Resultats de la cerca

Lluità per la independència del país, aconseguida la qual 1903 fou elegit primer president del Panamà 1904-08

Membre de la milícia urbana 1832, participà en la primera guerra Carlina Membre de l’ajuntament esparterista de València 1840, fou desterrat a Maó 1843 Prengué part en el moviment del 1854 com a membre de la junta revolucionària de València, i des d’aleshores fou un dels caps destacats del republicanisme valencià El 1868 fou governador provincial, i passà al federalisme Fou diputat a les corts del 1869 i el 1870, alcalde el 1870 i cap d’un batalló de milícies

El 1810 s’uní a l’exèrcit insurgent de José M Morelos En proclamar-se la independència mexicana s’oposà a Agustín de Itúrbide i secundà el moviment republicà de Vicente Guerrero i d’Anastasio Bustamante Més tard lluità contra Santa Anna, amb qui finalment s’uní contra els invasors nord-americans 1846-47 Fou governador de l’estat de Guerrero 1850-53 i president de la república 1855 S'oposà sempre a Maximilià i a la invasió francesa 1861-67

Militar i polític mexicà Oficial de l’exèrcit virregnal, contribuí a reprimir els moviments independentistes populars però, guanyat després pels nous ideals, signà amb Guerrero el pla d’Iguala Constituït el congrés, Itúrbide presidí primerament la regència, però després es féu proclamar emperador Hagué d’abdicar i d’exiliar-se 1823 i, havent tornat a Mèxic, fou afusellat

Fill de Huitzilihuitl, el 1417 assolí el comandament de l’exèrcit asteca i dugué a terme nombroses campanyes militars Nomenat emperador, continuà l’expansió del regne cap a les zones de Guerrero, Hidalgo, Puebla i Oaxaca i assegurà les conquestes anteriors, fins a dominar tot l’altiplà d’Anàhuac Fou un decidit partidari del poder absolut de la monarquia enfront de la noblesa militar i sacerdotal i insistí en el caràcter teocràtic de l’imperi No el sabé, però, organitzar administrativament

El 1810 s’uní a la revolta d’Hidalgo i Morelos El 1815 organitzà una guerrilla independentista a les muntanyes de Veracruz, i s’adherí al pla d’Iguala 1821 S'oposà a Agustín Itúrbide, i esdevingué un dels prohoms del sector constitucionalista, fins a arribar a president de la República 1824-29 El seu règim acabà les deixalles de la guerra d’independència, però inicià les lluites entre escocesos conservadors i probritànics i yorkesos federalistes, liberals i pro-nord-americans Malgrat les seves inclinacions liberals, es mostrà imparcial, però el 1828 fou substituït pel yorkès Vicente …

Advocat, milità inicialment en el partit progressista, des del 1835, i prengué una part activa en el moviment de 1840-43 El 1848 passà al partit democràtic i el 1854 fou elegit diputat a les corts constituents per València signà el manifest democràtic del 30 de novembre de 1854 contra la forma monàrquica de govern Després del 1856, amb Josep Anton Guerrero i Vicent Boix, participà activament en l’organització del republicanisme al País Valencià Pel setembre del 1868 era a Madrid i formà part de la seva junta revolucionària poc després fou elegit membre del comitè republicà…

A Barcelona, el 29 de setembre de 1868 es constituí una Junta Provisional Revolucionària de Barcelona , presidida per Tomàs Fàbregas i amb Núñez de Arce com a secretari, que assumí el poder al Principat i, juntament amb la defensa del programa revolucionari i la presa d’unes primeres mesures semblants a les de la resta d’Espanya expulsió dels jesuïtes, dissolució del cos de mossos d’esquadra, rebaixa dels drets aranzelaris, destrucció d’edificis religiosos, etc, insistí especialment en la descentralització administrativa i en la necessitat d’elegir una junta suprema de tot l’Estat espanyol La…

Establia la llibertat civil en la seva plenitud i molt especialment la de consciència Tots aquests principis integraven el manifest del coronel Florencio Villarreal, el qual, en companyia dels generals Juan Álvarez i Ignacio Comonfort, s’aixecà contra el general Antonio López de Santa Anna el primer de març de 1854 La constitució mexicana del 1857 recollí tots els principis liberals d’aquest moviment ideològic

Els asteques, anomenats també tenotxques i mexiques, aparegueren a la vall de Mèxic vers la segona meitat del segle XII A causa de llur extraordinària organització militar dominaren en poc temps totes les altres poblacions del país i establiren un imperi que s’estengué des del límit sud de l’actual Michoacán fins més enllà de l’istme de Tehuantepec Vers el 1325 els asteques fundaren una gran ciutat, Tenochtitlán, erigida damunt un llac, que convertiren en capital de l’imperi actual ciutat de Mèxic De primer, els asteques eren un grup de caçadors migratoris En poc temps es convertiren en…