Resultats de la cerca

S’inicià en la natació de competició, però l’any 1966 debutà en salvament i socorrisme Membre del Club Natació de Catalunya, competí en aquest esport entre el 1967 i el 1971 Participà en diversos Campionats del Món el 1968 guanyà la medalla d’or en la prova de 150 m en embarcació i la medalla de bronze per equips l’any 1969 aconseguí el podi en diverses proves i s’adjudicà el títol de campiona del món individual i per equips, i el 1970 aconseguí la medalla de plata per equips En l’àmbit estatal es proclamà campiona d’Espanya amb l’equip de la federació catalana 1969 Posteriorment assumí el…

El 1979 es proclamà campiona de Catalunya en categoria júnior de 1500 m, 3000 m llisos i cros A la dècada dels noranta s’especialitzà en duatló, triatló i ironman Ha format part de la selecció espanyola, en dos Campionats del Món, i de la selecció catalana i ha representat el Club Natació Sabadell i el Club de Triatló Sant Joan de les Abadesses Ha guanyat cinc Campionats de Catalunya de duatló 1992-96, una Ironcat 2004, i ha participat en cinc triatlons de llarga distància, amb una millor marca d’1135 h Amb la selecció catalana ha estat campiona d’Espanya de duatló per autonomies cinc cops…

Intervingué activament en les lluites polítiques que enfrontaren patrons i obrers Fou membre de la comissió organitzadora del segon congrés de la Confederació Patronal, celebrat a Barcelona, i president de la Federació Patronal Catalana 1919-20 el dia 5 de febrer de 1920 sofrí un atemptat per part d’elements no identificats El 1936 fou assassinat

Descendent d’emigrats catalans, s’afeccionà als escacs des de molt jove i fou campió de Cuba als dotze anys El 1921 es proclamà campió mundial, títol que retinguè fins el 1927

Membre del Club Deportiu Sant Joan de Barcelona, destacà durant la dècada de 1970 Fou campió d’Espanya 1974 Amb la selecció espanyola participà en diversos encontres internacionals Guanyà la medalla d’or per equips en el Campionat del Món de salvament aquàtic de Barcelona 1974 i la medalla de bronze 1972 En l’àmbit individual aconseguí la medalla de plata en la prova de 150 m de salvament amb embarcació en el Campionat del Món 1978 També defensà la selecció de Barcelona, amb la qual aconseguí el Campionat d’Espanya en nombroses ocasions Destacà el seu paper en els encontres internacionals…

Possible església, de la qual es desconeix l’advocació, que devia estar situada on ara hi ha Can Graupera En dóna notícia Marià Ribas Podria ser que l’hipogeu descobert el 1957 a la Plaça Gran correspongui a aquesta capella CPO Tanmateix, estudis recents han demostrat que aquesta església és fruit d’una errònia interpretació de documents, i que en realitat no va existir en deixem constància, però, per evitar confusions JGG

Primerament d’aparició quinzenal i després setmanal, n'aparegueren sis-centes, i assoliren un gran èxit en els medis obrers, especialment en els anarcosindicalistes, de tot l’Estat espanyol arribaren a tiratges de 50 000 exemplars Rèplica de les colleccions similars qualificades de “burgeses”, hom pretengué de donar-los un caràcter ideològic militant, amb una exemplaritat moral revolucionària, sovint propera a arguments melodramàtics i de fulletó Hi collaboraren, entre molts d’altres, Adrián del Valle, Frederica Montseny, Federico Urales, Fortunat Barthe, Antonia Maymón, Àngela Graupera…

Presidida per Fèlix Graupera, reuní els sectors més intransigents de la burgesia industrial catalana, especialment de Barcelona Després de participar en la Comissió Mixta de Treball octubre de 1919, dictà el locaut de novembre del 1919 gener del 1920 que afectà uns 200 000 treballadors, impulsà la formació dels Sindicats Lliures i afavorí l’actuació del pistolerisme contra la CNT Volgué una política per part del govern clarament repressiva envers el sindicalisme obrer i en especial l’empresonament dels principals caps cenetistes, i aconseguí en aquest sentit la collaboració del…

Biografia L’11 de juliol de 1739 entrà a l’Escola Pia com a germà operari i hi professà després del noviciat, el 29 de novembre de 1739 A Moià collaborà a l’acabament de l’església i s’interessà per conèixer les tècniques emprades En acabar-se les obres, passà pels collegis de Mataró 1749-51, Igualada 1751-52 i Oliana 1752-60, on treballà en la façana del que encara és avui l’ermita de la Mare de Déu dels Àngels i en la construcció de quatre celles per als religiosos i latrines per als religiosos i els alumnes Cap al 1760 anà Mataró i participà en la construcció del bloc destinat a internat,…

Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia II Els diplomes carolingis a Catalunya , 2 vols, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-52 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els primers comtes catalans , ed Vicens-Vives Biografíes catalanes Sèrie històrica num 1, Barcelona 1965 Adell i Gisbert, Joan-Albert L’arquitectura romànica , col-I “Coneguem Catalunya”, Els Uibres de la Frontera, 16, Barcelona 1986 Ainaud i de Lasarte, Joan Notas sobre iglesias prerrománicas , “Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona”, vol IV, 3-4, Barcelona 1948, pàgs 313-320 Albert i Coep, Esteve D’…