Resultats de la cerca
Es mostren 197 resultats
Llorenç Mateu i Sanç
Literatura
Història del dret
Jurista i escriptor.
Cavaller de l’orde de Montesa Estudià filosofia a València i dret a Salamanca Doctorat el 1638, exercí d’advocat El 1646 Felip IV el nomenà assessor de governador de València, i el 1647, advocat fiscal de l’audiència, on ascendí, el 1649, a jutge de la sala del crim i, el 1652, a jutge civil El 1659 passà a Madrid, com a alcalde de casa i cort, el 1668 fou conseller d’Índies i el 1671 passà a regent del Consell d’Aragó És autor del tractat De regimine urbis et regni Valentiae 1654-56, 1667, 1704, del Tratado de la celebración de cortes del reino de Valencia Madrid 1677, la seva obra més…
Cassiodor
Història
Literatura
Cristianisme
Polític, monjo i escriptor romà.
Al principi del segle VI tingué una important activitat política a la cort de Ravenna, on redactà documents oficials, compilats en els Variae , conjunt de lletres amb referències de decrets i edictes imperials, i una història dels gots publicada entre els anys 525 i 533, perduda, que segons tots els indicis era un panegíric per a legitimar el regnat de Teodoric Fou la base d’una obra molt més breu de Jordanes El 514 fou nomenat cònsol, i influí poderosament en la reconciliació de Teodoric I amb l’església romana Després de la mort d’aquest 526, continuà la seva carrera a la cort i el 533…
Ferdinand von Saar
Literatura
Escriptor austríac.
Prengué part en la campanya d’Itàlia 1859 Conegut com a narrador i poeta líric, la seva obra es caracteritza pel to melangiós i pessimista cal destacar-ne Novellen aus Österreich ‘Contes d’Àustria’, 1877 i els seus poemes Wiener Elegien ‘Elegies vieneses’, 1893 Menys interessant és, potser, la seva obra dramàtica
Lope de Espejo
Literatura
Poeta i literat.
Estudià humanitats a València i es doctorà en teologia Posteriorment passà a viure a Itàlia El 1453 residia a Nàpols És autor d’una Historia de primi Rè delli Regni de Napoli e d’Aragona , obra que dedicà a Alfons, duc de Calàbria després Alfons II de Nàpols, i de nombroses poesies en llatí
Luca Assarino
Historiografia
Literatura
Historiador i literat.
De pares italians, visqué la major part de la seva vida a Itàlia Fou cronista de la casa de Savoia És autor, entre altres obres, de Delle rivoluzioni della Catalogna 1644, crònica molt ben documentada del Corpus de Sang, reimpresa tres anys més tard amb un apèndix sobre la Guerra dels Segadors 1640-42
Elies Levita
Gramàtica
Literatura
Gramàtic i escriptor hebreu.
Residí a Itàlia, protegit del cardenal Edigi de Viterbo, al qual ensenyà la llengua hebrea i per al qual copià diversos manuscrits Publicà el Massoret ha-Massoret 1358 i també moltes obres sobre qüestions gramaticals Estudià la càbala, i, al final de la seva vida, reclòs en el ghetto de Venècia, publicà la novella judeoalemanya Bovo-Buch
Iorgos Khortatzis
Literatura
Poeta cretenc.
És l’autor de la tragèdia Erofili , que descriu els amors d’Erofili i Panaretos Sota la influència del drama italià de l’època Giraldi, Tasso, Khortatzis hi donà proves d’originalitat i d’un gran ofici en l’ús de la llengua i en la composició harmoniosa dels versos, que, en molts casos, han adquirit un valor paremiològic
petrarquisme
Literatura
Moviment poètic consistent en la imitació de la lírica de Petrarca, i gairebé només del seu Canzioniere, en el món occidental, especialment romànic, dels s. XIV-XVIII.
De fet és un manierisme que beu de les frases, imatges i versos amorosos de Petrarca, exagerant-ne els defectes és a dir, preciosisme, reiteracions, subtileses A Itàlia té tres moments un primer petrarquisme s XIV-XV, amb les figures del Tebaldeo, el barceloní Cariteo i, sobretot, Serafino Aquilano un segon petrarquisme segle XVI, que torna al veritable Petrarca i, per obra de Bembo, l’eleva a la categoria de model de poesia bembismo amb la redacció de florilegis, rimaris i vocabularis hi destaquen com a poetes Tansillo i Di Costanzo Neix aleshores un antipetrarquisme per…
Joan de Giorgio Vitelli i Simon
Literatura
Escriptor, destacat representant de la renaixença catalana a l’Alguer.
Advocat 1892, ingressà al ministeri de l’interior italià fou prefecte a Ravenna 1913 El 1887 contribuí a facilitar els estudis d’Eduard Toda als arxius algueresos És autor de nombroses poesies catalanes, d’arrel popular Traduí al català poetes italians Dant, Leopardi, Carducci i Heine i alguns escrits breus sobre temes algueresos Escriví estudis sobre el folklore i el dialecte alguerès
Nicolau Espinosa
Literatura
Poeta en castellà.
Escriví La segunda parte de Orlando Saragossa 1555, Anvers 1557, Alcalá 1579, llarg poema en octaves, abundós en aventures fantàstiques, on figura un vaticini del Túria en el qual enumera i elogia alguns poetes valencians, precedent del Canto del Turia , de Gil Polo Traduí de l’italià el Compendio de las historias del reino de Nápoles , de Pandolfo Conllenuccio València 1563