Resultats de la cerca
Es mostren 117 resultats
música d’Irlanda
Música
Música desenvolupada a Irlanda.
Es divideix en la República d’Irlanda, estat independent amb capital a Dublín , i el territori d’Irlanda del Nord, amb capital a Belfast, que forma part del Regne Unit de la Gran Bretanya Música culta La informació que es té sobre la Irlanda precristiana és molt minsa, i tampoc no hi ha gaires dades referents a l’Església celta Els exemples conservats de litúrgia de l’Església celta, com el Missal Stowe , revelen no solament la influència gàllica sinó també de la litúrgia hispànica Malgrat la voluntat unificadora de la litúrgia per part de Roma, els…
literatura irlandesa
Literatura
Literatura conreada a Irlanda en irlandès.
A Irlanda es desenvoluparen tres cicles èpics precristians el mitològic, el dels fenians del s XI al XVIII, ambdós comuns a Escòcia, d’on sembla que procedeixen les composicions relatives a Ossian i a sant Patrici que hi són inserides, i el dels ulats, herois semimítics del s I, centrat en la figura de Cúchulainn i que és genuïnament irlandès Molt aviat aparegueren els filid, poetes doctes, desplaçats al s XIII pels bards, poetes, secretaris i consellers de famílies poderoses Amb el cristianisme entrà a Irlanda la cultura clàssica, que mai no hi tingué cap paper…
música de Dublín
Música
Música desenvolupada a Dublín (Irlanda).
Gran part dels materials amb els quals es podria reconstruir una precisa i completa imatge de la vida musical de Dublín han estat destruïts El 1431 fou instituït un cor a la catedral de Saint Patrick, i els compositors de madrigals John Farmer i Thomas Bateson esdevingueren organistes a la Christ Church El primer teatre s’inaugurà a Werbergh Street el 1638, però fou tancat durant la rebellió del 1641 Després de la restauració, el nou teatre de Smock Alley fou el principal centre on es representà òpera i art dramàtic fins el 1787, any del seu tancament A mitjan segle XVIII Dublín atragué…
unionisme
Història
Política
Tendència política dels partidaris de la unió de la Gran Bretanya i Irlanda.
S'inicià amb l’oposició d’un sector del partit liberal a l’acceptació del Home Rule d’Irlanda per Gladstone 1885, que dugué a la creació del Liberal Unionist Party 1886, dirigit per Spencer Compton Cavendish i Joseph Chamberlain Després d’un procés de collaboració i aliances electorals amb els conservadors, s’hi fusionaren amb el nom de The Conservative and Unionist Party del 1911 al 1985 Després de la separació adoptaren el nom d’Ulster Unionist Party UUP, el qual, fins el 2003, que fou superat per la seva escissió, el Democratic Unionist Party , es mantingué com el primer…
hornpipe
Música
Dansa de tempo ràpid popular a Gal·les, Escòcia, Irlanda i Anglaterra.
Se’n distingeixen tres tipus El primer es caracteritza per ser una dansa solista, en què un o diversos dansaires alhora ballen independentment A Escòcia i Galles existí des d’antic, a Anglaterra almenys des del segle XVI, i a Irlanda, on no era una dansa autòctona, es desenvolupà en competicions El segon tipus, una dansa circular en parelles, predominà a Anglaterra des del segle XV fins al principi del XVII Finalment, el tercer tipus és una mena de country dance contradansa , típica de la segona meitat del segle XVII, que es ballava per parelles en filera i es caracteritzava pel…
gaèlic irlandès
Lingüística i sociolingüística
Llengua cèltica pertanyent a la branca goidèlica del grup insular parlada a l’illa d’Irlanda.
Originada a Irlanda, hi té tres variants meridional a An Mhumha, occidental a Connachta i septentrional a Dún na nGall Al segle XVI inicià un procés de recessió davant el progrés de l’anglès com a llengua de comunicació i de cultura Posteriorment, amb la seva reimplantació com a llengua nacional i establerta l’obligatorietat del seu estudi a les escoles, ha experimentat una revifalla El 2005, el govern irlandès aconseguí que l’irlandès fos reconegut com a llengua de treball de la Unió Europea, i l’any següent impulsà un pla per a assolir un bilingüisme efectiu anglès-irlandès en…
xèrif | xèrifa
Dret processal
A la Gran Bretanya, Irlanda del Nord i els EUA, oficial administratiu amb algunes funcions judicials, encarregat de mantenir el compliment de la llei en els comtats i districtes.
A Anglaterra, Escòcia i Irlanda del Nord representa la corona en els diversos comtats als EUA és elegit i no té gairebé cap funció judicial Càrrec anglosaxó anterior a la conquesta normanda 1066, arribà a ésser l’única autoritat del comtat, sovint amb caràcter hereditari Fixat el seu caràcter electiu 1300 i anual 1340, les seves funcions foren reestructurades pel Sheriff Act 1877 i per la reforma dels moderns County Courts 1934 Fins a l’abolició de la pena de mort 1965, fou l’encarregat d’executar-ne les sentències
fenià | feniana
Història
Membre d’una organització secreta revolucionària creada a Chicago el 1858 per John O’Mahony entre els emigrats irlandesos i que tenia com a finalitat la lluita en pro de la independència d’Irlanda i la separació d’aquest país de la corona britànica.
Aquest moviment, que prengué el nom de l’heroi llegendari Finn Mac-Cunhail, passà al Canadà i a d’altres centres d’immigració irlandesa A Irlanda el moviment fou dirigit per James Stephens, entorn del diari “Irish People”, i continuà fins a la Primera Guerra Mundial llavors els fenians s’integraren en diversos partits polítics, sobretot en el Sinn Fein
art irlandès
Art
Art desenvolupat a Irlanda.
De l’edat del bronze hom conserva lúnules d’or i destrals amb dibuixos geomètrics Del període de La Tène és el collar de Broighter i altres obres d’orfebreria d’estil cèltic El desenvolupament d’una cultura local cristiana i monàstica, no subjecta a invasions, donà lloc a l’estil irlandès dels segles VI-IX, basat en elements cèltics i coptes, aquests últims introduïts per sant Patrici i mantinguts per intercanvis amb Egipte i amb Síria Les obres més importants són els pilars i les esteles coberts d’ornamentació geomètrica esteles de Fahan Mura i de Carndonagh, segle VII i les creus de terme…
música irlandesa
Música
Art musical conreat a Irlanda.
La música tradicional té aspectes molt originals Les melodies empren indistintament l’escala pentatònica o els modes grecs i els majors i menors occidentals Els cants dels bards s’han conservat fins al s XX L’instrument nacional és l’arpa hom en conserva exemplars molt antics També és popular la union pipe , modalitat de cornamusa Les danses més típiques són el planxty i el reel De la música medieval resta el testimoni del teòric Joan Escot Eriúgena s IX, que esmenta música a veus i organum , i el de Giraldus Cambrensis, que esmenta polifonia practicada d’una manera popular al s XII Els…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina