Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
Trigonometria, astronomia (Hiparc)
Trigonometria, astronomia Hiparc
Hiparc de Nicea
Astronomia
Astrònom grec.
Féu a Rodes, del 161 al 127 aC, la majoria de les seves observacions científiques, entre les quals cal destacar el càlcul de l’any solar en 365 dies i 6 hores i la redacció del primer catàleg d’estels Hom li atribueix la invenció de l’astrolabi
Pisces
Astronomia
Darrer signe del zodíac.
En temps d’Hiparc contenia la constellació zodiacal del mateix nom, però actualment, com a conseqüència de la precessió dels equinoccis, conté la constellació d’Aquari
Marinos de Tir
Geografia
Geògraf grec.
És autor d’una obra descriptiva important de tota la Terra, coneguda a través de Ptolemeu, el qual, bé que la criticà, s’hi basà i n'extragué moltes dades Marinos enllaçava amb la tradició d’Eratòstenes, Hiparc i Posidoni pel que fa a la geografia matemàtica i la cartografia, però el seu mèrit principal és d’haver enriquit les cartes geogràfiques amb nombroses dades noves
Almagest
Astronomia
Nom donat pels àrabs a la Gran Sintaxi Matemàtica (~140), principal obra de Ptolemeu, i amb el qual és coneguda a Occident.
Veritable síntesi de l’astronomia antiga, presenta un concepte global de l’Univers essent alhora un tractat per a l’observació pràctica La principal idea és que la Terra i l’Univers són esferes concèntriques la Terra no es mou, ans és la volta celeste que fa una volta diària entorn d’un eix celeste L’Almagest conté, a més, un catàleg de 1 022 estels, classificats de primera a sisena magnitud Hi és present la influència d’Hiparc
armil·la
Astronomia
Forma genèrica usada per a designar diferents aparells astronòmics, formats per un, dos o més cercles, que foren usats antigament per a efectuar observacions.
El tipus més primitiu i elemental, que substituí el gnòmon, era format per un o dos cercles i només podia ésser usat per a observar el moviment del Sol fou usat per Eratòstenes s III aC per a calcular l’altura meridiana del Sol, la inclinació del pla de l’eclíptica, els punts equinoccials i la durada de l’any tròpic Hiparc s II aC usà armilles més perfeccionades, amb més anells, un dels quals fix en el pla del meridià i un altre en el pla de l’eclíptica, i aparegué així un altre tipus d’aparell l’esfera armillar zodiacal Ptolemeu s II dC anomenà un tipus d’armilla portàtil…
Estrabó
Geografia
Historiografia
Geògraf i historiador grec.
Estudià a l’Àsia Menor i a Roma i viatjà per l’imperi Romà A Alexandria estudià els autors hellenístics Escriví, en grec, una Història ‘Ιστορικά ‘yπομνhματα, en 47 llibres, només un quants dels quals es conserven, continuació de la de Polibi La Geografia Γεϖγραϕικά, en 17 llibres, és la seva obra més important basada en els estudis d’Hiparc, Èfor, Polibi, Posidoni i Eratòstones, sosté la necessitat d’una base científica per a la geografia, especialment pel que es refereix a les relacions entre els homes i el medi físic, i afegeix observacions filosòfiques i històriques La…
precessió dels equinoccis

Combinació dels moviments de precessió dels equinoccis i nutació de l’eix de rotació de la Terra
© Fototeca.cat
Astronomia
Moviment retrògrad (cap a l’oest) del punt vernal (primer punt d’Àries) sobre l’eclíptica, que és conseqüència de la precessió de l’eix de rotació de la Terra.
El període d’aquest moviment és de 25800 anys, és a dir, de 50,27 /any és anomenat any platònic La precessió dels equinoccis fou descoberta per Hiparc de Nicea segle II aC però no fou explicada totalment fins al desenvolupament de la mecànica celeste Una de les conseqüències de la precessió dels equinoccis és que el punt vernal canvia constantment de posició en el firmament, de manera que les coordenades dels estels recollides en un catàleg estellar han d’ésser referides al punt vernal d’un determinat instant, cosa que determina l’ època del catàleg Una altra conseqüència és que…
el Serpent
Astronomia
Constel·lació boreal situada entre les de la Corona Boreal, Hèrcules, l’Àguila, l’Escut, el Sagitari, la Balança, la Verge i el Bover.
La constellació del Serpent és dividida en dues parts per la constellació del Serpentari el Cap del Serpent o Serpens Caput , que és situada a l’W del Serpentari, i la Cua del Serpent o Serpens Cauda , que és situada a l’E El Cap del Serpent conté l’astre més brillant de tota la constellació, que és un estel supergegant de magnitud visual 2,75, que pertany al tipus espectral K2 i és situat a una distància de 82 anys llum L’astre més lluminós de la Cua del Serpent és l’estel η Serpentis , de 3,42, que pertany al tipus espectral G8 i és situat a una distància de 68 anys llum La constellació del…
Anacreont
Literatura
Poeta grec, fill de Skitines de Teos.
La invasió de les ciutats jòniques de l’Àsia Menor per part dels perses obligà els seus a refugiar-se a Abdera, ciutat on visqué un temps Entre els anys 537 i 520 sojornà a la cort de Polícrates de Samos i, a la caiguda d’aquest, inicià una vida errant que es resolgué en establir-se, cap al 518, a la cort pisistràtida d’Atenes Hom no conserva notícies d’ell a partir de la caiguda d’Hiparc 514, però la tradició afirma que morí a 85 anys en algun lloc de l’Àtica Amb la seva poesia, de la qual resten 170 fragments molt breus i que es veié condicionada a l’acceptació del règim…