Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
endeví | endevina
Esoterisme
Persona que practica l’endevinació.
Hom pot ésser-ho a títol particular o vinculat a alguna institució religiosa A Grècia, per exemple, els endevins es reunien entorn dels oracles oracle, i a Roma se'n formaren collegis sacerdotals
nigromància
Esoterisme
Art d’invocar els difunts per tal d’obtenir-ne el coneixement de les coses futures.
Hom troba testimoniatges de la pràctica d’aquest art a Babilònia, a Grècia nékyia i a Roma També fou practicada pels hebreus bé que la Bíblia la condemna, n'enregistra diversos testimoniatges Entre els primers cristians fou condemnada, però sobrevisqué a la caiguda de l’imperi Romà, i hom en troba traces a l’edat mitjana i al Renaixement Encara subsisteix, esporàdicament i clandestinament, a l’Àfrica equatorial, a les Antilles i al Tibet Algunes característiques nigromàntiques tenen alguns aspectes de l’espiritisme modern
oniromància
Esoterisme
Endevinació basada en la interpretació dels somnis.
Present en les religions i cultures més antigues a la religió vèdica, a l’epopeia babilònica de Gilgameš, a Egipte i a Grècia, la veritable oniromància pressuposa que els somnis tenen un llenguatge no comprensible per a tothom i que, per tant, reclamen la interpretació de personatges especialitzats i competents els endevins babilonis, els mags perses, etc A l’antiguitat, fou conreada d’una manera ocasional, però tendí a desenvolupar-se i constituir-se d’una manera sistemàtica, pseudocientífica com ho proven diverses obres hellenístiques, i així encara perviu en les supersticions…
ombra
Esoterisme
Allò que, segons els antics, sobreviu d’una persona; el seu espectre, el seu record vivent.
Aquesta idea clàssica de supervivència de l’ombra després de la mort té, però, com a contrapartida, un antagonisme en la creença, també clàssica, que l’espectre és part integrant de la persona és allò que acompanya el cos i que, a la llum, en reprodueix els trets essencials I, en aquest sentit, perdre l’ombra equival a morir, segons que hom troba testimoniat en diversos exemples en la civilització egípcia, l’ombra constitueix una de les parts de l’home, diferent del cos i de l’ànima a Grècia, hom creia que el qui entrava al santuari de Zeus Liceu perdia l’ombra i moria al cap d’…
astrologia
© Fototeca.cat
Esoterisme
Doctrina i estudi especulatiu de les influències dels astres sobre el món sublunar, especialment sobre el destí dels homes (astrologia judiciària), i sobre els fenòmens meteorològics (astrologia natural), segons els conceptes predominants abans del naixement de la ciència moderna.
Hom en troba les primeres manifestacions a Mesopotàmia cap al 3000 aC, a la Xina el 1500 aC, i en dates més imprecises però força posteriors, a la civilització maia Les astrologies primitives, segons la posició i l’aspecte dels astres, preveien el temps i els esdeveniments humans, i regulaven les activitats rituals A Mesopotàmia foren creades regles pràctiques zodíac, horòscop, etc bé que llur fixació fou tardana el primer horòscop babiloni conservat és del segle IV aC L’astrologia, que arribà a Grècia amb les expedicions d’Alexandre el Gran, fou ben acollida pels pitagòrics, i…
nékyia
Esoterisme
A la Grècia clàssica, sacrifici o ritual per mitjà del qual hom evocava les ombres dels morts amb la finalitat de descobrir les coses futures o ocultes.
Semblant a la nigromància, la nékyia passà a significar la descripció d’un veritable descens al regne dels morts Així apareix al cant XI de l' Odissea , quan Ulisses davalla a l’Hades i parla amb les ombres dels capitosts grecs caiguts a Troia La nékyia homèrica influí diversos artistes, que s’hi inspiraren per a plasmar el món de la ultratomba, i Virgili, en la composició del cant VI de l' Eneida