Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
Muḥammad al-Badr
Islamisme
Imam del Iemen.
Sota el govern del seu pare, l’imam Aḥmad, fou ministre d'afers estrangers, i el 1962, després que morís de les seqüelles d'un atemptat, el succeí Malgrat la seva anterior activitat liberal, mantingué les institucions autoritàries del país sota el consell de Sa'ūd ibn ‘Abd al-'Azīz d’Aràbia Amb motiu del cop d’estat del coronel Sallal fou destronat el mateix any 1962 i es refugià a les muntanyes, on rebé l’ajut de les tribus beduïnes de l’interior del país i de l’Aràbia Saudita per a sostenir la guerra civil fins el 1970 Posteriorment s’exilià a Londres
Aḥmad ibn Yaḥyā
Islamisme
Imam del Iemen (1948-62).
Inicià una política d’entesa amb les potències occidentals per tal d’explotar les riqueses minerals del país La pressió dels grups nacionalistes i reformadors, però, feu que Aḥmad cerqués l’aliança amb els països àrabs i amb els socialistes, alhora que estava en conflicte amb l’imperialisme britànic respecte a les colònies de l’Aràbia del Sud 1956 Fruit de l’entesa amb els països àrabs fou la incorporació del Iemen a la RAU 1958, fins a la seva desintegració 1961 Malgrat tot, continuà una política interna de govern absolutista que provocà, el 1961, un atemptat frustrat contra la…
houthi
Islamisme
Membre de la milícia xiïta del Iemen Ansar Al·lah (‘militants de Déu’).
El nom en plural designa també informalment l’organització i prové del seu fundador, Ḥusayn Badr al-Dīn al-Ḥūṯī, el qual la dècada de 1990 impulsà a través de la seva organització la tradició del zaidisme per tal de fer front al que considerava creixent predomini dels sunnites i a l’amenaça que això suposaria per a la comunitat xiïta del Iemen Després de la unificació del país 1990 i del període relativament permissiu dels anys següents, els xiïtes intentaren guanyar força en el nou estat, però la repressió del president ʿAlī ʿAbd Allāh Ṣāliḥ afavorí l’hegemonia dels sectors…
tova
© Corel - Paty Lam Kim
Construcció i obres públiques
Peça de construcció, de forma semblant a un maó, feta amb argila o amb fang, sovint pastat amb palla, que és assecada al sol.
Hom l’anomena també atova o atovó
beduí | beduïna
© Fototeca.cat
Etnologia
Individu de les tribus nòmades o seminòmades, d’origen àrab, que habiten les estepes i els deserts de l’Orient Mitjà i de l’Àfrica septentrional.
Als països de llengua àrab, el nom de badwī o badawī designa l’habitant del desert, en contraposició al ciutadà Els beduïns posseeixen unes formes de vida i algunes característiques ètniques comunes, però no constitueixen una ètnia particular, i hi ha grans diferències entre ells, segons els països Menyspreen tradicionalment el treball manual, viuen del comerç i la ramaderia i s’allotgen en tendes Llur organització social es basa en la divisió en tribus cabila, subdividides en famílies ' aila i governades per un xeic šayh , càrrec que, en principi, no és hereditari El règim de propietat de…
ʿAlī ʿAbd Allāh Ṣāliḥ
Política
Polític i militar iemenita.
L’any 1958 s’enrolà a l’exèrcit de l’antic regne del Iemen República Àrab del Iemen des del 1962 i anà ascendint de categoria Participà en el conflicte armat entre els reialistes sostinguts per l’Aràbia Saudita i els republicans que rebien suport egipci i que portà a la creació de la República Democràtica Àrab del IemenIemen del Sud el 1967, amb la consegüent divisió del país Nomenat governador de Ta‘izz 1977, després de l’assassinat del president al-Ghašmi 1978, passà a formar part del consell del govern provisional del Iemen…
zaidita
Història
Membre d’un grup xiïta, el nom del qual prové del seu iniciador, Zayd ibn ‘Alī, net de Ḥusayn, revoltat contra la disciplina omeia el 740.
La doctrina zaidita fou l’oficial a Sa'da des del segle IX, i avui dia té adeptes al Iemen
cat
Botànica
Arbust de la família de les celastràcies, de fulles sempre verdes, oposades i dentades, flors petites disposades en cimes axil·lars i llavors amb aril.
Oriünd del Iemen, Aràbia i Abissínia, hi és conreat per les fulles, riques en un alcaloide, la norpseudoefedrina catina, similar a la cafeïna, conegut molt abans que el cafè i el tè
Cosroes I de Pèrsia
Història
Rei de Pèrsia (531-579), de la dinastia sassànida, fill de KavadhI.
Portà a terme la reacció contra el moviment religiós i social dels mazdakites, redreçant i endurint el règim polític A més, expandí molt el seu imperi arribà a Antioquia de Síria, al riu Oxus i al Iemen Es defensà d’una aliança de pobles dirigida per Bizanci, i dominà Mesopotàmia El seu regnat és el moment culminant de l’època sassànida
abissini | abissínia
Etnologia
Individu d’un poble de l’Àfrica del nord-est, del qual ha pres nom Abissínia.
D’origen semita, al segle X aC passà del Iemen al Corn d’Àfrica, on es fongué amb els pobles autòctons Conserva els trets racials caucàsics i la llengua semítica, però és de pell bruna i de cabell cresp Al segle IV es cristianitzà Etiòpia El nom originari, en àrab habaš , es troba testimoniat ja en inscripcions del segle IV, sota la forma hbš