Resultats de la cerca

Relació de guardonats 1979 Philip Johnson Estats Units d’Amèrica 1980 Luis Barragan Mèxic 1981 James Stirling Gran Bretanya 1982 Kevin Roche Estats Units d’Amèrica 1983 Ieoh Ming Pei Estats Units d’Amèrica 1984 Richard Meier Estats Units d’Amèrica 1985 Hans Hollein Àustria 1986 Gottfried Boehm Alemanya 1987 Kenzo Tange Japó 1988 Gordon Bunshaft Estats Units d’Amèrica i Oscar Niemeyer Brasil 1989 Frank O Gehry Estats Units d’Amèrica 1990 Aldo Rossi Itàlia 1991 Robert Venturi Estats Units d’Amèrica 1992 Alvaro Siza Portugal 1993 Fumihiko Maki Japó 1994 Christian de…

A París, féu pràctiques amb Le Corbusier 1931-36 El 1937 construí el Pavelló del Japó de l’Exposició Internacional de París, obra considerada a Occident com la primera que incorpora el llenguatge arquitectònic internacional als plantejaments tradicionals japonesos Actiu en el CIAM, fou delegat del Japó al CIRPAC El 1951 creà el museu d’Art Modern de Kamakura, que és una de les obres que inicien el renaixement arquitectònic japonès després de la Segona Guerra Mundial La casa Internacional de Tòquio —1955, amb la collaboració de Mackawa i Yoshimura— i l’immoble Tokyo-…

Graduat a la Universitat de Tòquio l’any 1965, l’any 1971 establí el seu propi estudi, i el 1976 sobresortí pels habitatges construïts a Tòquio en forma de U La seva obra constitueix una reflexió sobre el paper de l’arquitectura en el context socioeconòmic postindustrial, dominat per la teletecnologia i la publicitat Els projectes PAO 1 1985 i PAO 2 1986, les installacions efímeres de la Torre dels Vents a Yokohama 1986-95 i de l’Ou dels Vents de Tsukudajima 1988-91, l’ITM de Matsuyama, al Japó 1991-93, la residència per a la tercera edat de Yatsushiro 1994, la Mediateca de…

Estudià a la Universitat de Michigan i realitzà el seu primer edifici l’any 1949 Durant els anys 1952-54 fou tinent del cos d’enginyers de l’armada a Corea, Japó i els EUA Desenvolupà una intensa tasca docent des de l’any 1950, dirigint el departament d’arquitectura d’universitats nord-americanes com les de Califòrnia a Los Angeles, Yale a Berkeley i Austin a Texas Publicà diversos llibres en collaboració, que destaquen per no estar destinats a un públic necessàriament iniciat És el cas de The Place of Houses 1974, Dimensions 1976 i Body, Memory and Architecture 1977 Dissenyà…

Graduat el 1954 i doctorat el 1961 per la Universitat de Tòquio Deixeble i collaborador de  Kenzo Tange , amb ell s’integrà en el grup que publicà Metabolism’60 , conjunt de propostes tendents a un nou plantejament de l’urbanisme Moltes d’aquestes propostes foren aplicades al pla de desenvolupament de Tòquio, del qual són coautors El 1963 establí despatx propi i el 1964 fou nomenat catedràtic d’enginyeria urbana a la Universitat de Tòquio El 1970 començà a distanciar-se de Tange i a definir un llenguatge propi, que pot inscriure’s dins l’arquitectura postmoderna Entre les obres d’aquesta…

A l’Exposició de la Construcció de Leipzig 1913 erigí el Monument al ferro , i a l’Exposició del Werkbund, a Colònia 1914, mostrà les grans possibilitats del vidre com a material de construcció El 1926 inicià la construcció de cases populars a l’estil internacional a Berlín Amb motiu de l’ascensió dels nazis al poder emigrà, primer a Moscou 1932, després al Japó 1933 i a Turquia El 1919 publicà una sèrie de projectes realitzats durant la Primera Guerra Mundial sobre arquitectura alpina En el seu llibre Die neue Baukunst in Europa und Amerika 1929 resumeix les característiques del…

El mot, bé que d’origen persa, fou usat genèricament pels europeus per a indicar diferents edificis sagrats diversament anomenats a l’Orient i, sobretot, les imitacions que se’n feren a l’Europa del segle XVIII, les quals però, mancaven de tot el seu contingut religiós i eren purament decoratives A l’Índia són mausoleus, llocs de devoció i pregària, on es conserven relíquies de monjos sants, o monuments que recorden fets miraculosos o en acció de gràcies Sembla que la seva arquitectura prové dels cultes bramànics, i simbolitzen, a través de les torres sobreposades, la superposició de les…

Es llicencià a la Universitat de Washington el 1971 i el mateix any realitzà estudis a Roma i, posteriorment, a l’Architectural Association de Londres, el 1976, any a partir del qual establí el seu propi despatx a Nova York Desenvolupà una tasca docent en diverses universitats, entre d’altres la de Columbia, des del 1981 Tal com expressa en el seu manifest Anchoring 1989, la seva obra tracta d’aprofitar les oportunitats que ofereix la situació i el lloc concret de cada projecte, a partir de la generació de diagrames conceptuals que possibiliten que la forma esdevingui específica, prescindint…

Format a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Copenhaguen, on també fou professor del 1968 al 1995 Deixeble d'Arne Jacobsen i Jørn Utzon, fundà el seu propi estudi el 1959, que amb el temps adquirí renom internacional Exponent d’una arquitectura lluminosa i elegant, entre les seves obres cal destacar el Ministeri d’Afers Estrangers de l’Aràbia Saudita, a Al-Riyād 1984, on projectà també l’ambaixada danesa 1987, l’Escola de Negocis de Copenhaguen 1989, l’església d’Enghøj 1994, la gliptoteca Ny Carlsberg de Copenhaguen 1996, la biblioteca pública de Malmö, a Suècia 1997, la polèmica Òpera Reial…

Es graduà l’any 1953 per la Universitat Politècnica de Milà i es doctorà el 1963 Tingué com a mentor Ernesto Nathan Rogers, del qual en 1964-69 fou ajudant de càtedra a la Universitat de Milà i amb el qual collaborà en revistes d’arquitectura i urbanisme de gran influència A més d’arquitecta, fou també una interiorista i dissenyadora de renom La gran majoria dels seus projectes parteixen d’edificis ja construïts sotmesos a una remodelació en profunditat Entre molts altres, sobresurten el Museu d’Orsay de París 1986, a partir de l’antiga estació de trens, el Museu d’Art Asiàtic de San…