Resultats de la cerca
Es mostren 43 resultats
Hera
Mitologia
Divinitat olímpica, filla de Cronos, germana i muller de Zeus i dea de la vida matrimonial.
Venerada antigament a Argos, fou associada al pare dels déus, i ocupà un lloc de preeminència per damunt de les altres divinitats, que passaren a ésser amants del seu marit Això originà la llegenda de la infidelitat de Zeus i de la gelosia d’Hera El seu culte s’estengué per tot Grècia i el sud d’Itàlia li foren dedicats santuaris l’Herèon d’Argos, els de Samos i d’Olímpia, etc Hom n'ha conservat nombroses estàtues, entre les quals se'n destaca una d’acèfala al Musée du Louvre, de París
Hera
Accelerador de partícules inaugurat a Hamburg el 1991.
Finançat per Alemanya i amb la participació de França, té sis quilòmetres de circumferència i s’hi produeixen collisions de protons i electrons és l’única installació del món que produeix aquests xocs Amb 10 milions de collisions per segon i una energia de 320 GeV, permet estudiar l’estructura interna dels protons, és a dir, els quarks
Ana de la Hera
Natació
Nedadora.
Formada al Club Natació Barcelona, assolí tots els títols i les millors marques catalanes i estatals dels 100 i 200 m braça en categories inferiors Fou deu vegades campiona de Catalunya cinc cops en 100 m braça 1981-85, quatre cops en 200 m braça 1982-85 i un cop en relleus 4 × 100 estils 1982 També aconseguí els títols de campiona d’Espanya de relleus 4 × 100 m estils estiu i hivern amb l’equip del mateix club En l’àmbit internacional participà en la Copa Llatina 1983 i els Campionats d’Europa 1985, i totalitzà 23 actuacions amb la selecció espanyola en categoria absoluta Es retirà el 1986
Blas de Villate y la Hera
Història
Militar
Militar basc, segon comte de Valmaseda.
Participà en l' acció de Vicálvaro 1854 i en la guerra d’Àfrica 1859-60 Capità general interí de l’Havana 1867, actuà cruelment contra els insurrectes cubans, fins al punt que fou destituït 1872 A Madrid participà en el pronunciament que proclamà la Restauració 1874, i fou nomenat capità general de Cuba 1875 i de Castella la Nova 1881
Paestum
Kārlis Dambrāns (CC BY 2.0)
Ciutat antiga
Antiga ciutat grega d’Itàlia, sobre el golf de Salern (sinus Paestanus), al pla banyat pel Sele.
Fundada per colons grecs de Sybaris, a mitjan segle VII aC, fou posada sota l’advocació del déu de la mar, Posidó, amb el nom de Poseidonia Florí notablement gràcies a la riquesa de les terres interiors i a les relacions comercials amb els pobles itàlics veïns i els etruscs Això promogué la cobejança dels lucans, que se n'apoderaren cap al 400 aC i li canviaren el nom pel de Paistom o Paistos El 273 aC els romans hi establiren una colònia llatina Paestum Sempre fidel a Roma, li forní vaixells, mariners, cereals i oli eren famoses les seves roses, sovint cantades pels poetes A causa de la…
Selinunt
David Salvatori (CC BY-NC-ND 2.0)
Ciutat antiga
Antiga ciutat de Sicília, colònia de Mègara Hiblea, a la costa SW de l’illa.
Fundada el 628 aC, lluità constantment contra els fenicis i, al segle V aC, ajudà Siracusa contra els atenesos Fou destruïda pels cartaginesos en dues ocasions 409 i 250 aC Han estat conservades les seves importants ruïnes L’acròpolis ofereix clarament el pla reticular de la ciutat, amb diversos temples que daten dels segles VI-IV aC Són notables els altres edificis i les necròpolis, que han proporcionat abundoses restes de ceràmica
Argos
Mitologia
Personatge de la mitologia grega, fill d’Arèstor, que tenia cent ulls.
Hera l’encarregà de la custòdia d’Ió i, mort per Hermes, els seus ulls foren transferits a la cua d’un paó
Io
Mitologia
Filla d’Ínac.
Fou amada de Zeus, motiu pel qual Hera, engelosida, la convertí en vedella Alliberada per Hermes, arribà a Egipte, on engendrà un fill, mític fundador de Memfis
Delos
Illa
Illa de l’arxipèlag de les Cíclades, Grècia.
Fou important en època antiga per motius religiosos i comercials Segons una llegenda mitològica, Leto, que fugia de la ira d’Hera, hi infantà Apollo i Àrtemis Habitada ja a l’època micènica, tingué uns anys de decadència durant les guerres mèdiques El 478 aC, després de la derrota dels perses, els pobles jònics hi constituïren la lliga de Delos Posteriorment l’illa depengué d’Atenes i, durant un curt període, d’Esparta Independent des del 314 aC, el 166 aC fou lliurada als atenesos pel senat romà amb la concessió de port franc, la qual cosa li proporcionà un gran apogeu comercial Saquejada la…
Cal·listo
Mitologia
Nimfa d’Arcàdia, companya d’Àrtemis.
Segons la versió més coneguda, fou estimada per Zeus, i Hera la transformà en ossa en néixer el seu fill Arcas Perseguida per aquest en una cacera, Zeus la transformà en l’Ossa Major