Resultats de la cerca
Es mostren 212 resultats
mestre
Història
Grau superior de l’organització gremial (s. XIII-XIX), al qual s’arribava després d’uns anys d’aprenentatge i d’oficialia i de la realització d’un examen rigorós.
Aquest sistema fou adoptat per la majoria dels gremis dels Països Catalans durant el s XV La mestria conferia al menestral la plenitud dels seus drets econòmics direcció del taller i privilegis de fabricació i de venda i socials participació en el govern de la corporació Tanmateix, sota les disposicions aparentment igualitàries, existia una diversitat de situacions econòmiques mestres realment independents que eren petits empresaris, grup reduït i minoritari que governava els gremis mestres formalment independents que, tenint taller i treballadors propis, es trobaven sotmesos a collegues més…
castell de Santueri
Castell
Castell del municipi de Felanitx (Mallorca), al cim escarpat del puig de Santueri
(402 m), dins el sector meridional de les serres de Llevant, al SE de la ciutat, al S mateix del puig de Sant Salvador.
El recinte, que ocupa 426 àrees i té una forma triangular, és format per un mur encara emmerletat en molts dels seus trams flanquejat per torres La torre mestra és de planta circular La propietat i la jurisdicció d’aquest castell pertangué, des de la conquesta, al comte Nunó Sanç de Rosselló i Cerdanya aquest castell fou el darrer reducte musulmà de Mallorca que caigué en poder de Jaume I, durant la segona estada a l’illa El 1241 el castell retornà al rei la corona hi establí durant més de quatre segles una guarnició destinada, principalment, a la defensa de la costa llevantina de Mallorca El…
Manuel Boix i Álvarez
Pintura
Disseny i arts gràfiques
Pintor i il·lustrador.
Estudià belles arts a l’escola de Sant Carles de València 1961-66 Clarament influït pel pop-art , el 1964, juntament amb Armengol i Heras, presentà Trilogia monoteista al V Saló Internacional de Març En 1966-67 derivà cap a un populisme de tonalitats grises Posteriorment destaquen obres com Èdip, Èdip i el fill de Verònica i Retransmissió televisiva del miracle 1970 El 1971, de nou amb Heras i Armengol, exposà a Barcelona la sèrie Falconeria En 1974-80 la seva obra fa una reelaboració molt personal del barroc Trama i ordit , 1978 Deu imatges de les Germanies , 1978 Com a…
Rafael Martí de Viciana
Historiografia
Historiador.
Net de l’humanista Martí de Viciana Doctorat en drets a València, fou notari de la cort del batlle i justícia de Borriana Escriví en català, però publicà en castellà una Crónica de la ciudad de Valencia y su reino , en quatre parts o llibres, en la qual treballà més de 48 anys en la recerca de documents, sovint de primera mà de la Primera parte no es conserva cap exemplar El Libro segundo , nobiliari valencià, i el Libro tercero , descripció topogràfica de les poblacions del regne, foren editats el 1564 i reeditats en 1881-82 El Libro quarto , el dedicà a la relació —com a testimoni…
La Primera Germania
Les Germanies a Mallorca 1521-1522 “D’aquí avant no hi haurà reis, ne ducs, ne comtes, ne nobles, ne grans senyors, ans d’aquí avant a la fi del món regnarà per tot lo món la justícia popular, e tot lo món per consegüent serà partit en comunes, així com hui se regeix Florència, e Roma e Pisa e Sena e d’altres ciutats d’Italia e de l’Alemanya” Sembla difícil creure que aquestes paraules del Dotze del Crestià de Francesc Eiximenis pertanyin a la mateixa mà que el Regiment de la cosa pública , la darrera obra, panegíric de l’estabilitat d’un govern valencià personalitzat en uns…
Bernat Despuig i Rocafull
Literatura catalana
Mestre de l’orde de Montesa (1506-37) i poeta.
Vida i obra Nebot de Lluís Despuig i cosí d’Ausiàs Despuig, de molt jove intervingué al certamen literari de València del 1474 amb la composició D’escuretat tenint la pensa llesa El 1506 succeí Francesc Sanç com a mestre de Montesa, i el 1507 Ferran II el nomenà ambaixador a Roma —ajudat per Antoni Agustí, Jeroni de Vic i Francisco de Rojas— prop de Juli II per tal de sollicitar la investidura de Nàpols per al rei i la seva segona muller Germana de Foix Aquest mateix any actuà de jutge en una justa que se celebrà a València amb motiu de l’arribada dels reis procedents de Nàpols El 1521,…
Rafael Martí de Viciana
Literatura catalana
Historiador.
Vida i obra Net de l’humanista Martí de Viciana Doctorat en drets a València, fou notari de la cort del batlle i justícia de Borriana Escriví en català, però publicà en castellà una Crónica de la ciudad de Valencia y su reino , en quatre parts o llibres, en la qual treballà més de quaranta-vuit anys en la recerca de documents, sovint de primera mà de la Primera parte no se’n conserva cap exemplar El Libro segundo , nobiliari valencià, i el Libro tercero , descripció topogràfica de les poblacions del regne, foren editats el 1564 i reeditats entre el 1881 i el 1882 El Libro quarto el dedicà a…
Serafí de Centelles-Riu-sec i Ximénez de Urrea
Literatura catalana
Poeta i editor.
Vida i obra Segon comte d’Oliva, baró de Nules 1480-1536, conegut també per Ramon de Riu-sec Prengué part en el setge de Màlaga 1487 i en les campanyes de Ferran II de Catalunya-Aragó a Nàpols Durant la revolta de les Germanies, fou amb el duc de Sogorb, Alfons d’Aragó, un dels dirigents de la repressió contra els agermanats Afeccionat a les lletres i a la poesia, subvencionà les despeses d’edició de diversos llibres, entre els quals el Cancionero general d’Hernando del Castillo València 1511, en què figuren composicions seves en castellà Protector de l’humanista Joan Baptista…
Vicent Peris
Història
Dirigent de la Germania valenciana.
Velluter d’ofici Encarnà i dirigí la política intransigent i violenta de la segona etapa del moviment Germanies Lloctinent del capità de la host agermanada comandada per Esteve Urgellès, en ésser aquest ferit de mort durant el setge del castell de Xàtiva juny del 1521 el substituí en el comandament militar i aconseguí la capitulació del castell Derrotà després a Gandia, amb un exèrcit d’uns 8 000 homes, l’exèrcit del lloctinent general Diego de Mendoza, i el forçà a refugiar-se a Dénia Entrà triomfador a Gandia, manà batejar els moros de la vila i d’altres llocs del comtat i del…
Diego Hurtado de Mendoza y Lemos
Història
Primer comte de Melito i d’Aliano, al regne de Nàpols, lloctinent i capità general de València (1520-23) i comanador de l’orde de Sant Jaume.
Fill segon del cardenal Pedro González de Mendoza, legitimat, juntament amb el seu germà Rodrigo, pels reis el 1476 i pel papa el 1488 Participà en la guerra de Granada El 1500 passà a Nàpols com a general de l’armada, conquerí la Calàbria i aconseguí diversos èxits, que foren recompensats, el 1506, amb els comtats de Melito gran d’Espanya des del 1516 i d’Aliano, amb la dignitat de gran justicier de Nàpols i amb la senyoria de Francavilla i diverses baronies De retorn a la Península, fou nomenat lloctinent general de Catalunya i València 1520, però, a causa del desencadenament de les …
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina