Resultats de la cerca

És un dels polígons d’actuació de la Comissió d’Urbanisme de Barcelona dins el pla d’Urgència Social que es començà a edificar el 1959 per una empresa privada Construcciones Españolas SA amb la prèvia elaboració d’un pla parcial d’ordenació urbana 1958 que significà una forta densificació d’ocupació del sòl d’aquest sector respecte a la prevista en el pla Comarcal del 1953 passà de 166 h/ha 1953 a 1 000 h/ha 1970, densitat superior a la del districte cinquè de Barcelona És format per blocs d’habitatges de superfície reduïda de 40 m 2 a 50 m 2 , alta densitat relativa d’ocupació dels…

Els anys trenta tingué una estreta relació amb l’avantguardisme, especialment amb el grup ‘Kwadryga’ i durant la postguerra fou un dels poetes de més èxit amb reculls com Pieśni ‘Cants’, 1953 i Chryzostoma Bulwiecia podróż do Ciemnogrodu ‘Viatge de Chryzostoma Bulwiecia a Ciemnogrod’, 1954 En les seves obres barreja gèneres i registres molt diversos, amb preferència extrets dels mitjans de comunicació de masses, i mostra una inclinació per l’humor absurd i truculent, palesa també en els seus microdrames, d’entre els quals cal esmentar Zielona Gęś ‘L’oca verda’, 1956

És un dels millors representants de les lletres visigòtiques Escriví De viris illustribus sobre els homes illustres, tots, excepte Gregori el Gran, hispans, i entre els quals parla de Nonnit de Girona, De cognitione baptismi, De progressu spiritualis deserti i De virginitate S Mariae  La seva festa se celebra el 23 de gener

Acabà els seus estudis de dret el 1886 i s’inicià en l’activitat política amb el nucli republicà possibilista de l’Ateneu Barcelonès El 1899 fou un dels fundadors del Centre Nacional Català i el 1901 de la Lliga Regionalista Regidor, elegit pel novembre del 1901, encapçalà amb Jaume Carner l’escissió esquerrana de la Lliga del 1904, produïda arran de l’actitud presa per FCambó davant la visita del rei a Barcelona Tingué llavors una etapa d’una gran brillantor política fou un dels iniciadors d' El Poble Català novembre del 1904, actuà destacadament el 1905 en la comissió de finances de l’…

Fou fundat l’any 1994 Ha arribat a jugar a preferent territorial, i la temporada 2013-14 jugava a segona catalana S’entrena al camp municipal del barri i té equips de categories inferiors i una escola de futbol

Vida i obra Estudià a Vic, Barcelona i Madrid Enginyer de camins des del 1841, alt funcionari de l’Estat fins l’any 1849, es dedicà des d’aleshores gairebé íntegrament a la construcció d’una teoria general dels processos d’urbanització de les societats humanes, que és una veritable teoria de la història Aquesta teoria es basà en uns amplíssims coneixements històrics i topogràfics, i en l’elaboració de l’estadística urbana de dues ciutats que coneixia directament Barcelona i Madrid Cerdà fou un dels primers historiadors de l’urbanisme d’Europa, i, alhora, bastí una teoria de la història basada…

Iniciat en la música a la seva vila natal, el 1900 ingressà en l’Escolania de Montserrat Fou deixeble de Manuel Guzmán en les matèries de piano, orgue i harmonia fins el 1907 El 1909 professà al monestir Continuà els seus estudis d’harmonia amb Ramir Escofet i els de contrapunt amb Anselm Ferrer El 1915 exercia de professor a l’Escolania i a partir del 1924, havent de suplir l’organista BM Vilar, es dedicà completament a l’orgue Rebé lliçons de Josep Muset i de Francesc Civil abans d’anar a París, on amplià estudis amb Joseph Bonnet, André Marchal i, especialment, Charles Tournemire, amb qui…

Fou escolà de Montserrat des del 1900 i es formà musicalment amb Manuel Guzmán Professà l’any 1909 i amplià els seus coneixements amb Anselm Ferrer Des del 1924 fou organista del monestir, càrrec que deixà per motius de salut el 1935 Autor d’obres per a instruments de teclat i composicions vocals També fou crític musical

Cursà els primers estudis de llatí i de filosofia al seminari de Vic, ciutat on s’havia traslladat la seva família, de tradició liberal, en produir-se l’alçament dels Malcontents el 1827 Amplià estudis de matemàtiques i d’arquitectura a Barcelona, i el 1835 es traslladà a Madrid, on ingressà a l’escola d’enginyers de camins, i n'obtingué el títol el 1841 S'allistà a la milícia nacional madrilenya i assolí el grau de tinent d’una companyia de granaders Com a enginyer de l’estat fou destinat, successivament, a Terol, Tarragona, Girona i Barcelona, on s’establí el 1849 Interessat en l’estudi de…

Pare de l’escriptor Alfons Par i Tusquets Fou secretari de la Universitat de Barcelona i degà del collegi d’advocats 1877 Liberal, fou regidor de l’Ajuntament de Barcelona 1860, 1868-71, 1874, diputat provincial 1864-66 i president de la Societat Econòmica d’Amics del País 1890 Autor d’opuscles de tema jurídic, com Redención de censos enfitéuticos 1880 i Laudemios 1889