Resultats de la cerca
Es mostren 49 resultats
Irlanda
© Corel Professional Photos
Illa
Illa de l’arxipèlag britànic, situada a l’W de la Gran Bretanya, de la qual només la separen 23 km a l’indret més estret de la mar d’Irlanda. És dividida entre la República d’Irlanda, Estat independent, i el territori d’Irlanda del Nord, integrant del Regne Unit.
La geografia física El sòcol irlandès es compon d’una extensa varietat de roques primàries calcàries paleozoiques, esquists, gresos i granits Al NE afloren les capes més recents margues triàsiques, cretes secundàries i basalts terciaris de l’altiplà d’Antrim L’illa és formada per una depressió central, dominada al N i al S per massissos muntanyosos La plana central, de 180 per 129 km, és gairebé totalment calcària, sembrada de llacs i de torberes i poblada de morenes, testimoni d’un evident passat glacial Al N, massissos granítics i volcànics són separats per grans golfs Dún na…
Irlanda
Estat
Estat que ocupa l’illa d’Irlanda, llevat del territori del NE; la capital és Dublín.
La geografia econòmica L’agricultura Com a cas no freqüent a Europa, l’agricultura proporcionà fins el 1973 ingrés a la CEE més llocs de treball que la indústria Les condicions climàtiques imposen un predomini de l’herba el prat, permanent o temporal, cobreix el 79% de la superfície agrària útil, i així, el cens ramader és molt elevat en relació amb les dimensions de la població fins al punt que els caps de bestiar la tripliquen en nombre, cas únic a Europa Destaquen el bestiar boví, oví i porcí És remarcable l’organització cooperativista de l’explotació ramadera producció i comercialització…
mar d’Irlanda
Mar
Mar d’Europa, entre la Gran Bretanya (Escòcia al N, Anglaterra a l’E i Gal·les al S) i Irlanda, a l’oest.
Es comunica amb l’Atlàntic pel canal del Nord, on assoleix la profunditat màxima 245 m, i al S amb la mar Cèltica pel de Sant Jordi Té una extensió d’uns 104000 km 2 Inclou les illes de Man, d’Anglesey i de Holyhead El port més important és Liverpool Es formà fa uns 20000 anys, al final de l’últim període glacial
Cill Mhanntáin
© Fototeca.cat-Corel
Divisió administrativa
Comtat d’Irlanda, al Leinster.
La capital és Cill Mhanntáin 5 178 h 1981
Corcaigh
© Turisme d’Irlanda / Andrew Bradley
Ciutat
Capital del comtat homònim, Irlanda, al Munster, a l’entrada de l’estuari del riu Lee.
El nucli originari és edificat en una illa del Lee, unida a terra per diversos ponts És la segona aglomeració del país el seu creixement demogràfic ha estat molt important els darrers trenta anys Aeroport internacional i port ben equipat per al comerç productes agrícoles i ramaders i teixits Els avantports de Cobh i Pasage West són dedicats al passatge Nucli industrial indústria cervesera, química, d’automòbils, tèxtil, alimentària i refineria de petroli Centre d’ensenyament superior University College, fundat el 1845 El seu origen ve del monestir fundat per Finbarr s VII Els danesos hi…
Ulster
Geografia històrica
Regió històrica al N d’Irlanda.
La major part passà el 1921 al Regne Unit de la Gran Bretanya amb el nom d'Irlanda del Nord La resta constitueix una província de la República d'Irlanda, dividida en tres comtats 8011 km 2 234251 h 1996
canal del Nord
Estret marí
Estret que separa Escòcia del NE d’Irlanda i comunica la mar d’Irlanda amb l’Atlàntic.
Té una longitud d’uns 150 km i s’estén des del Rhinns Point, al N, fins al Mull of Galloway, al S El lloc més estret és entre Mull of Kintyre Escòcia i Fair Head Irlanda del Nord La profunditat màxima és de 272 m El port principal és Belfast
Dublín
© Corel / Fototeca.cat
Ciutat
Capital de l’estat d’Irlanda i del comtat homònim, al Leinster.
És situada en una ampla badia sobre la mar d’Irlanda, a la desembocadura del riu An Life Originada al nord del riu, experimentà un gran creixement als s XVIII i XIX Al començament del s XX tenia 309 400 h augmentà molt amb la independència, i s’estabilitzà tot seguit l’aglomeració comprèn, entre altres, els nuclis de Howth i Dún Laoghaire Centre de comunicacions de l’estat, és el final de la xarxa de ferrocarrils i del Gran Canal i del Canal Reial, amb aeroport internacional i amb el primer port de comerç i de pesca de l’estat, construït el 1714 A la manufactura tradicional…
An tSionna
Riu
Riu d’Irlanda, el més important de l’illa (365 km de longitud i 15 700 km 2
de conca).
Neix en una vall morènica, als territoris fronterers de la República d’Irlanda amb Irlanda del Nord Travessa en direcció NE-SW la plana central irlandesa i forma diversos llacs Ríbh, Deirgdheirc, etc Desguassa a l’Atlàntic en un estuari que, des de Luimneach, té 112 km Els seus salts i ràpids han permès l’establiment de centrals hidroelèctriques És unit amb Dublín pel canal Laighean
mar Cèltica
Mar
Part de l’oceà Atlàntic que voreja les costes meridionals d’Irlanda.
Limita al NE amb el canal de Sant Jordi, per on es comunica amb la mar d’Irlanda, i a l’E amb els canals de Bristol i de la Mànega, i banya les costes de Galles, Cornualla, Devon i Bretanya Els límits occidental i meridional estan ben definits per la plataforma continental Inclou les illes de Scilly La seva fondària varia entre els 50 m i els 200 m Tenen importància les activitats pesqueres i petrolieres El nom fou proposat per EWL Holt el 1921