Resultats de la cerca
Es mostren 66 resultats
edat
Geologia
Temps transcorregut des de la formació d’un material o un relleu determinats.
Hom empra normalment el concepte d' edat relativa , el qual consisteix simplement a afirmar que un estrat, una formació, un fòssil o una roca són més antics o més moderns que uns altres El concepte d’edat relativa es basa fonamentalment en dos principis el de la superposició dels estrats estratigrafia i el de l’evolució orgànica A la pràctica, hom la determina pels fòssils trobats en un estrat o una formació determinats segons l’estat evolutiu en què són, l’estrat o formació és més o menys antic o modern Però hom ha intentat també d’establir l’edat absoluta de la Terra i de les seves…
imperi Persa
© fototeca.cat
Geografia històrica
Imperi antic dels aquemènides que s’estenia a l’W fins a Líbia i el Danubi i a l’E fins a l’Indus i el Turquestan xinès.
Fundat per Cir II 550-530 aC, rei d’Ansham —el Paršumaš elamita— després de la conquesta dels dominis d’Astíages, rei dels medes Ulteriors conquestes i les dels seus successors agruparen en un sol bloc tot l’Orient Mitjà antic creant un nou equilibri de forces polítiques i culturals que durà fins al s VII dC i substituint per la influència persa la dels centres tradicionals de Mesopotàmia, Egipte i Anatòlia Hom en sap poca cosa en comparació amb la seva extensió colossal cinc milions de km 2 i la seva importància Les inscripcions trilingües —antic persa, elamita i babilònic— de DariosI a…
Bartomeu Pou i Puigserver
Filosofia
Filòsof i neohumanista, jesuïta del 1746 al 1773.
Ja sacerdot, ensenyà humanitats clàssiques 1755-59 al collegi de Sant Bernat i a la Universitat de Cervera, on esdevingué un dels més íntims de Josep Finestres i s’inserí plenament en la cultura cerverina Hi publicà els seus Ludi rhetorici et poetici 1756 A Tarragona 1759-60 guanyà l’amistat del canonge Ramon Foguet, amb el qual mantingué una correspondència constant des d’Itàlia Essent professor de filosofia a Calataiud 1760-63, hi escriví i publicà Institutiones historiae philosophicae libri XII 1763, que, tot i ésser inspirada, bàsicament, en l’obra de Jakob Brucker, constitueix la primera…
Ryszard Kapuściński
Literatura
Periodista i escriptor polonès.
Es llicencià en història a la Universitat de Varsòvia, i entre el 1959 i el 1981 fou corresponsal de l’agència oficial de notícies polonesa per a l’Àfrica, l’Àsia i l’Amèrica Llatina i més tard collaborà amb Time , The New York Times i Frankfurter Allgemeine Zeitung Cobrí un gran nombre de conflictes contemporanis, molt especialment al Tercer Món, i els seus reportatges aconseguiren una gran acceptació gràcies a l’hàbil combinació de la crònica periodística amb la història i la literatura Alguns dels seus més de vint llibres foren traduïts a una trentena d’idiomes Hom pot esmentar-ne Czarne…
Joaquim Setantí i Alzina
Historiografia catalana
Militar, polític i escriptor.
Vida i obra Ciutadà honrat de Barcelona i cavaller de l’orde de Montesa 1606, era fill del ciutadà honrat Lluís Antoni Setantí i de Ferrara Anà als Països Baixos amb l’exèrcit del duc d’Alba entre el 1566 i el 1571 A la tornada, Felip II li concedí el govern de la fortalesa de Bellaguarda El 1588 començà la seva carrera al govern municipal conseller tercer, clavari el 1590 i conseller en cap el 1592 Del 1599 al 1601 tingué al seu càrrec els assumptes militars de Barcelona hi renuncià, però, sense un motiu conegut El 1603 fou diputat i, l’any següent, de nou conseller en cap de Barcelona Fou…
momificació
© Corel Professional Photos
Religió
Religió egípcia
Acció i efecte de convertir (un cadàver) en mòmia o, més generalment, dessecar els teixits animals perquè puguin resistir la putrefacció.
Entre els antics egipcis, la seva finalitat era de deturar la corrupció del cos, seu de l’ànima, la qual el necessitava per a existir Tret d’alguns intents en les dinasties I-II 3100-2686 aC, és documentada des de la IV regnat de Keops, 2589-2566 aC fins a l’època romana segle IV dC Imperfecta en els regnes Antic i Mitjà, la tècnica arribà a la plenitud en les dinasties XVIII-XX 1570-1087 aC i a l’apogeu en la XXI 1087-945 aC A partir de la XXVII 525-404 aC s’inicià la decadència, accentuada a les èpoques ptolemaica i romana 323 aC — 395 dC El nombre de les operacions variava en funció de la…
Pyrene
Ciutat
Ciutat grega marítima situada a l’extrem dels Pirineus, coneguda per diverses referències d’autors clàssics: Heròdot, Diodor de Sicília, Estrabó, Aviè, etc.
No ha estat identificada, i com que cal cercar-la a un lloc de fàcil accés per mar, hom ha proposat Cadaqués, el Port de la Selva i Portvendres, que és la que té més partidaris És citada com un centre de producció o d’exportació d’argent Diodor recull una tradició antiga, segons la qual es cremaren els boscs de les muntanyes pròximes i sorgien rius de plata de la terra calcinada és l’origen de la llegenda de l’incendi dels Pirineus
Marc Aureli
Filosofia
Història
Emperador romà (161-180) i filòsof.
Fill d’una família originària d’Hispània, assolí, de molt jove, honors i càrrecs importants Qüestor en 138-139 i cònsol el 140, es casà amb Faustina, filla d’Antoní, i en morir aquest, el succeí 161, juntament amb L Aeli Ver fins el 169 El 177 associà al tron el seu fill Còmmode Més abocat als treballs intellectuals i a la filosofia que no pas a les obligacions del govern, destruí la seva vida en la defensa de les fronteres de l’Imperi amenaçades Combaté els parts a Armènia fins el 166, els germànics que en llurs invasions arribaren a Aquileia, els marcomans, els sàrmates, etc Visità l’Orient…
Tucídides
Historiografia
Historiador grec.
Fill d’una de les famílies més illustres d’Atenes, ocupà càrrecs militars i el 424 aC, durant la guerra del Peloponès, fou encarregat d’una missió, que fracassà, per la qual cosa fou condemnat a mort, però se salvà exiliant-se a les seves possessions de Tràcia Allí devia escriure la seva Història de la guerra del Peloponès , que deixà inacabada Home culte, deixeble de sofistes i filòsofs, es decantà vers la història, a la qual, en contraposició al seu antecessor Heròdot, donà una clara dimensió política Fent ús del dialecte àtic en contraposició al jònic, emprat per Heròdot…
Balutxistan
Regió
País de l’Àsia sud-occidental, dividit entre l’Afganistan al N, el Pakistan a l’E (Sind), l’Iran i el Pakistan al S (fins a la costa del golf d’Oman) i, a l’W, l’Iran (conca del Jaz Mūrīyān).
Comprèn, en conjunt, uns 500000 km 2 que corresponen al Balutxistan pakistanès i al Balutxistan iranià El país és constituït a l’est per un feix muntanyós que culmina al nord al Takht-i Sulaimān 3441 m i que, interromput per la depressió de Kachhī i el pas de Bolān, continua en direcció S-W amb serralades més baixes La resta de la regió, que forma el racó sud-oriental de l’altiplà irànic, és formada per grans conques endorreiques separades per serralades El clima és subtropical sec de 150 a 350 mm de precipitació, a l’hivern La població és formada per balutxis, pathans irànics i brahuis…