Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Sita Murt
Disseny i arts gràfiques
Nom amb el qual és coneguda la dissenyadora de moda Carme Murt.
Filla d’un fabricant del ram de l’adoberia, estudià disseny tèxtil a Barcelona Casada amb l’empresari tèxtil Esteve Aguilera, amb el qual collaborà, després de la seva mort 1984 es féu càrrec del negoci familiar, el nom de la marca comercial del qual canvià d’Esteve Aguilera a Sita Murt Transformà i convertí l’empresa en una de les firmes de moda catalanes amb més presència internacional gràcies a un estil propi i identificable, i aconseguí un ràpid creixement, bé que el 2014 superà un concurs de creditors a través d’una important reestructuració Aquest any, la seva empresa tenia uns 2000…
Pere Bas i Vich
Disseny i arts gràfiques
Estamper.
Dels seus obradors d’Igualada eixiren nombroses publicacions, entre les quals diverses obres de bibliòfil, un volum d’homenatge a Junceda, i la major part d’edicions del Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada
Ramon Tobella i Castelltort
Disseny i arts gràfiques
Edició
Mestre impressor.
Aprengué l’ofici a Igualada i Manresa El 1886 passà a Barcelona i exercí de tipògraf a les impremtes Ramírez i L’Acadèmia Fou regent de la casa Ronsard i Companyia 1888 i el 1894 formà part de la raó social Tobella, Costa i Pinyol S'installà tot sol el 1909 El 1915 comprà a Antoni Rovira i Virgili la Societat Catalana d’Edicions, que continuà i amplià Sabé compaginar la tradició tipogràfica de Rafael Farga i Pellicer amb l’estètica del seu temps, primer modernista i després noucentista Fou un dels principals impressors renovadors del 1900 S'especialitzà en treballs artístics,…
Celestí Galceran i Carrer
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Aquarel·lista i dibuixant.
Fou membre del Centre d’Aquarellistes de Barcelona La seva especialitat fou el paisatge i els aspectes portuaris Prengué part en diverses exposicions de belles arts de Barcelona com les del 1885 i del 1891 Al Museu d’Art Modern hi ha dibuixos seus També conreà la literatura, i traduí l’obra teatral La Gioconda , de Gabriele D’Annunzio Formà part de la colla anarquitzant d’El Foc Nou 1896 i collaborà a “La Revista Blanca”
Josep Serra i Massana
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant.
Format a l’acadèmia Baixas de Barcelona Publicà sobretot dibuixos humorístics a Charlot , Virolet , La Mainada , Plançons , En Patufet , L’Esquitx , TBO , etc Fou collaborador de les editorials Muntañola i Seix i Barral Fou un dels pioners dels dibuixos animats en el camp publicitari Durant la guerra civil de 1936-39 collaborà a Flechas i Pelayos i creà, amb Baldrich, la revista Mujer , que ell mateix tractà d’establir a Buenos Aires 1941-45 Hom l’ha comparat amb Junceda pel seu estil Ha publicat el text teòric Análisis de la comicidad
Josep Aragonès i Ferrer
© Escola Pia
Educació
Cristianisme
Disseny i arts gràfiques
Religiós escolapi, dibuixant.
Biografia Es traslladà a viure a Mataró amb la seva família i entrà com a alumne a l’Escola Pia de Santa Anna Després anà a l’Escola Pia de Moià 17 de setembre de 1893 i hi professà el 18 d’agost de 1895 Inicià la carrera eclesiàstica a la casa central d’estudis d’Iratxe i la continuà a la de San Pedro de Cardeña Passà per diversos collegis Calella 1897-99, Sabadell 1899-1900, Olot 1900-03, Valls, 1903-09, Sabadell 1909-10, Sant Antoni de Barcelona 1910-11, Nostra Senyora de Barcelona 1911-19, Castellar del Vallès 1919-21, Vilanova i la Geltrú 1921-33 i Caldes de Montbui 1933-57 Els anys de…
Gaspar Camps i Junyent
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Dibuixant i pintor.
Es formà a l’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera i a l’escola de Llotja de Barcelona, on fou deixeble d’Antoni Caba Visqué amb Salvador Alarma a París 1892-95, on fou deixeble d’A W Bourguereau, B Constant i JP Laurens Com a illustrador Album Salón , 1898-1904 es feu ressò de l’estil modernista d’A Mucha Establert novament a París i també a Tolosa de Llenguadoc, es dedicà al cartellisme, gènere en el qual excellí Com a pintor conreà un realisme anecdòtic, sovint proper a l’art pompier
Josep Puiggarí i Llobet
© Fototeca.cat
Art
Disseny i arts gràfiques
Historiador de l’art i dibuixant.
Advocat de professió Influït per la nova mentalitat revaloradora de l’art medieval introduïda pels natzarens, es dedicà a la recerca documental d’aquest tema i d’història general Fou sotsarxiver de l’Ajuntament de Barcelona des del 1867 i més tard cap de l’arxiu fou també vocal i després secretari de la Comissió Provincial de Monuments Històrics i Artístics, membre de l’Acadèmia de Bones Lletres 1861, corresponent de San Fernando 1866 i president de l’Associació Artística i Arqueològica de Barcelona, a la qual donà un important impuls Publicà treballs a El Museo Universal i en altres revistes…
,