Resultats de la cerca

Habitada majoritàriament pels kurds kurd, és una regió muntanyosa amb altituds superiors als 3 500 m, molt seccionada per gorges abruptes i d’accés difícil, la qual cosa afavoreix el manteniment de la comunitat kurda i les seves tradicions Defensors de la independència nacional, els kurds han rebutjat sovint el poder dels governs que els han dominat i han donat lloc a freqüents rebellions locals Després de la desfeta turca a la Primera Guerra Mundial, els kurds, encoratjats per la declaració Wilson 1918, que preveia l’autonomia de les nacionalitats no turques de l’imperi Otomà, aspiraven a la…

La capital és Ahvāz Situat entre la plana de Mesopotàmia, al N, i el Zagros, al S, és fronterera amb l’Iraq, i s’obre a la mar pel golf Pèrsic Té una gran importància econòmica els anys setanta hom hi dugué a terme extensos treballs d’irrigació Té jaciments de petroli i una gran refineria a la ciutat d’Ābādān

Centre d’una fèrtil àrea cerealícola, a la vall del Qareh Sū Refineria de petroli, connectada per pipe-line amb el camp petrolífer de Naft-i-Shah, prop de la frontera amb l’Iraq Manufactures tèxtils i productes alimentaris Entre el 1969 i el 1986 rebé el nom de Kermānshāh, quan fou substituït pel de Bakhtarān fins el 1995, que recuperà el de Kermānshāh

L’illa pertany a l’Iran des del 1847, i en 1909-12 hi fou construïda una refineria de petroli La ciutat es desenvolupà ràpidament al voltant d’aquesta refineria i el seu port esdevingué un dels més importants del món, fins que un bombardeig 1980 durant la guerra entre l’Iran i l’Iraq malmeté seriosament el port i la refineria Aeroport

Establerta a la vora dreta del riu Kaūn, en el punt on desguassa en el Shatt-al-Arabar, a 105 km del golf Pèrsic Important port exportador de productes alimentaris blat, arròs i dàtils i també de cotó i pells, és connectat amb el ferrocarril transiranià Té extensos conreus de palmera datilera Fou durament afectada per la guerra entre l’Iraq i l’Iran 1980-1988

La geografia física Les serralades de l’Iran es divideixen, a partir del nucli muntanyós d’Armènia, en dos sistemes de direcció NW-SE i amb unes altituds de més de 3000 m el que voreja la costa de la mar Càspia d’W a E, amb l’Elburz Demāvand, 5670 m, que es perllonga cap a l’E per les muntanyes de Khorāsān, i el que parteix de l’E de la depressió del llac Urmia i forma una sèrie de serralades, el Zagros, que a través del Kurdistan es dirigeixen cap al S i voregen l’altiplà interior A l’E, les muntanyes del N i del S s’uneixen per una sèrie…

La geografia física El relleu Vista de l’Ararat en primer terme, el monestir armeni de Khor Virap, situat prop de la frontera entre Turquia i Armènia Arian Zwegers CC BY 20 L’estructura d’Anatòlia és la d’un altiplà amb una altitud mitjana de 1132 m, clapat de conques lacustres i de volcans És una regió muntanyosa que essencialment pertany al sistema plegat alpí, encara que gairebé totalment peneplanat segons les fases orogèniques principals i aixecat en bloc per moviments de conjunt continuats fins a dates ben recents Geològicament s’hi troben roques de gairebé totes les edats, des de les…

Fundat per Osman I, de qui prengué el nom, aviat anà guanyant territori en detriment dels mongols, seljúcides i bizantins L’organització del naixent imperi fou obra d’Orhan I 1326-59, que establí la capital a Brusa, dividí el territori en sanǧaqs ‘banderes’ i obligà els nous súbdits a un impost tributari i a participar en les empreses d’expansió creació de la infanteria i la cavalleria genísser Orhan arrabassà a l’emperador Andrònic Nicea, İzniq, İzmid i Nicomèdia i s’emparà de diversos principats d’Anatòlia així guanyà la sortida a la mar Egea i inicià les incursions marítimes a les costes…

Passa per Bàssora i desemboca en delta al golf Pèrsic