Resultats de la cerca

Nou d’aquestes odes entraren a formar part de l’ofici matinal de la litúrgia bizantina, i apareixen, després del Salteri, en diversos manuscrits de la Bíblia ja en el Codex Alexandrinus del segle V, sovint amb cinc odes més Les odes cantades en l’ofici matinal bizantí són les següents Càntic de Moisès Èxode 15,1-19, Càntic de Moisès, que només es canta durant la Quaresma Deuteronomi 32,1-43, Pregària d’Anna, mare de Samuel 1Sa 2,1-10, Pregària d’Habacuc Habacuc 3,2-19, Pregària d’Isaïes Isaïes 26,9-20, Pregària de Jonàs Jonàs 2,3-10, Pregària dels tres joves Daniel 3,26-45, Càntic dels tres…

Estudià piano amb E Steuermann i teoria amb H Gál, F Salzer i O Jonas Inicià la seva carrera com a docent al Conservatori de Graz 1936-39 En 1939-41 dirigí a l’Òpera de Duisburg i del 1941 al 1943 ho feu al Teatre de l’Òpera Alemanya d’Estrasburg Després d’una breu etapa a Praga, el 1946 tornà a Viena, on es feu càrrec de la direcció musical de la Volksoper fins el 1955, activitat que combinà amb la docència Posteriorment actuà a les òperes d’Hamburg 1955-61, Viena 1962-65 i Kiel 1965-74 Ocasionalment es presentà al Festival de Salzburg i en diversos teatres sud-americans També realitzà…

Estudià simultàniament a la Universitat i al Conservatori de París, combinant estudis de lletres amb els de piano, harmonia, fuga, contrapunt i direcció d’orquestra El 1954 guanyà el primer premi de direcció al conservatori d’aquesta ciutat i inicià la seva trajectòria professional, tant a França com a l’estranger Molt aviat es mostrà obert a tot tipus de repertori, amb la direcció d’obres d’autors diversos, des de H Purcell fins a A Webern, passant per CW Gluck, WA Mozart, G Rossini o C Debussy, a més de Claude Prey, de qui el 1966 estrenà l’òpera Jonàs Collaborà amb J Vilar en…

Consta de nou càntics de la Bíblia Èxode 15,1-18 Deuteronomi 32,1-43 Primer Samuel 2,1-10 Habacuc 3,2-19 Isaïes 26,1-6 Jonàs 2,3-10 Daniel 3,26-45 Daniel 3,52-90 Lluc 1, 46-55 Aquests càntics són acompanyats d’estrofes poètiques, anomenades odes oda , i tot el conjunt constitueix el cànon L’oda segona, de fet, només es canta durant la quaresma, i durant aquest temps el cànon consta de tres odes, en lloc de nou Per això hom parla de Triòdion , nom que designa també el llibre que conté els oficis quaresmals Segurament és un vestigi de l’antic ús de cantar només tres odes durant…

Vida Fou el primer gran mestre de l’oratori italià del segle XVII, i establí les bases de l’oratori com a gènere musical Ingressà com a cantor a la catedral de Tívoli, on més tard ocupà el càrrec d’organista El 1628 esdevingué mestre de capella de la catedral d’Assís, i l’any següent es traslladà a Roma, on exercí de mestre de capella de Sant Apollinar del Collegio Germanico, una institució encarregada de formar monjos jesuïtes que posteriorment eren enviats als països del nord d’Europa Aquest fet afavorí la difusió de la música de Carissimi arreu del continent El 1637 rebé els ordes propis…

Música clàssica Al novembre es va estrenar l’òpera Fin de partie , de György Kurtág, al Teatro alla Scala de Milà © Teatro alla Scala En un any marcat per aniversaris musicals molt significatius, la commemoració dels cent anys de la mort del compositor francès Claude Debussy Saint-Germain-en-Laye, Illa de França, 22 d’agost de 1862 – París, 25 de març de 1918 i el centenari del naixement del compositor, director d’orquestra, pianista i divulgador nord-americà Leonard Bernstein Lawrence, Massachusetts, 25 d’agost de 1918 – Nova York, 14 d’octubre de 1990 van ser les efemèrides de més relleu en…

Música clàssica A la tradicional hegemonia d’Occident com a motor de la vida musical, amb ciutats com Berlín, París, Londres, Viena i Nova York, li va sortir un competidor Orient El 21 d’octubre, es va inaugurar el colossal Teatre de l’Òpera d’Astana, la jove capital de la República del Kazakhstan, amb Attila , de Giuseppe Verdi El nou teatre, que ha costat prop de 500 milions d’euros, escenifica amb luxe i aparell mediàtic un nou fenomen en el món de l’òpera i la música clàssica el desplaçament del poder musical cap a països de puixança econòmica emergent Mentre que a la vella i orgullosa…

Música clàssica L’Orquestra Filharmònica de Berlín va crear el seu propi segell discogràfic amb el llançament de la versió integral de les simfonies de Robert Schumann © Attila Hartwig / Berliner Philharmoniker Les noves tecnologies i les immenses possibilitats que internet ofereix com a eina de difusió musical estan transformant els hàbits de consum cultural i marquen el camí cap a un nou escenari virtual que guanya cada dia milers d’adeptes a tot el món Les principals orquestres i els teatres d’òpera, a més de crear els seus propis segells discogràfics per a difondre les seves activitats,…

Música clàssica La inauguració de la Philharmonie de París va evidenciar l’admirable perfecció acústica d’aquesta nova sala © Philarmonie de Paris / William Beaucardet La inauguració de la Philharmonie de París, obra de l'arquitecte Jean Nouvel, va ser un dels grans esdeveniments de l'escena musical internacional de l'any Des de la jornada inaugural, que va tenir lloc el 14 de gener, l'acústica perfecta va situar la nova infraestructura musical de la capital francesa entre els millors auditoris del món Amb 93000 m 2 de superfície total, la monumental Philharmonie sorprèn per l'harmonia de les…

Música clàssica Claudio Abbado va presentar la Novena Simfonia amb l’Orquestra del Festival de Lucerna per commemorar l’Any Mahler © Lucerne Festival / Peter Fischli La commemoració del 150è aniversari del naixement de Gustav Mahler ha coqocat el genial compositor bohemi —gairebé desconegut pel gran públic fa tan sols 3 dècades— en el tron de la vida concertística internacional, honor que es disputa amb el mateix Ludwig van Beethoven Incomprès a la seva època, el temps de Mahler ja ha arribat la seva presència en les agendes de totes les orquestres del món i un autèntic allau de reedicions…