128 Fou elegit rei a la mort de Lotari II, enfront d’Enric X el Superb, duc de Baviera i de Saxònia, cap dels güelfs Això provocà una devastadora guerra civil, origen de les lluites entre güelfs i gibellins El 1142, fou convinguda a Frankfurt una pau molt inestable Participà en la segona croada i, en tornar-ne 1149, començà de nou la guerra civil contra Enric XII el Lleó, fill d’Enric el Superb Morí sense haver aconseguit de dominar el…

Fill cabaler de l’emperador Frederic I Fou bisbe de Würzburg 1190, però renuncià l’estat eclesiàstic Elegit rei pels gibellins, es trobà en oposició amb Otó IV de Brunsvic, cosa que provocà una guerra civil El 1201 Innocenci III reconegué Otó IV i excomunicà Felip aquest, però, guanyada la guerra 1208, fou reconegut rei pel papa Fou assassinat la vigília d’ésser coronat emperador